Per què li diuen amor quan volen dir sexe?
Molts recordem aquesta frase com el títol d’una pel·lícula de principis de la dècada dels 90 (fa vint anys ja?, caram, com passa el temps!). En la pel·lícula, Verònica Forqué interpreta el personatge de Glòria, una dona que treballa en un espectacle porno, i el títol fa referència al desig sexual disfressat de sentiment especial o d’amor. Malgrat això, en una societat com la nostra, on les relacions de parella (per posar-ne un número) han evolucionat d’una manera tan accelerada, passant per totes les situacions possibles fins al punt de semblar que han entrat en bucle, la pregunta que potser ens hem de fer és la contrària, per què de vegades li diuen sexe, quan en realitat volen dir amor? Ja que en els nostres temps, sovint es té sexe casual d’una vegada, el que els americans en diuen «one night estand», quan en el fons, la gran majoria està esperant que aquest acte el pugui portar a una relació més duradora. I és que cada vegada és més comú el assegurar amb desdeny que s’està buscant només sexe quan en realitat existeix un intens desig, conscient o inconscient, de connexió amorosa, perquè no ens enganyem, el sexe està molt bé, però en el fons la majoria volem quelcom més.
Un dels canvis recents més remarcables entre el jovent pel que fa al comportament sexual és la normalització del sexe casual. És cert que aquest acte va començar a ser «normal» en una bona part de la població a partir de finals dels anys 50, amb l’accés relativament fàcil als preservatius i amb l’arribada dels anticonceptius orals. La revolució sexual dels 60 va alliberar de pors i de repressió a milions de persones, això no obstant, en la dècada dels 80, la irrupció de la SIDA va disminuir aquesta predisposició al sexe casual. Actualment, aquest tipus de sexe apareix com un fet d’allò més normal en moltes pel·lícules i sèries, en les xarxes socials i en la majoria dels mitjans de comunicació, sense distinció moral, almenys de forma aparent, entre homes i dones.
I jo, en aquestes condicions, em faig moltes preguntes, i és que en el temps de «follamigos», festes «chemsex», «poliamor» i «gènere fluid», el sexe casual pot portar a l’enamorament sense estar predisposats? Una trobada sense importància es pot convertir en una història d’amor? Significa «parella» el mateix que al segle passat? Hi ha enamorament sense sexe? Per què s’associa el patiment amb l’enamorament? I sobretot, per què de vegades li diuen sexe, quan en realitat volen dir amor?
Dintre de tot aquest subtil joc, hi tenen cabuda moltes paraules. Atracció, encant, seducció, enamorament, desig, inclinació, embruixament, afecte, «feeling», «ligoteo’ i «rotllo» (ja tinc una edat jo) entre d’altres que ara mateix no em venen al cap. Però hi ha amor en totes elles?
Doncs en algunes una mica, en d’altres molt i en algunes gens, no obstant i al meu parer, per ser un joc complet hauria d’estar sempre. Ja que, tot i que és veritat que el sexe està bé, de vegades molt bé, l’amor està per sobre, com diria jo, juga una altra lliga i és quelcom gairebé impossible de definir. L’escriptor Lope de Vega deia que només «qui ho ha provat ho sap», i possiblement tingui raó, perquè qui ha experimentat l’amor ni que sigui una sola vegada, ja no es pot deixar enganyar.
Però no ens distraiem del que hem vingut a parlar. La confusió dels conceptes «amor» i «sexe» pot deure’s a diferents raons. Per començar, sovint s’utilitza la paraula «amor» com un eufemisme o com una forma més subtil de referir-se a l’acte sexual, probablement degut a tabús o estigmes socials associats al fet de parlar obertament sobre sexe. D’altra banda, l’amor i el sexe són dos conceptes interrelacionats que sovint van de la mà en les relacions íntimes o romàntiques. L’expressió de l’amor pot incloure la intimitat sexual, i moltes persones associen l’amor amb l’experiència sexual compartida i la connexió emocional i física que s’estableix a través d’ella.
No obstant això, és important distingir entre l’amor i el sexe. L’amor implica una connexió emocional profunda, l’afecte i la preocupació pel benestar de l’altra persona, mentre que el sexe és una activitat física i sensual. Encara que molt sovint estan relacionats, no són sinònims i no totes les relacions sexuals estan basades en l’amor, i per alguns, no totes les relacions d’amor necessàriament involucren activitat sexual.
El que en definitiva és més rellevant, és que per la gran majoria de persones, el sexe amb amor pot ser una experiència més significativa i satisfactòria, ja que es basa en la connexió emocional i el respecte mutu entre les persones. L’amor i la intimitat poden enfortir una relació i brindar un sentit de plenitud i felicitat. I suposo que per aquesta raó, per molt que parlem amb frivolitat de tenir sexe, el que busquem és quelcom més, busquem sexe amb amor.
I no per això hem d’oblidar que l’amor també demana sexe. I és que el sexe es tracta d’un aspecte fonamental en les relacions de parella que reflecteix en gran manera la salut d’aquestes, i cal que li donem la importància que té, perquè tots sabem que una relació basada només en el sexe està condemnada a morir-se, però una relació sense sexe, està condemnada de mort.
Ja gairebé acomiadant-nos us diré que l’originalitat de la frase «perquè li diuen amor quan volen dir sexe?» se li atribueix a Groucho Marx, i tots coneixem que a Groucho sovint darrere les seves frases, també li agradava repetir: «Aquests són els meus principis, i si no li agraden, en tinc uns altres.» Doncs jo també en tinc de principis, i per mi un d’ells és «no li diguis sexe quan li vols dir amor», però si no us agrada, ja en buscaré un altre.
I ara sí, acabarem dient que en qualsevol cas, hem de fer sovint l’amor, però l’amor amb sexe, perquè al cap i a la fi, com deia en Woody Allen, el sexe és l’acte més divertit que es pot fer sense riure.