Maria Lozano Gómez Tècnica de comunicació d'Autea

Quan era petita el meu pare sovint em deia coses com: «No he estimat a ningú com estimo a la teva mare» o «ets la persona que més estimo del món, juntament amb els teus germans», i jo em vaig dir que, quan fos gran, volia estimar tant com ho feia ell.
Ja d’adolescent, quan em vaig començar a enamorar — tots sabem com es viu d’intens el primer amor —, vaig poder saber a què es referia el meu pare. I és que, qui no ha sentit papallones a la panxa i els nervis abans de veure aquella persona especial?I quan s’acaba penses que no sentiràs res semblant per ningú més. I, possiblement, aquest pensament és cert, perquè, per una raó o una altra, el primer amor no s’oblida. I amb això no dic que sempre estiguis enamorat d’aquella persona, sinó que sempre el recordaràs amb aquella estima especial.

Però, amb el primer amor també comets molts errors, fruit de la inexperiència amb el tema, a més de les mateixes inseguretats. Pensaments com «de veritat m’estima?» es poden convertir de seguida amb: «passa de mi perquè no està disponible», quan aquella persona té més vida a part de tu, i a més, també lluita contra les seves pors, que possiblement són semblants a les teves. I aquestes inseguretats, si no es parlen, fa que la relació poc a poc vagi a menys, fins que desaparegui. I per molt que lluitis per aquella persona, allò que estàveu creant no anirà enlloc.

L’important, doncs, es adonar-se d’aquests errors, i aprendre a estimar-se un mateix abans de tornar a buscar quelcom amb una altra persona. Perquè els millors plans són amb tu mateix i anar a al cinema, a sopar, o a donar un tomb tu sol, et pot aportar coses que ningú ho fa. Aprendre a estar sol, amb els teus pensaments i amb les teves pors és crucial. Fins i tot estimar-les, entendre-les i poder desfer aquell nus per a poder entendre’t què és el que et preocupa.

I tot i que és possible que aquest pas no el puguis fer tu tot sol — anar a teràpia mai et podrà aportar res de dolent — la veritat és que a mesura que et vagis coneixent tu mateix millors seran les relacions amb els altres, ja sigui amb la teva família, els teus amics o, per exemple, els teus companys de feina.

És possible que durant aquest procés arribin persones que et puguin agradar i amb qui comparteixis un trosset del camí, però també és possible que siguin això, persones de pas que, tot i que et puguin marcar, no es quedin. I per molt que sentis que se’t torna a acabar el món, només és una pedra al camí en el procés d’estimar-te.

I possiblement quan brilles més, quan ets tu mateix, és quan arriba una persona que està en el mateix moment que tu. I, tot i que els dos encara teniu pors — segurament les mateixes que quan éreu petits— teniu les suficients eines per saber-les afrontar, d’una manera sana, i podreu començar a escriure una història de la mà, ajudant-vos mútuament, i per fi, estimant a aquella persona especial com es mereix. Al cap i a la fi és estimant-te a tu mateix.