Seguretat i previsibilitat jurídica
En la nostra societat actual -esclava de la moda i de l'immediat- se sol repetir com un mantra la necessitat de garantir la seguretat jurídica. Aquest principi del dret, anvers de la confiança, és summament complex i requereix de la interrelació de les institucions públiques, els administrats i el conjunt d'agents econòmics que intervenen en la configuració i l'aplicació del dret.
M'agrada incidir en diferenciar seguretat i previsibilitat jurídica. Cal no confondre-les. Són dues coses diferents. La seguretat jurídica representa el principi de tenir una certesa del que es coneix i permet per part dels poders públics; la manifestació de l'obediència al dret. La previsibilitat jurídica és molt més subtil, i implica una raonable predicció de les conseqüències jurídiques connectables a les pròpies accions.
La seguretat jurídica és el marc, la previsibilitat jurídica és el llenç. La primera és imprescindible per a evitar el caos, la segona és imprescindible per a desenvolupar societats i economies modernes.
Després de l'any 2008 i especialment l'any 2012, Andorra va iniciar un camí d'obertura econòmica i de canvi de marc regulador sense precedents; obertura a la inversió estrangera, fi del secret bancari, acord monetari, marc tributari ajustat però homologable, modernització de les institucions etc. Totes aquestes -i moltes altres normes i mesures algunes de dimensió gairebé desconeguda fins i tot per als mateixos poders públics- han anat configurant un marc mental i pràctic de fer negocis i inversions que porta ja un ampli recorregut, segurament millorable en molts aspectes, però que ha canviat la taxonomia del país i ha situat Andorra al mapa del món. Imagino que alguns actors andorrans, històrics o nouvinguts, observen aquesta odissea com un moviment merament tàctic del país i, per tant, alterable. Segurament és perquè desconeixen tant el canvi de la percepció generalitzada d'Andorra fora de les nostres fronteres, com les conseqüències -segurament nefastes almenys en aquest pla internacional- d'una alteració d'aquest camí. Recordin aquella frase de «Caminante, no hay camino, se hace camino al andar». Doncs bé, el camí -després de més d'una dècada- està marcat i asfaltat.
Andorra avui apareix amb una xinxeta a la majoria dels mapes de projecció econòmica. Els agents econòmics mundials -ens i components del sistema financer internacional, associacions, corporacions i també persones físiques- pregunten i s'interessen pel país i el seu marc legal, fiscal i regulador. I ho fan constantment. I el comparen amb d’altres. I valoren respostes consistents. Cada vegada tenim més contractes i transaccions amb component andorrà. Els actors internacionals -i no em refereixo únicament a la inversió estrangera- financen directa i indirectament el país i el consideren -cada vegada més i encertadament- com un lloc en el qual desplegar inversions i interessos amb vocació de permanència. No és la mera proliferació normativa, ni els vídeos, opinions o làbils euros dels nòmades fiscals o digitals els que han decidit aquesta proesa. Ha estat l’assoliment d’una percepció -nacional i internacional- d'una raonable previsibilitat jurídica. I aquesta percepció és fonamentalment fruit del treball de l'administració, el conjunt d'institucions públiques i privades, empreses i agents econòmics seriosos, incloent els professionals del dret i de l'economia.
Però passar de ser una mera contrapart de relacions comercials a una jurisdicció percebuda com a segura i previsible per a la inversió, no implica passar a exigir drets i a creure's més llest que els altres, sinó a ser deutor d'obligacions contínues i servidor d'una determinació decidida d'apostar per aquest rumb. És obvi que són necessàries algunes modificacions alteracions normatives per a situar al país en un nivell adequat de competitivitat -independentment d’un escenari d'associació o no amb la UE- però el que resulta imprescindible és treballar en la constància i homogeneïtat en l'aplicació de les normes existents i futures. Sense anar més lluny la mera percepció -fins i tot llunyana- d’una desigualtat de tracte o d’actes de discriminació o arbitrarietat cap als actors econòmics estrangers que han apostat o volen apostar per Andorra -tots ells amb obvi i legítim ànim de lucre- desbarata la previsibilitat jurídica.
Treballar en la previsibilitat jurídica implica apartar tendències, modes i contextos econòmics i apostar pel treball dur i un ordenament jurídic ben elaborat i, sobretot, ben assimilat. Apostar per la previsibilitat és apostar pel talent i la formació. Apostar per la previsibilitat implica divulgar i aplicar la interpretació teleològica i contextual de les normes promulgades -així com la seva ratio legis- en aquests últims anys. Apostar per la previsibilitat significa estar molt millor preparats per a mitigar les conseqüències de l'inevitable canvi cap un cicle econòmic recessiu, que ja s'està produint en el món i que sense cap dubte, encara que com sempre amb retard, arribarà a Andorra, canviant els temes de conversa i deixant en nímies algunes de les nostres preocupacions actuals.