Albert Areny Politòleg

Els estius andorrans des de fa uns anys estan caracteritzats per estar plagats d’esdeveniments esportius de talla mundial. Això sí, cada vegada tenim més persones que venen a conèixer el país a causa de l’esport, però cada vegada tenim la sensació de fer massa esdeveniments.

L’Ironman ha estat un exemple de què malgrat els anuncis per part de les institucions andorranes, hi ha hagut un col·lapse al centre del país durant unes hores. La limitació territorial andorrana és evident i sí, està molt bé pensar en realitzar campionats mundials i tota el relacionat, però sempre pensant amb els nostres ciutadans.

La situació del trànsit ja és prou compromesa en moments puntuals del país, i més durant les vacances d’estiu, com per afegir més activitats al nucli del Principat. Per aquest motiu és important la coordinació d’esdeveniments i la fluïdesa del trànsit de la xarxa viària. És rellevant no concentrar tots els nostres esdeveniments en un punt, tota descentralització és benvinguda.

Difícil era imaginar fa uns anys que avui Andorra disposaria d’un casino, de torres a Escaldes-Engordany i de campionats del món de BTT. S’ha fet un pas de gegant en matèria de turisme esportiu, però cal estar a la talla de les circumstàncies. Posem ara l’exemple de l’FC Andorra.

Aquest equip actualment juga a Segona Divisió espanyola, i atrau a més de l’afició local a la visitant a la capital. Imagineu aquesta temporada l’equip tricolor contra l’Espanyol, partit de magnitud amb seguidors propers i que, en afegit, a menys de 700 metres tenen un Casino. Així cada 15 dies durant el curs.

Si volem gaudir de l’esport, sigui com a practicants o com a espectadors, ens cal donar un pas endavant en infraestructures i descentralització. Descongestionem el centre del país i moderem el volum de proves esportives, sobretot en dies punters com el cap de setmana de l’Ironman.

Cal fer compatible el fet de viure al país i treballar amb la realització d’esdeveniments com el Tour o la Vuelta. Aturar el trànsit durant tantes hores pot resultar sent un desastre per als participants i per als ciutadans.

Una bona notícia és que cada vega l’esport nacional és més competitiu i les projeccions en esports com el futbol, són positives. Tenim una lliga nacional cada vegada més competitiva i més atractiva per a futbolistes veïns, mentre que els andorrans continuen progressant amb els diversos equips nacionals. Hi ha futur dins l’esport, hi ha futur per a gaudir-ne.

Cal creure en la projecció de l’esport a Andorra, però cal fer-ho compatible amb la quantitat de vida i circulació del Principat. Estem creixent de forma ràpida en tots els sentits [economia, demografia, nacionalitats...] i ens cal reconduir tot aquest fet cap a una millora de la vida de les persones que hi vivim.

El futur de l’esport andorrà està més que assegurat. Amb les muntanyes que cada vegada s’usen més fora d’hivern. Amb les magnífiques rutes pels cims i els camins plens d’oportunitats. Creurem en aquest país i farem d’ell un referent del benestar esportiu, des de les nostres seleccions nacionals fins als nostres estadis i camps esportius més simples. Andorra si es mou.