Albert Areny Politòleg

El canvi climàtic és una evidència. Les conseqüències d’aquest ja les estem patint avui en dia. Cada any les temperatures augmenten i cada cop hi ha més dificultat perquè la neu es mantingui a les pistes. També s’incrementen els costos per a produir neu artificial, a la vegada que cada vegada la temporada d’esquí és més curta. 

Les amenaces cap a l’economia andorrana també resideixen en l’abús de la totxana. El canvi climàtic, la totxana i les inversions estrangeres descontrolades són els contratemps de la societat andorrana dels pròxims anys.

Malgrat tot, tenim davant nostre una oportunitat d’enllaçar el nostre passat amb el nostre futur. L’agricultura sembla que no hagi de ser el motor del país, però aquesta activitat ha anat evolucionant al llarg dels anys. Hi ha molts productes que es poden produir de forma eficient al país. Ara bé, no parlem d’agricultura tradicional. 

El futur del sector passa per a importar noves formes i productes que s’adaptin al país. Cal entendre que parlem de productes que no necessitin grans extensions ni grans inversions per a treure-hi rendiment. Cal una agricultura a mida pel país, en magnitud i possibilitat. Cal apostar per a productes exclusius i que no competeixin en preu dins del mercat. 

S’ha parlat molt del cànnabis i, al cap i a la fi, hi ha més preguntes que respostes en aquest tema. Malgrat això és una solució que s’ha de contemplar per a continuar fent petits passos en la nostra economia i la nostra salut. Deixem enrere els dogmes i les pors per a descobrir les oportunitats que ens dona la terra.

Ara bé, també cal ser realista. Fer un canvi de les nostres bases i estructures de país no és fàcil. Cal implementar polítiques públiques a mitjà i llarg termini, cosa que pocs governs avui dia poden realitzar. Dits canvis estructurals requereixen continuïtats i estabilitats polítiques durant com a mínim tres o quatre legislatures.

Un altre aspecte a tenir en compte són les persones. Queda genial apujar impostos als carburants o posar etiquetes ECO als productes i encarir-los, però a l’hora de la veritat qui paga aquests increments és el client. No podem desenvolupar polítiques que vetllin pel medi ambient sense deixar a ningú enrere. Cal construir un futur sostenible sempre i quan pensem en tots els nostres ciutadans.

Grans filòsofs deien que la virtut es troba en el terme mitjà, doncs per aquí s’ha d’anar. Cal trobar equilibris per a donar garanties als propietaris d’immobles i vehicles mentre que s’inverteix i es regula per a fer els edificis i vehicles molt més rendibles i eficients per a nosaltres i el medi ambient.

En general podem dir que les solucions a problemes estructurals només poden ser contemplades amb polítiques públiques contemplades a llarg termini i que cal dotar a les institucions públiques de molta estabilitat, confiança i rigor per a poder assolir grans reptes. Per tant, l’adaptació al canvi climàtic passa per a realitzar grans pactes entre societats, polítics, empreses i institucions. El repte en aquest cas es doble, consensuar entre nosaltres i la resolució del conflicte.