Amb les mesures sobre la sanitat confirmades aquesta setmana pel conseller Boi Ruiz el Govern de Catalunya mostra clarament la seva insensibilitat social. El que prometia ser un govern sense crispacions va camí de ser un govern oligàrquic, al servei d'una minoria. És cert que estem en crisi i que s'han de reduir despeses, però no a costa de prestacions socials on els que reben són els més febles.

Em costa d'entendre que hi pugui haver hospitals sense guàrdies nocturnes, em costa d'entendre que no s'operi a les tardes, em costa d'entendre que s'incrementin les llistes d'espera que ja són prou llargues; en definitiva que la sanitat deixi de rebre 850 milions. I em pregunto que passarà amb el personal sanitari que ara està de guàrdia a la nit en un hospital d'aquest on se suprimiran les guàrdies d'urgències. ¿Es concentraran en els hospitals grans on les urgències són sempre un caos de gent i d'esperes o incrementaran l'índex d'aturats de la nostra societat? Realment la incertesa plana tant sobre els usuaris, sobre els pacients, que realment o potencialment som tota la ciutadania d'aquest país, com sobre els professionals de la medecina, que estan descontents amb les polítiques del Departament. Tant l'oposició parlamentaria del PSC i ICV com el Sindicat de Metges de Catalunya i les diverses federacions de d'altres sindicats han manifestat el seu total rebuig a la reforma de la sanitat.

Antoni Gallego, secretari general del Sindicat Metges de Catalunya, va considerar desafortunades i inadmissibles les declaracions del conseller quan afirmava que «els empleats del sector sanitari públic hauran de ser més productius i treballar més hores». Ara ha expressat el seu descontentament amb aquesta frase: «la Conselleria de Sanitat navega sense brúixola en una mar d'incorreccions».

Al meu parer una cosa sí que és positiva, prioritzar la despesa farmacèutica potenciant els medicaments genèrics. En conjunt considero que aquestes mesures tan dràstiques, no són acceptables perquè no només són antisocials sinó també antieconòmiques ja que amb la seva practica és perd l'oportunitat de reactivar l'economia, crear ocupació en el sector públic, i molt especialment s'empitjora de forma substancial la qualitat dels serveis a l'abast de tothom i es camina cap un model de sanitat privada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.