On anirem a parar?
L’altre dia llegia a la premsa les declaracions fetes per la ministra Marsol on deia el següent: «La mà d’obra haurà de buscar pisos fora si al país no n’hi ha». Unes declaracions totalment fora de lloc i que deixen ben clar que, pel que es veu, l’única solució que planteja el govern de DA a la problemàtica de l’habitatge és que agafem maletes i marxem del nostre propi país.
Quan la resposta d’una ministra és aquesta queda ben clar que la problemàtica no s’està tractant correctament des del Govern, ja que no s’estan aplicant mesures urgents per tal d’assolir un mínim d’habitatges a preu assequible que permetin a gran part de la població fer front a poder viure en un pis de lloguer en condicions (ja ni plantejo el fet de poder comprar un pis, que avui en dia als joves ens és impossible amb els sous que hi ha actualment i els preus abusius del mercat).
A sobre, hem d’acceptar que la mateixa ministra i el mateix executiu doni als propietaris l’oportunitat d’apujar el lloguer dels seus pisos amb la descongelació progressiva de preus que vol aplicar el Govern. Vosaltres ho enteneu? Jo tampoc. No hem sortit d’una crisi que ja ens volen ficar en una altra de més forta.
I què passa amb els joves? Doncs que ningú s’enrecorda d’elles i ells. Això afecta -i molt- a aquest col·lectiu, ja que si seguim amb aquesta dinàmica ens trobarem a molts i molges que no podran independitzar-se i, allò més greu, que es veuran obligats a marxar del seu país.
Malauradament ja n’hi ha de casos així. No només d’estrangers, com podeu estar pensant alguns, sinó que també de joventut nascuda a Andorra.
Penso que en aquest sentit cal anar mes enllà aplicant mesures d’assessorament cap als joves per saber quines opcions en l’accés a l’habitatge tenen disponibles actualment i com fer-ne front.
Cal ser conscients de la situació en la qual ens trobem i cal una reacció immediata si no volem que les conseqüències de no actuar o d’actuar de forma equívoca ens portin a una situació encara més critica que cap de nosaltres com a ciutadans volem que succeeixi. Per què sinó on anirem a parar?
Fa temps que els socialdemòcrates estem proposant mesures, solucions que poden ser a curt, mitjà i llarg termini, que poden pal·liar els efectes de la bombolla immobiliària en la qual ens trobem, però les persones que poden fer-ho, que ens poden treure d’aquesta situació -o almenys de fer que no sigui tan catastròfica- prefereixen mirar-se el melic abans de fer el bé comú.