Albert Areny Politòleg

Quan FHASA va començar a operar al país va obrir les portes a què Andorra fes un pas de gegant cap endavant. I va ser així. Des de FHASA fins avui han passat les coses més interessants al Principat. Des de fer més gran el nombre de votants, passant per a incloure la figura del cap de Govern i sense descuidar-nos de la Constitució del 93.

Mirar als veïns i prendre exemple ens fa humils i savis, però recordem només quedar-nos amb el que és constructiu. S’ha vist quin és l’ambient dels veïns després de les eleccions generals; hi ha incertesa i polarització, que eviten una entesa i una seguretat política. Aquesta incertesa genera encara més enfrontaments socials, com és el cas de l’"okupació". Una mala gestió política fa que els petits propietaris i els ciutadans no sentin o tinguin un clima que generi confiança per a solucionar problemes.

En general els problemes dels veïns són tractats amb una desafecció i unilateralitat que creen un clima de desconfiança molt gran. Aquesta és precisament la part que cal evitar de copiar. No ens interessa importar això al principat.

Per sort podem dir amb el cap ben alt que malgrat els reptes que tenim com a societat, sabem portar-los tot i pensant diferent, amb cordialitat, respecte i transversalitat. Cal defensar el nostre model institucional, o millor dit, cal protegir la nostra cultura política, la nostra manera de fer. Malgrat que la setmana abans de les nostres eleccions generals alguns van fer en part mala publicitat per a perjudicar la imatge d’alguns polítics, els andorrans ens definim pel nostre tarannà conciliador, constructiu i respectuós.

Si mirem al nord tenim més del mateix. França és un niu de revolucionaris sense motiu, o revolucionaris amb molts motius. Desenvolupar polítiques públiques amb la finalitat de canviar coses és molt complicat al nord i sembla que cada cop més, tenen una important polarització.

Cal fer un balanç entre el que hem importat dels veïns i del que no cal. Més ben dit, cal aportar les eines necessàries perquè el nostre país creixi però de forma natural i sempre respectant les arrels, les persones i sobretot la nostra manera de fer. Cal mantenir unes institucions polítiques que estiguin a mida de les nostres necessitats.

Com hem pogut veure amb els resultats electorals del passat abril, el ciutadà andorrà no està molt per la labor del canvi, no per ideologia, sinó pels impactes que poden tenir aquests. Un exemple és la UE. Aquest tema espanta i molt a l’electorat i genera incertesa. Sumem el fet de la inversió estrangera massificada i tenim els ingredients perfectes per a la polarització política. Afortunadament, ja sigui per la forma de treballar del govern o pel nostre tarannà, estem portant les nostres discrepàncies d’una forma moderada i constructiva. I aquest és el camí.
Si volem que els nostres ciutadans estiguin mitjanament satisfets amb les institucions del país, cal actuar de forma transversal i portar els neguits de manera que puguin sumar per a construir un futur menys polaritzat, estable i segur.