Natalia Mena

La pràctica de mirar el cel en cerca de senyals que ens puguin guiar o orientar no és un fenomen recent. De fet, l’astrologia va sorgir a Mesopotàmia al voltant del tercer mil·lenni abans de la nostra era i s’ha estès a la majoria de civilitzacions. Són molts els que creuen o volen creure en aquesta idea que el nostre destí està escrit als estels, en canvi, d’altres afirmen que el rumb que pren la nostra vida depèn de les eleccions que fem, no de les estrelles. 

Sigui com sigui, adeptes o no, resulta curiós observar com de forma generalitzada la societat ha acceptat aquesta pseudociència i la consulta sovint per esbrinar aspectes sobre el seu futur. Qui no ha llegit l’horòscop en alguna ocasió? Inclús personalitats històriques com Juli Cèsar, Napoleó o Churchill es van valer d’aquest sistema per prendre grans decisions. Per què tenim aquesta fascinació vers l’esdevenir? No és millor descobrir cada dia el que ens passarà? Seríem més feliços si sabéssim qui ha de ser la nostra parella o parelles? Si tindrem fills o no? Si la feina ens anirà bé o malament? Quin dia hem de morir? Com seria el nostre viatge vital i quina motivació tindria per nosaltres si coneguéssim amb antelació tot el que ens ha de succeir, si totes aquestes preguntes tinguessin resposta, segurament no trobaríem cap mena d’al·licient. 

Personalment, soc de les que pensa que la vida és un meravellós misteri, que cal anar desvetllant dia a dia. A vegades et sorprèn en positiu, altres et decep, en moltes situacions et fa patir, mossegar la pols, sentir l’amargura del fracàs, la monotonia de la rutina, o tot el contrari, l’alegria més immensa de l’amor incondicional pels fills, l’eufòria dels èxits professionals, el triomf d’un vincle romàntic veritablement autèntic o la lluita incansable que suposa aquesta carrera de fons. 

És probable que els planetes i els astres puguin influir en tot això, al final tot està connectat, però no és menys cert que nosaltres tenim una ingerència fonamental en la nostra trajectòria, per tant, les cartes estan repartides, però el com les juguem és assumpte nostre. Podem optar per una actitud dinàmica i proactiva o podem deixar-nos portar per la desídia, el victimisme o la negativitat. La nostra fortalesa mental, el pensament positiu, l’energia que desprenem quan ens relacionem amb els altres, ajuda al fet que puguem afrontar les dificultats o adversitats com a circumstàncies a resoldre i no com a drames o desgràcies insuperables, que afecten el nostre benestar i manera de viure. Una frase que dic sovint quan les coses em surten bé i no perquè sigui especialment creient en l’astrologia és la de «s’hauran alineat tots els astres», per tal d’expressar que el fet que hagi anat tot rodó d’alguna forma té a veure amb la intervenció dels cossos celestes.

Suposo que en certa manera considero que és possible que existeixi un mix entre aquests estudis sense base científica i el que nosaltres mateixos podem fer per ser arquitectes del mateix destí, així com capitans de les nostres ànimes. M’agrada observar els estels, desconec si aquests saben de mi o no i si poden condicionar en determinats moments les meves vivències, tot i això, sempre hi ha com una mena d’encanteri sobre aquesta matèria, que ens atrau i ens resulta estimulant.

La voluntat de conèixer-se a un mateix, així com la necessitat de voler entendre el perquè de tot plegat, de la nostra existència, de la nostra missió o paper en el món, fa que en moltes tessitures, recorrem a aquests tipus d’endevinacions amb la finalitat de trobar explicació o donar sentit als esdeveniments que experimentem al llarg de la nostra vida. Motiu pel qual aquest mètode és tan popular entre la població, actualment la religió ha perdut poder, força i no acaba de convèncer a causa de les seves contradiccions, incoherències i falta d’exemplaritat, per la qual cosa en una època en la qual les persones estan molt més formades i menys atemorides, no comprèn les tesis dels que prediquen allò que no fan.

En un temps en el qual la gent només s’estima a si mateixa, són adoradors dels diners, fanfarrons, arrogants, blasfems, desobedients als pares, desagraïts, deslleials, sense disposició per arribar a cap acord, exigents per cedir en res, calumniadors, sense autocontrol, ferotges, traïdors, tossuts, plens d’orgull, abocats als plaers i aparentant tenir devoció a Déu, però d’una forma més moderna i avantguardista, no és d’estranyar que se cerquin altres opcions a l’espiritualitat i l’autoconeixement. Evidentment, no és l’única, ja que l’ésser humà requereix extreure conclusions i visualitzar el desenllaç dels fets per sentir-se més segur, la incertesa ens genera una angoixa i un estat d’ansietat que es fa insuportable, i per això estem constantment intentant anticipar-nos a qualsevol incidència que pugui succeir, entre altres coses perquè una de les grans obsessions que té la humanitat és la del control.

Potser hauríem de relaxar-nos una mica més, deixar-nos portar, fluir com diuen, acceptar que les coses són com són i viure d'una forma més despreocupada, perquè el que hagi de passar passarà i l'únic que depèn de nosaltres és la manera d'afrontar-ho. La vida és un 10% el que transcorre i un 90% com t'ho prens, així que procurem no agafar-nos-ho tan seriosament, perquè quan no hi siguem la terra continuarà girant, el sol continuarà sortint i la lluna apareixerà embadalint aquells que l'observin a les nits, potser amb el pensament, que té algun influx en les seves vides.