Puigcerdà i Llívia
Aquest diumenge vam anar a portar llibres de la meva editorial a les llibreries de Puigcerdà i, com que vam decidir no quedar-nos a passar la tarda, vam aprofitar després per visitar novament Llívia.
La veritat és que Puigcerdà cada cop m’agrada menys. No es menja bé com abans i el servei tampoc és gaire bo. A més, està plena de gent i, quan després de picar alguna cosa vam decidir anar al llac, tot estava molt brut i sense gespa. Ni ombra del que era. Suposo que la manca d’aigua hi tindrà alguna cosa a veure, perquè sinó no ho entenc. De manera que vam decidir no quedar-nos a reposar al llac i anar a Llívia.
A Llívia, un trosset d’Espanya dins del territori francès, vam visitar la Torre de Bernat de So i l’Església de la Mare de Déu dels Àngels del segle XVI. Aquesta església està construïda sobre una altra del segle XIII, per a la qual cosa es van aprofitar restes dels materials existents de l’antiga edificació. L’església es va acabar de construir durant l’any 1617. Consta d’una nau única, amb un absis poligonal, capelles laterals i un campanar de torre adossat. La façana, renaixentista, està ornamentada amb columnes, fornícules i frontó, amb una torre circular a banda i banda.
Les ferramentes de la porta d’aquesta església són de finals del segle XIII. Al seu interior reposa un Crist tallat en fusta de mitjans del segle XIV, protector dels traginers que transportaven oli i vi des del Rosselló a la Cerdanya. Les làpides localitzades a l’exterior de l’església estan esculpides amb relleu i daten d’entre els segles XV i XVIII. Entre l’exposició d’objectes trobem un Crist tallat de transició romànic-gòtica que va inspirar al cèlebre autor francès Deodac de Severac la seva composició musical Les muletiers devant el Crist de Llívia i una capa pluvial i dalmàtica, donatiu de Carles I a la vila de Llívia.
Al costat hi ha el Fòrum romà d’Iulia Líbica. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, probablement construït al segle I dC. Però, en aquesta època estiuenca, estava tapat i en plena campanya d’excavació. Només es podien veure uns fragments de murs.
Com tots sabem, en aquesta població, s’ubica la Farmàcia Esteve, una botiga d’origen Medieval del segle XV (1415 aproximadament) de la qual s’afirma que és probablement la primera Farmàcia existent a Europa. Avui dia convertida en Museu, el qual no vam poder visitar perquè estava tancat, guarda al seu interior diferents utensilis i plantes amb què antigament l’apotecari preparava els remeis.
Finalment, vam decidir, encara que feia molta calor, pujar al Puig del Castell per visitar les restes del que fou el Castell de Llívia destruït el 1479. Actualment només queden dretes alguns restes de la seva planta i part dels murs exteriors que van des del segle IX al XV. I amb aquesta petita excursió vam acabar la nostra visita a aquesta població. Tot i que, aviat, tornarem de nou.