Drogues i addiccions
Primer defineixo la paraula droga: substància que una vegada entra en l’organisme crea, altera o modifica una conducta. És a dir, pertorba l’organisme, o pot activar, deprimir o distorsionar-li els sentits (veure, sentir, i olorar el que no hi ha). Però igual que hi ha dos tipus de drogues (legals i il·legals), també hi ha dos tipus d’addiccions (les químiques i les cognitives). Per tant, com a drogues legals estan l’alcohol, el tabac, el sucre, el cafè i els medicaments psicotròpics. Per la seva banda, entre les il·legals hi ha la cocaïna, l’heroïna, el cànnabis, les amfetamines, etc. Després, les addiccions químiques són les substàncies i les cognitives són el sexe, el joc, les compres, l’esport, etc. són comportaments que generen dependència. És a dir, conductes que una vegada enganxats a elles, ens generen intranquil·litat, angoixa i ansietat si no les realitzem. Per això mateix s’ha de matisar que hi ha dos factors comuns entre elles, el neurotransmissor dopamina i les ganes de reduir l’ansietat. Aquesta segona és la causant de la conducta impulsiva del joc, del sexe, de les compres, etc.
Són comportaments descontrolats, moguts per l’emoció del moment, no hi ha una gestió emocional adequada i mesurada, deixem fer i després ja veurem què passa (si plorem o riem). Ens urgeix satisfer el plaer momentani, sense parar-nos a pensar en els efectes a llarg termini, que són danyar la salut i l’economia personal, tot i que moltes vegades també la familiar, la pot arruïnar o endeutar. Però, llavors, com funciona la dopamina? Aquest neurotransmissor és el responsable de l’addicció, el causant del plaer i en conseqüència, que es repeteixin les conductes. S’anticipa al fet, només imaginant la conducta, el nostre organisme la segrega. Quan veiem el menjar o la beguda que ens agrada, salivem, veritat? Doncs la resposta està en el fet que també regula la memòria, la motivació, la creativitat i la presa de decisions. Per tant, com més dopamina tinguem, més es potencien aquests factors, però el problema sorgeix quan es restableix el seu nivell perquè apareix el malestar i l’apatia. Aleshores, cal tornar a consumir per a reduir l’estat d’ansietat i llavors, passem de l’ús a l’abús i a la possible addicció, perjudicant així les funcions cerebrals.
Deixem de costat la part racional i ens movem per les emocions, interpretant la realitat des d’un punt de vista diferent i això últim podria explicar les famoses frases: «només és viu una vegada o d’alguna cosa hem de morir». Estem pensant en l’ara i aquí, sense tenir en compte que el demà està just a 100 metres. També, referent al comportament compulsiu com les compres, el sexe o el joc se segueix la mateixa dinàmica, només en pensar en ells segreguem dopamina atès que és plaent, ens genera benestar i conseqüentment, ens calma. Per això mateix molta gent ho ha associat a la pau mental: «He tingut un mal dia, doncs vaig de compres, a jugar o a tenir sexe per a així calmar-me», utilitzen aquestes conductes per a reduir l’ansietat. Igual que en un principi ho feien per a gaudir, per decisió pròpia, ara ho fan de manera impulsiva i només per a recuperar l’estat de tranquil·litat anterior. Per tant, el consum de qualsevol droga o conducta plaent que ens provoqui un feedback positiu pot convertir-se en addictiva, si no gestionem correctament les emocions sorgides posteriorment.
Així doncs, a tall d’exemple exposaré la MDMA (èxtasis) perquè s’entenguin millor les paraules que he escrit, tot i que no segrega dopamina, sinó, serotonina, el neurotransmissor de la calma. Per això mateix qui la consumeix es torna molt empàtic i vol relacionar-se amb tothom, i és que normalment, es va alliberant a poc a poc, però aquesta droga ho fa de cop i inunda per complet el cervell. De totes maneres, és curiós el motiu de la seva creació atès que va ser per a ús psiquiàtric i va acabar convertint-se en il·legal pel seu mal ús. S’ha de matisar que les drogues il·legals s’anomenen directament drogues d’abús perquè no tenen cap ús productiu social, el seu consum és nefast per a l’organisme i els seus efectes col·laterals acaben perjudicant el benestar del país.
La MDMA va ser creada en el 1912 per a tractar tant la depressió com l’ansietat i es va prohibir cap als 80. El seu consum provoca que durant unes set hores el pacient augmenti la seva empatia i es desinhibeixi, ajudant-lo així a expressar millor les seves inquietuds atès que perd la vergonya a socialitzar. Aleshores, vist l’eufòria provocada, tothom en volia prendre i va arribar un punt que el seu consum superava inclús el de l’alcohol. Però malauradament, una vegada acabada l’eufòria, apareix l’apatia i la depressió i el món de la psiquiatria es va adonar que els efectes col·laterals eren pitjors que el mateix remei i es va decidir prohibir-la. A banda, també produeix hipertèrmia (augment de la temperatura corporal) i pot derivar en un atac cardíac.
No obstant això, s’està estudiant la possibilitat de tornar a legalitzar-la però com a medicament per a tractar l’estrès posttraumàtic perquè s’ha vist que redueix la por davant situacions d’amenaça i els mals records dels accidents soferts. Als Estats Units l’estan provant amb els soldats que arriben de la guerra i es calcula que en uns 15 anys es podria receptar novament. Amb aquesta possible decisió queda clara la línia tan prima que hi ha entre la legalitat i la il·legalitat de les drogues. Un altre exemple ho veiem amb el cànnabis, que segons en quin país visquem el seu consum és legal i totalment normalitzat socialment. Per tant, per a no caure en la dependència, hem de preguntar-nos pel motiu del consum: per què comprem quan estem tristos o enfadats i per què consumim per animar-nos? No coneixem altres maneres de superar aquests estats anímics o la melancolia? Si és així, tenim molts números d’abusar d’elles i malauradament, també de caure addictes, de tornar-nos els seus esclaus.