Albert Areny Politòleg

Andorra és més que hivern i està més que comprovat. Tenim els campionats del món de BTT a la Massana, estem desenvolupant activitats a la muntanya amb les intencions de mantenir més de nou mesos les pistes d’esquí en actiu. Oferim activitats per a tots i per a la gran part de l’any.

Les muntanyes a l’estiu han de servir per tal de vendre la sensació de llibertat i benestar rural, a més de creure fermament en un turisme rural i de qualitat. S’ha de mantenir un nivell alt d’activitats perquè els hotels puguin tenir residents i perquè els comerços puguin mantenir la nostra estructura de país.

Però més enllà del màrqueting de país de muntanya, cal complir amb les expectatives. És incompatible vendre les nostres activitats rurals amb un grapat de torres al mig d’Escaldes Engordany. Cal decidir quin ha de ser el nostre objectiu i a partir d’aquí desenvolupar-lo.

Ara bé, més enllà de les perspectives econòmiques d’estiu, cal analitzar què fem els andorrans durant aquests dos mesos. Evidentment, estem davant del moment més emblemàtic de l’any. Què faríem sense les festes majors i concerts d’estiu? Les festes majors són un exemple de què en alguna que altra tots ens retrobem amb amistats o coneguts que fa dies que no veiem.

Les Festes Majors i sobretot les de poble són el motor social del país. Tots hi hem estat, ja sigui d’un costat o altre, amb una vocació desinteressada i sense ànim de lucre. Tothom hauria d’haver treballat en una festa major per a saber el que és fer equip i conèixer a les millors persones del país. Muntar un esdeveniment així forma i dona a experiència a molts joves (i no tan joves). Les primeres grans responsabilitats i treballs en equip han de ser d’aquest estil.

Quantes persones han fet negocis i fet tractes amb el context d’una Festa Major? Quantes persones no s’han enamorat mai en una Festa Major? I Quants negocis, autònoms i treballadors mou muntar una Festa Major? Podem dir que les festes majors són el motor econòmic, social i cultural del nostre país, sense elles moltes persones no es coneixerien, ni moltes s’estimarien, tampoc hi treballarien petites empreses d’aquí o d’allí.

És cert que els nostres avis ens dirien que el què fem avui no és festa major, que aquest concepte ha canviat i evolucionat molt en els darrers 30 anys. Però l’essència hi és. Malgrat que avui dia es necessiti molta més seguretat i hi hagi més aldarulls a cada festa, continuem retrobant-nos amb tots els nostres amics després de mesos sense veure’ls, seguim fent projectes de vida dins d’una carpa de color blanc, amb una cervesa a la mà. Molts de nosaltres ens enamorem o deixem d’estar-ho en aquesta mateixa carpa blanca.
Els problemes de sonoritat, higiene i seguretat queden i han de quedar a un costat per a poder fer que molts dels nostres joves aprenguin a tenir responsabilitats i esdevenir persones madures. Un parell de nits o tres l’any es pot fer un sacrifici perquè tots ho passem bé i seguim gaudint d’aquests retrobaments especials que només es donen en aquestes dates.

Per aquests motius, és moment de dir en veu alta i orgullosos dels nostres treballs, QUE VISQUI EL NOSTRE ESTIU!