La desigualtat en la infància
Aquest darrer cap de setmana, amb ocasió de 36a Diada Andorrana a La Universitat Catalana d’Estiu, UNICEF va presentar una ponència sobre la desigualtat en la infància.
L’objectiu 10 dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de Nacions Unides està dedicat a la desigualtat. El defineix com l’objectiu de reduir les desigualtats i garantir que ningú es quedi enrere i és fonamental per assolir els ODS. La desigualtat dins i entre els països és un motiu persistent de preocupació. UNICEF fa seu aquest ODS 10 dins la seva estratègia mundial en favor de la infància: la desigualtat comença amb l’atzar el naixement. Qui són els teus pares i on neixes explica la gran majoria de les variacions en els recursos i oportunitats disponibles. Estar en un espectre més baix de desigualtats socials i econòmiques i enfrontar-se a greus desavantatges en els primers anys de vida augmenten el risc de tenir ingressos més baixos, menors estàndards de salut i menors habilitats professionals en l’edat adulta. Aquests patrons de desigualtat persisteixen de generació en generació. Per tant, les intervencions primerenques i la inversió en tots els infants, especialment en els més pobres i marginats, és fonamental per trencar la pobresa intergeneracional i la desigualtat.
Dins de l’activitat que fa UNICEF Andorra per difondre i defensar els drets dels infants dins el país, ja des del 2012 presentem anyalment l’Observatori de la Infància d’Andorra i que en la que es recopila una sèrie d’indicadors obtinguts amb dades de diferents fonts estadístiques agrupades en set grans dimensions de la vida dels infants (educació, salut i seguretat, benestar material, entorn familiar i social, infància vulnerable, estils de vida, benestar subjectiu), i voldríem revisar quina és la situació a Andorra en comparació dels objectius de l’ODS 10 que fixa UNICEF.
El nivell més gran de carències, que apunten a majors nivells de desigualtat, estan al voltant de la pobresa infantil (amb un 19% de població menor de 16 amb risc de pobresa, i 33% de llars amb menors que no poden fer front a una despesa imprevista de 1.050 euros), i els sistemes de protecció social (un 11% de població que viu amb llars amb humitats i goteres, i un 28,5% de llars monoparentals amb infants dependents en risc de pobresa). També hi ha punts a millorar en el que és la resiliència dels menys afavorits i la salvaguarda de la despesa social.
És també una preocupació de primer ordre per UNICEF la baixíssima natalitat d’Andorra, amb un indicador conjuntural de fecunditat de 0,97 (2021) molt per dessota del nivell de 2,1 necessari per assegurar el reemplaçament de la població actual. Crida especialment l’atenció que les poblacions d’u a tres anys han tingut una disminució del 33% respecte a fa 10 anys, amb una disminució del 50% pels infants de menys d’un any.
La baixa natalitat la veiem molt relacionada amb la desigualtat. Totes les famílies amb infants declaren tenir menys fills dels que desitjarien. La criança no és fàcilment assequible econòmicament per les famílies, les que tenen més recursos econòmics estan en millor disposició de tenir fills. La solució aparent, que és oferir aquests recursos econòmics a les famílies que tenen fills no ha tingut èxit (a Corea del Sud s’han gastat grans quantitats de diners en subvencions sense aconseguir aixecar la taxa de natalitat). L’altre punt és que la criança posa demandes a la família (en forma de dedicació de temps) i a la feina de forma incompatible, i només les famílies amb més recursos poden permetre’s reduir la seva activitat laboral per poder atendre’ls ells. Les possibles solucions apunten a no focalitzar els benèfics només en la dona, oferir de compatibilitzar més les baixes, i en oferir un entorn laboral més flexible. D’aquesta política sí que hi ha casos d’èxit als països nòrdics.
El darrer punt fa referència a la càrrega de la dona en les tasques de la llar: afegir la criança és una barrera. Les famílies amb més recursos poden permetre’s pagar més ajuda externa i així descarregar el pes de les tasques. La solució obvia és un major nivell de compartició de les tasques de la llar, que està comprovat que ha funcionat: hi ha una relació directa entre la reducció de la càrrega de feina de la dona a la llar i l’augment de la natalitat.
Els paradigmes clàssics sobre la natalitat i el nivell de renda i d’educació de la mare van quedant superats. Ja hi ha estudis que mostren que l’antiga relació entre augment de renda i descens de la natalitat ja no es compleix: ara és més que la natalitat augmenta amb el nivell de renda, i per tant té sentit apujar els sous si es vol augmentar la natalitat. Igualment pel cas del nivell d’educació, es comença a veure que, al contrari al que abans es pensava, la natalitat pot augmentar amb l’increment del nivell educatiu de la mare.
L’advocacia doncs que defèn UNICEF Andorra respecte a la desigualtat en la infància va en dues línies principals: no deixar cap infant enrere, centrant-nos a donar suport a la pobresa infantil, i donar un suport específic a les famílies monoparentals. L’altra línia és encarar de forma decidida la baixa natalitat d’Andorra, centrant-se a fer compatible la carrera professional de la dona i l’expansió de la família, específicament en millorar les polítiques familiars (per exemple, gratuïtat de les guarderies), incentivar la cooperació dels pares (amb exemples d’èxit a Suècia), introduir normes socials favorables (emprendre una positivació del rol de la maternitat) i introduir més flexibilitat als mercats laborals (per exemple invertir en igualtat de gènere a la feina).
Finalment, no podem dir que un tema de tanta transcendència s’acaba aquí. Ens cal tenir un coneixement més precís de la situació a Andorra. Cal investigar de forma més clara l’impacte de la situació de l’habitatge a Andorra, on la pujada de preus en els darrers anys és un factor de desigualtat de primer ordre i comprendre bé l’impacte en igualtat de les famílies llogateres (un 65% de la població). Els salaris (amb valors medians de 1.873 euros i mitjans de 2.365 euros), han de sostenir un cost mitjà de la criança de 747 euros al mes i un lloguer (que afecta al 65% de la població andorrana) que pot estar al voltant dels 800 euros de mitjana. Cal anar més enllà del recent estudi sobre el cost de la criança a Andorra i quantificar el cost dels següents fills.