Diumenge de festa i tradicions
Aquest diumenge passat hi havia dos esdeveniments a què no m’agrada faltar mai i que coincidien aquell mateix dia: o Feirão, a la plaça Guillemó d’Andorra la Vella, i el Roser de la Massana. Per descomptat, sense dubtar-ho ni tan sols un minut, vaig anar a tots dos.
De manera que primer vaig ser o Feirão cap a les 11.30 del matí. Quan vam arribar ja estaven ballant els ranxos. Van actuar el Grup Folklòric de l’Alto Minho i, per descomptat, el Grup de Folklore Casa de Portugal que és qui organitza aquest esdeveniment on s’uneixen la música, els balls folklòrics i la gastronomia portuguesa.
Aquest mercadet compta amb quatre zones gastronòmiques diferents La primera amb productes del camp i la granja: conills, galls i gallines. A continuació, es troba la paradeta dels productes salats, la de la fleca, amb pa i pastissos casolans i, per últim, la zona de la taverna amb el vi i el bacallà com a productes estrella. A més, aquest any va haver-hi una novetat a la taverna: les sardines que tant li agraden al meu home.
Nosaltres, a més de veure algunes actuacions, vam menjar, a més de broa portuguesa que acompanyava tots els plats, moelas, bolinhos de bacallà, pataniscas, sardines, jo no, perquè a mi no m’agraden, i un rissois de leitão. Tot estava molt ric.
I no em quedaré sense dir que feia goig veure les verdures a la parada tan verdes i llustroses i al seu costat hi havia un petit corral amb conills i gallines.
Bé, doncs d’allà vam anar cap a les 12:20 per a la Massana. Quan vam arribar encara no havia acabat la missa que va tenir el seu punt final amb un cant excepcional que va agradar moltíssim a tothom.
Fora, estaven a punt de començar les actuacions de l’Esbart. Estaven presents veient el transcurs de la festa, els voluntaris de la Unesco als quals vaig signar alguns llibres de Festes i tradicions andorranes i amb els quals em vaig fer una fotografia.
Les actuacions de l’Esbart de la Vall del nord van estar bé totes, però la que més em va agradar va ser la primera perquè em va resultar molt seductora i, per descomptat, les formiguetes amb els més petits. L’única cosa dolenta va ser haver-les de veure sota un sol abrasador, sota el qual es va servir també l’aperitiu. La veritat és que podrien haver posat una petita carpa!
De seguida van servir l’aperitiu que tenia molta varietat, però el que més em va agradar va ser la fideuà amb allioli i les broquetes de fruites de les postres. A més, poc més podia menjar jo després del que havia menjat a o Feirão.