Govern va informar ahir a la tarda d’un estudi de registres de tumors des de l’any 2002 fins al 2021, sent en total 5.346, però 4.960 pacients. Així, la ministra de Salut, Helena Mas, va destacar la importància de la continuïtat de l’abordatge del càncer i l’oncologia com a línia estratègica en aquesta legislatura.

Per a poder fer l’estudi del registre de tumors s’han fet servir diverses fonts d’informació, sent les més importants les dades del Conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) d’altes hospitalàries i l’anatomia patològica de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. L’equip de l’estudi està format pel SAAS, la CASS, el Col·legi Oficial de Metges, l’Institut Català d’Oncologia i el ministeri de Salut. Cal destacar que la informació extreta es pot veure modificada, ja que «és una eina viva que anirà incorporant més informació a mesura que es disposin de més dades provinents d’altres fonts d’informació», va informar Mas. Entre els objectius principals del registre estan saber en quina situació està el càncer en relació amb altres països veïns a més de desenvolupar les polítiques sanitàries acurades per a les patologies oncològiques, sobretot adreçades a la prevenció i detecció, però també el tractament i l’acompanyament dels pacients.

Així doncs, la Cap de l’Àrea de Promoció, Prevenció i Vigilància de la Salut del Ministeri, Rosa Vidal, va informar que per a classificar totes les dades recollides s’han creat diversos registres, diferenciant entre sexe i edat del pacient i tipus de tumors que tenen. Així doncs, pel que fa a la localització dels tumors el més freqüent és el de mama, que representa un 14% dels tumors registrats, seguit del còlon amb un 13,2% i el de pròstata, amb un 11,2%.
Cal destacar a més, que el 57,8% de tumors registrats són en homes, respecte a un 42,2% a les dones. Per sexe i per localització, els tumors més freqüents en dones són els de mama (32,82%), seguit del de còlon recte (11,82%) i de pell no basocel·lular (6,47%). En el cas dels homes, el més freqüent és el de pròstata (19,46%) seguit, també, del de còlon i recte (14,12%) i posteriorment el de tràquea, bronquis i pulmó (12,96%). Vidal va emfatitzar que «totes aquestes dades s’assimilen molt a la tendència que es dona en els països veïns com poden ser Espanya, França i Portugal». Si es fa una separació per anys s’ha extret que les dades han anat augmentant any rere any — possiblement per l’augment d’informació, explicava Vidal — excepte l’any 2020, quan va començar la pandèmia de la covid-19.

Unitat de radioteràpia a Andorra/ En tornar a ser preguntada sobre la Unitat de Radioteràpia a Andorra, Mas va explicar que al país «no ho crec aconsellable en aquest moment, però no vol dir que més endavant, d’aquí a uns anys, potser pot haver-n’hi una. Cada tumor requereix una especialització molt elevada i això seria difícil de tenir a Andorra, ja que les tecnologies es quedarien obsoletes en molt poc temps i l’accés de determinats professionals seria complicat». Per això, va destacar que «ara mateix es busca donar el millor tractament possible als pacients i això s’aconsegueix traslladant les persones afectades a centre de primer nivell, on hi ha les instal·lacions adequades i professionals qualificats».