Belen Montero Escriptora

Al món de l’escriptura hi ha un temor constant que aguaita els escriptors: la por d’exposar-se. La vida d’un escriptor és plena de reptes i un dels més significatius és enfrontar-se a les crítiques i ser jutjats pels lectors. La idea de sotmetre’s a l’escrutini públic, rebre crítiques negatives i enfrontar la possibilitat de ser rebutjat pot resultar aclaparadora. No obstant això, aquest temor no ha de convertir-se en una barrera que impedeixi el creixement i el desenvolupament d’un escriptor.

En aquest article, compartiré una experiència pròpia amb un club de lectura, així com oferiré paraules d’alè i suport a altres escriptors que poden estar passant pel mateix o que tinguin por de llançar-se al desafiament. Permet-me explicar-te.

Fa un temps, un club de lectura em va proposar participar en una lectura conjunta de la meva novel·la, Cloacas de luxe (Caso Ciru) on els lectors tindrien l’oportunitat de discutir i debatre sobre la història mentre jo donava el meu punt de vista i conversava amb ells. Des del principi, alguna cosa dins meu m’advertia que no acceptés aquesta proposta, però, per diversos motius, em vaig obligar a fer-ho.

En aquella ocasió, hi havia al voltant de quinze persones al club de lectura, i lamentablement, hi va haver quatre o cinc participants que es van contagiar de negativitat i van començar a criticar aspectes sensibles de la meva novel·la. Un dels punts de discòrdia va ser una presumpta violació a la protagonista, i em vaig trobar defensant la meva elecció com a escriptora. També van sorgir crítiques sobre la personalitat de la protagonista, i fins i tot hi va haver els que es van sentir ofesos per certes escenes de sexe, interpretant-les com un afront personal i ni parlar de la personalitat del detectiu.

Inicialment, he d’admetre que aquestes crítiques em van afectar i em van sumir en la tristesa, sense parar atenció ni tenir en compte les moltes altres que havien estat positives. Tot i això, aviat vaig aprendre una valuosa lliçó que em va permetre superar aquest obstacle: parar atenció al meu benestar emocional i establir límits. Després de dues sessions, vaig decidir acomiadar-me del club de lectura, oferint les meves disculpes i deixant clar que estaria disponible per a aquells que volguessin continuar compartint la lectura en privat.

Tot i la decepció inicial, aquesta experiència em va fer créixer com a persona. Vaig començar a veure cada comentari, sigui positiu o negatiu, com una oportunitat per entendre millor els meus lectors. En lloc de prendre les crítiques com a atacs personals, vaig aprendre a veure-les com un reflex de les pors i bloquejos interns dels lectors, i no tant com una avaluació de la qualitat del meu treball.

Avui dia, puc dir amb certesa que superar aquest desafiament m’ha permès continuar la meva carrera com a escriptora amb més confiança i valentia. Cada comentari que llegeixo, sigui d’elogi o crítica, em permet veure els lectors i lectores involucrats en les meves trames, fent-les seves d’una manera única. Entenc que els lectors tenen tot el dret d’expressar si els agrada o no una història, com està escrita, si els ha atrapat i si volen continuar llegint o no. No obstant això, és important distingir entre opinions sobre la història en si i judicis sobre aspectes personals dels protagonistes o fins i tot sobre la meva capacitat com a escriptora. Després de tot, no em coneixen gens!
Si m’hagués quedat amb aquesta experiència, és possible que mai no hagués tingut el coratge d’escriure aquest article per a aquest diari, ni tan sols estaria finalitzant la meva propera novel·la. I el més important, no podria gaudir dels meravellosos comentaris dels lectors que, entusiasmats, comparteixen el que els ha agradat la novel·la i el que han trobat significatiu a les trames. Aquests comentaris positius m’impulsen a continuar endavant i em recorden que hi ha persones allà fora que volen llegir més del que escric.

Amb aquest article, vull brindar suport i ànim a tots els escriptors que enfronten el temor de ser jutjats i es resisteixen a exposar-se. Els comentaris dels lectors, siguin positius o negatius, sempre seran una font de creixement i aprenentatge. Moltes vegades et diran què és el que els ha avorrit, què afegirien, què els ha faltat a la història, si han trobat alguna errada, quina nova personalitat donarien a algun personatge... en definitiva, persones meravelloses que aporten i que han triat la teva història per entretenir-se i evadir-se de les rutines diàries. Aquests lectors, gairebé sempre faran millorar les teves pròximes edicions i el millor de tot, és que et faran millorar com a escriptor o escriptora. En canvi, quan es tracta de crítiques ofensives, la majoria, són comentaris que reflecteixen les pors i bloquejos interns dels qui els emeten, més que una avaluació objectiva de la nostra obra.

En definitiva, us animo a aprofitar cada crítica com una oportunitat per aprendre i créixer, i no deixeu que el temor us aturi en el camí cap a l’èxit. No deixeu mai d’escriure i compartir la vostra veu única amb el món! I no permeteu que la por de ser jutjats us impedeixi perseguir els vostres somnis com a escriptors. Continuem endavant, enfrontant els desafiaments amb valentia i recordant que cada crítica com a mínim, ens farà més forts. El món necessita les nostres històries, les nostres veus i les nostres perspectives úniques! Recordeu sempre que els comentaris dels lectors són oportunitats per fer-nos millor com a escriptors. Mai deixeu de fer el que estimeu pel temor de ser jutjats!

Estimat lector, recorda, l’autor simplement crea una escena, i cada lector la interpreta a la seva manera. Pensa! Res del que llegeixis és real en si mateix, però tu li dones vida a la teva imaginació i a cada cèl·lula del teu cos. La pregunta és: Perquè, sigui per bé o per mal, he experimentat aquesta emoció? És important reflexionar sobre les emocions que s’han mogut en nosaltres després de llegir alguna cosa.