La vida és com una pel·lícula
Podem escollir ser els actors principals o els secundaris i també podem agafar un dels tres rols disponibles, el de víctima, el d’heroi o el de figurant. Aquest últim significa simplement formar part de l’escenari.
Moltes vegades agafem el rol d’heroi per a salvar o si més no, per ajudar als altres perquè ells han agafat el rol de víctima. És a dir, han escollit voluntàriament ser la víctima i paral·lelament, ens obliguen a nosaltres a ser els seus salvadors. Per tant, vivim la seva vida, la seva pel·lícula i sense adonar-nos-en compte, deixem la nostra de costat. Pot ser que nosaltres, degut a la nostra personalitat som més del gènere d’acció i d’aventura, però, en canvi, ells són del dramàtic, i per això mateix tenen pensaments catastrofistes, negatius i conspiradors.
Són dos gèneres cinematogràfics totalment oposats i si no tenim clar quin és el nostre, no podrem gaudir de la pel·lícula i simultàniament, tampoc tindrem els mateixos avantatges perquè el protagonista sempre estar millor pagat i traduït a nivell emocional significa haver de patir el malestar. Un conjunt d’emocions autodestructives provocades per l’autoculpa, ens fem responsables de la situació personal actual de l’altra part i dediquem tot el nostre temps en buscar solucions per a canviar-la. És a dir, que en comptes de ser protagonistes de la nostra pel·lícula, som els secundaris de la seva, les escenes giren al seu voltant, dels seus valors i plaers. És més, no podem ni tan sols escollir el títol atès, que no va amb el nostre gènere. Per exemple: en comptes de dir-se aventures per la ciutat es dirà, mal sons per la ciutat.
Aleshores, entenent la vida com una pel·lícula podrem ser més objectius perquè si fem introspecció i ens recordem cada dia què volem d’ella ens serà més fàcil aconseguir-ho. Tot comença durant el naixement, una vegada sortim del cos de la nostra mare ja no hi ha marxa enrere. Estem en el planeta terra i com en qualsevol pel·lícula hi ha gent de tot tipus amb les seves manies, virtuts i defectes. Per tant, es tracta d’escollir un rol a seguir, però també hem de ser conscients que no és estàtic i que depenent de la nostra situació personal i edat ho podrem modificar i adaptar-lo a la nova realitat. Perquè podem ser adolescents i patir assetjament escolar (bullying) però arribar als 20 anys i estar exercint una professió laboral fascinant o estudiant la carrera universitària dels nostres somnis. És a dir, som conscients que res és etern i decidim ser el protagonista i, per tant, tot i no estar actuant en el gènere que ens agradaria, ens adaptem a ell. La qüestió és no patir innecessàriament i deixar que la societat decideixi per nosaltres i que ens imposi els rols a interpretar.
A tall d’exemple seria: si som aventurers i ens agrada voltar pel món, viatjar pels cinc continents i conèixer maneres de viure i de pensar diferents, no ens deixarem manipular per les pors dels altres perquè hem estat per tot el planeta i hem vist en primera persona les coses que passen en cada lloc. Per tant, agafem el rol d’aventurer i aquest es defineix per l’empatia, l’extroversió, la ment crítica, ser estalviadors, és a dir, per conceptes que simultàniament també defineixen la personalitat independent. Aleshores, si ens centrem en el fet que cadascun entenem la vida segons les nostres creences podrem saber quin gènere cinematogràfic ens defineix. Consegüentment, no ens deixarem ensarronar ni per les paraules, ni pels sentiments de ningú perquè estarem enfocats en la nostra pel·lícula, en el nostre guió i només ho modificarem si així ho desitgem.
Dit d’una altra manera: les emocions i els sentiments són els guionistes i la nostra manera de gestionar-los és la directora. Ella és la que decideix quin rol interpretarem, si serem Superman, Batman, Catwoman, la dona meravella o, en canvi, serem la part necessitada. La que està buscant al seu bomber, algú que li apagui el foc intern perquè el seu rol de víctima la impossibilita a lluitar pel seu futur personal. Cal destacar que el victimisme és tant poderós com l’heroísme, però en el sentit contrari, en comptes de potenciar-nos, ens limita atès que deixem les solucions en mans alienes. Com entenem que la nostra desgràcia és causada per factors externs a nosaltres, també volem que les solucions vinguin del mateix lloc. Centrem el nostre guió en la manipulació emocional i volem que el govern, familiars, amics i coneguts ens solucionin la papereta, juguem amb la seva gestió emocional. Els volem convèncer d’agafar el rol de salvadors perquè en part, estem com estem per culpa seva. Les crisis econòmiques, socials, la falta de valors humans, el poc respecte cap al medi ambient, etc.
En conclusió, per a no viure la pel·lícula dels altres o si més no, per a no deixar-nos influenciar en el nostre guió hem de fer introspecció de tant en tant com he mencionat al principi de l’article. Es tractaria de veure la nostra vida des de fora, com si estiguéssim en el sofà de casa veient una pel·lícula i opinant sobre les escenes. D’aquesta manera sabrem si estem interpretant el rol desitjat o l’imposat i paral·lelament, també sabrem en quin gènere cinematogràfic estem vivint, si en el melancòlic, aventurer, d’acció, dramàtic, terrorífic, etc. Perquè una cosa ha de quedar clara, una vegada morim, s’acaba la pel·lícula i ja no podem modificar-la, per tant, mentre estiguem vius podem canviar de gènere i de rol les vegades que vulguem.
Ho podem fer perquè tant la productora, com els càmeres i l’equip tècnic som nosaltres mateixos. Encara més, segons quin estil de música i de llum introduïm en l’escena, la pot canviar per complet, ens pot generar emocions d’alegria, tristesa, eufòria o por. Per tant, una situació dramàtica pot convertir-se en una d’alegria i en conseqüència, també canvien el gènere i el títol de la pel·lícula. Un bon exemple per entendre la seva influència podria ser l’eslògan que està de moda: «compra’t un vehicle elèctric i així no contaminaràs el planeta». Ens condiciona el títol de la nostra pel·lícula que passarà a dir-se: «soc un ciutadà responsable», els meus recursos econòmics els destino a la conservació del planeta i no a omplir les butxaques dels empresaris de l’electricitat.