Ni policies ni criminalistes, criminòlegs
Ara fa uns dies el Ministeri de l’interior espanyol publicava un tweet promocional de la criminologia i la professió de criminòleg. Fins aquí tot bé. El problema es troba en el fet que en aquest mateix tweet apareixen fotos de la policia científica en labor d’inspecció. Per què és un problema?
La criminalística i la criminologia són dues disciplines intrínsecament relacionades, però amb àrees d’atenció molt diferents. La criminalística posa èmfasi en l’aplicació de mètodes científics i tècniques per a l’anàlisi d’evidències físiques en l’escena del crim. Aquesta disciplina es dedica a la recopilació, preservació i anàlisi de mostres com a ADN, empremtes dactilars, fibres i altres rastres materials que poden ajudar a identificar als autors del delicte. Per altra banda, la criminologia se centra en l’estudi del comportament criminal i les causes que el propicien. Aquesta disciplina analitza factors socials, psicològics, econòmics i culturals que poden influir en l’aparició del crim i els patrons de delinqüència. La criminologia busca entendre les motivacions, els processos de presa de decisions i les dinàmiques que impulsen les persones a cometre delictes.
La importància de la diferència entre aquestes dues disciplines radica en la seva complementarietat. La criminalística proporciona les eines i els mètodes per a la resolució de casos particulars, ajudant a esbrinar els fets d’un crim i identificar els seus autors. D’altra banda, la criminologia permet una comprensió més àmplia del fenomen criminal, contribuint a la prevenció del crim mitjançant la identificació de factors de risc i l’aplicació de polítiques públiques adients. No obstant això, ni un criminòleg pot fer la feina d’un criminalista ni un criminalista la feina d’un criminòleg.
En resum, la cooperació entre la criminalística i la criminologia és fonamental per a una comprensió holística del crim, això no obstant, és vital comprendre la seva diferència, doncs confondre-les tan sols posa pedres en el camí de la visibilitat i reconeixement de la criminologia. Està molt bé que el Ministeri de l’interior vulgui promoure aquesta meravellosa professió, però primer cal regular-la i conèixer-la, ja que no som ni policies ni criminalistes, som criminòlegs.