AINA obre avui les portes i inaugura un altre estiu ple d’aventures per als infants i els adolescents. La casa de colònies és una associació de l’església de Canillo liderada pel Mossèn Ramon. Segons informa un dels coordinadors de l’equip de monitors, Jordi Lusilla,  «ens dediquem a fer colònies per als nens i nenes del país durant l’estiu i alguns caps de setmana durant el període lectiu». Durant el curs a més, les habitacions que queden lliures es lloguen per a «fer diners, perquè a l’estiu les colònies no siguin tan cares per a les famílies», explica el mossèn.

Aina té 100 places per a nens de set a 11 anys, on estan durant dues setmanes a la casa, 48 places per a preadolescents d’11 a 14 a la borda i per últim, 40 places per als dos campaments, que estan pensades per a adolescents de 15 a 18.

La història d’AINA

AINA la va crear el 1976 pel Mossèn Ramon arrel d’un incendi al Pas de la Casa. Explica que «l’any 1966 Pere Canturri organitzava uns campaments anomenats CAMI, i jo col·laborava amb ell, però el 1972 ell va plegar i durant uns anys durant els estius no es feia res d’educació en el lleure al país. Però un estiu al Pas de la Casa va haver-hi un nen que va calar foc al pis perquè es quedava sol durant el dia. Vam organitzar una reunió per a ajudar a aquella família i va haver-hi algú que va dir: ‘Qui cuida als nens que tenen al pare i la mare treballant?’» 
Amb aquest pensament el mossèn va crear AINA l’any 1976 en un corral de Canillo, amb el nom de Colònies Populars de Canillo, amb 40 llits. El mossén explica que «van tenir molt èxit i al cap de tres anys ja no hi cabíem». Va ser al 1979, que era l’Any Internacional del Nen quan es va posar la primera pedra d’AINA (Any Internacional del Nen a Andorra) el 30 de setembre: «Els bancs del país van donar els diners per als  fonaments, el bisbat el de les parets i els comuns es van encarregar de la teulada» recorda el mossèn i informa que «feta la casa vam començar a treballar i van néixer les colònies d’estiu». Afegeix que amb el canvi de mil·lenni va haver-hi un punt d’inflexió: «vaig voler fer una casa de tothom, per això vam instal·lar un ascensor per als discapacitats i vam ampliar la casa». 
AINA i l’educació de lleure

Mossèn Ramon és un dels pilars fonamentals d’AINA, juntament amb els monitors i els mateixos nens. Ell, a part de fundador, és la figura que veuen any rere any, l’ànima d’AINA, ja que s’ha dedicat durant  gran part de la seva vida a l’educació de lleure: «És la tercera pota de l’educació d’un infant», comenta, recordant que «la primera és la família i la segona l’escola». I per això té dos objectius any rere any, que són la base d’AINA: conèixer el país fent excursions, coneixent la parròquia de Canillo i anant a diferents museus i aprendre cantant, ja que consideren que és una gran eina de comunicació i aprenentatge. El mossèn explica que «per a mi aquests dos aspectes són molt importants, i sobre aquesta base faig les activitats, els tallers i les excursions» i explica content que «per a mi és un orgull que la gent que ha vingut a AINA un temps després em digui que gràcies a mi ara es coneix Andorra, i les seves muntanyes». Però AINA té més valors rellevants, com poden ser la convivència, estimar, el fet de fer amics, relacionar-se amb tothom i respectar.

Per altra banda, Lusilla explica de quina manera volen reforçar l’educació d’aquells infants que van a AINA: «Nosaltres reforcem molt el quotidià, com llevar-se a una determinada hora cada dia, rentar-se les dents, parar i desparar taula i rentar-se cada un el seu plat», explica. A més, també volen educar sobre el medi ambient, ja que ensenyen a cuidar als animals de la granja i les plantes que s’han de regar. El coordinador informa que a més enguany volen reforçar l’educació en el medi ambient «volem que els infants cuidin la natura, recollint aigua de pluja per a rentar els plats o tenint més cura quan s’hagin d’apagar els llums».

També explica la importància del joc i de les activitats en els infants i com s’han perdut avui dia amb les noves tecnologies: «volem que els nens aprenguin amb el joc. Actualment, els infants quan tenen una estona lliure els costa jugar. És a dir, si els tires una pilota jugaran, però fer altres jocs que es feien abans els costa més. Nosaltres volem que a AINA tornin a jugar com abans», recalca Lusilla.

Quina és la feina d’un monitor?

El coordinador informa que sobretot un monitor a unes colònies com AINA «ha d’estar pendent les 24 hores de tot el que fan els nens. Però a més, hi ha una part molt interessant que és la de la preparació de les colònies, que comença al Nadal, i s’organitza el tema de cada any i les diferents activitats que es faran».

Durant les colònies cada monitor es fa responsable d’una habitació i dels seus infants: «els diuen bon dia, dinen i sopen amb ells i s’encarreguen de que no hi hagi cap problema», explica Lusilla, i afegeix que «durant el dia fan les activitats programades amb els infants».

De nena a monitora

Quasi tots els monitors que han treballat a AINA van ser nens en el seu dia, i en acabar el campament es treuen el títol i comencen a treballar a les colònies. Aquest és el cas de la Irene Ferri, que comenta que el seu primer any a AINA va ser l’any 2006, quan només tenia cinc anys, però a finals d’any en feia sis. Explica que «el primer any els meus pares em van apuntar perquè amics meus de l’escola també hi anaven. Jo m’hi vaig quedar cada any des de llavors i els meus amics han anat marxant i tornant». Després de l’etapa de nena als campaments, va voler seguir com a monitora perquè no va voler deixar d’anar-hi, i explica quins canvis va notar: «ocupar-se dels infants no és el xoc més gran, sinó saber tot el que hi ha darrer d’unes colònies», i afegeix que «no havia pensat mai que preparar unes vacances d’estiu era feina de tot un any».

Sobre què li ha donat AINA durant tots aquests anys comenta que «m’ha ensenyat molts valors de convivència i molta amistat. He creat una família», assenyala la monitora.