Els dèficits entre el que s’ha de pagar en pensions i el que es recaptarà té «un creixement exponencial» i, per tant, es fa «imprescindible prendre mesures». Així ho explicava el president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), Jordi Cinca, juntament amb la presidenta del consell d’administració de la CASS, Montserrat Capdevila, al capdavant de la comissió legislativa de seguiment i de sostenibilitat de les pensions, en la compareixença d’ahir al matí al Consell General. Cinca va reiterar que «efectivament, tenim un problema» i va fer una crida a relativitzar el que diuen els estudis actuarials, però a retenir una idea: «la tendència és tossuda i inequívoca», arribarà un moment en què les aportacions no seran suficients per a fer front a les pensions que s’hauran de satisfer, i recordava que la parapública té a hores d’ara, més de 165.000 persones menors de 65 anys registrades, més de 144 milions de punts adquirits i el compromís de 7.000 milions d’euros.

L’estudi, fet l’any 2020, fixava que al 2024 els ingressos ja serien menors a les despeses. El president apuntava que els resultats de superàvit del 2021 i el 2022, retarden una mica aquesta situació, tot i que, sigui abans o després «el que hem de retenir és que ens quedarem sense diners». Per aquest motiu, cal prendre mesures, ja que el nombre de jubilats no para d’augmentar.

Des del Fons de Reserva de Jubilació han recordat als consellers generals que en la passada legislatura la CASS va fer una proposta amb 14 mesures i tot i defensar que la importància de cada una d’elles, van voler remarcar-ne quatre: apujar el tipus de cotització de manera progressiva fins a quatre punts percentuals; tenir un sistema de comptes individuals de cotitzacions; augmentar l’edat de jubilació als 67 anys i impulsar plans de pensió en què aportin a parts iguals treballadors i empreses.

Amb data del 31 de maig, el fons té un valor de 1.559,1 milions d’euros, d’aquests sis milions provenen de les aportacions del Govern i la resta és la rendibilitat de la cartera d’inversions. Quant a la gestió del fons va explicar que hi haurà una nova estratègia que es presentarà aquesta tardor i que si bé no suposarà «un canvi radical» el que farà serà adaptar l’actual, que data del 2017, a les necessitats actuals i el calendari d’obligacions del fons. D’altra banda, hi haurà una «ampliació de forquilles», amb la qual cosa es podrien ampliar els percentatges en funció dels actius; canvis en actius en funció de la moneda o la introducció d’algun tipus d’actiu com el sector immobiliari.

La presidenta del consell d’administració de la CASS va incidir en la problemàtica de les pensions fent èmfasi en el fet que un «volum molt important» de persones es jubilaran pròximament, i per tant cal veure com es pot «fer front» a aquestes pensions i si «els diners del fons són suficients».
Capdevila va destacar que s’hagin incrementat els ingressos per a cotitzacions, ja que ha augmentat la xifra d’assalariats i també la d’autònoms, si bé la despesa «va creixent».

Tercer pagador

La presidenta de la CASS va detallar que de la cinquantena de farmàcies que hi ha al país encara hi ha una vintena que no estan integrades al sistema informàtic de la CASS, tot i que hi ha la voluntat que de cara al setembre estigui en marxa, va destacar Capdevila, tot avançant que es contractarà dues persones que faran controls manuals de les receptes per a «evitar duplicitats» i que realment «es consumeixen els medicaments que cal consumir». Es demanarà que de moment la recepta també es faci en paper i que les farmàcies hi estampin un tampó per a poder fer aquest control. De manera paral·lela, va afegir, que s’està treballant la implantació de la recepta electrònica, segons informa l’ANA.