Avui se celebra el dia Internacional de l’orgull LGTBIQ+, una jornada per a reivindicar els drets de totes aquelles persones gays, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Encara avui dia a molts països la diversitat sexual està perseguida i criminalitzada per part de les lleis i els autoritzats. I tot i que en diversos països ja ha sigut acceptada, la societat encara està molt lluny d’acceptar la realitat de moltes persones.

Dia Internacional de l’Orgull

El Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+ se celebra el 28 de juny per a commemorar els disturbis del pub Stonewall Inn, situat a un barri de Nova York, l’any 1969, que van marcar l’inici de l’alliberament del col·lectiu, informa Isabella Vargas, membre de la junta de l’Associació Diversand: «Sovint en aquell pub hi havia batudes policials, i aquell dia, el 28 de juny del 1969, com a resposta d’aquestes van sorgir de forma espontània diverses revoltes i manifestacions liderades per un grup de dones trans que es van revelar en contra de l’status quo per a poder ser qui eren realment, sense patir cap discriminació», explica. Aquests disturbis van ser, junt amb alguns altres, les primeres mostres del col·lectiu LGTBIQ+ a Estats Units i al món.

Així doncs, el 28J serveix «per a rememorar totes aquelles persones que han lluitat per ser elles mateixes i fins i tot han perdut la vida per això, i perquè avui dia tinguem les llibertats que tenim», destaca Vargas, que afegeix que «això ens dona força per a poder lluitar contra les injustícies que encara avui es pateixen. El dia de l’Orgull serveix per això, per a poder mirar el passat, armar-nos de força per a poder ser les persones que realment som, i crear comunitat entre nosaltres».

Col·lectius invisibles

Dins del col·lectiu LGTBIQ+, hi ha diverses comunitats, i algunes estan més ben vistes que altres, per exemple en moltes societats una persona trans està molt més discriminada que, per exemple, un noi homosexual. Tot i així, hi ha diversos casos que més que discriminats estan invisibilitats, no es coneix ni s’entén tant la seva realitat. Un dels casos són les persones de gènere no binari, que no se senten ni homes ni dones. Un altre cas molt clar, tot i que sí que se’n parla és la bisexualitat: «sembla que hi ha persones que pensen que només et pots sentir atret cap a dones o cap a homes», reconeix Vargas, que afegeix que «fins i tot a vegades dins del mateix col·lectiu poden pensar que la bisexualitat és trànsfoba, ja que el prefix ‘bi’ significa dos, però en realitat una persona bisexual se sent atreta per tots els altres gèneres a part del seu».

Un altre col·lectiu invisible és l’asexual, és a dir, aquelles persones que no senten atracció sexual o en tenen molt poca, i en l’actualitat diverses associacions d’asexualitat reivindiquen el seu paper dins del col·lectiu.

Una altra de les comunitats més invisibilitzades són aquelles persones intersexuals, és a dir, persones que neixen amb característiques dels dos sexes, ja sigui físicament, és a dir, poden tenir tant genitals femenins com masculins. «El que passa és que a moltes d’aquestes persones intersexuals, si tenen els genitals dels dos sexes se’ls mutila quan són petits», informa la membre de Diversand, i afegeix que «cal visibilitzar i posar en valor a aquestes persones i a les injustícies com la mutilació, que existeixen només perquè encaixi amb un estereotip creat només per la societat».

Diversand i la seva funció a Andorra

En el cas d’Andorra, entre 2018 i 2019 va néixer l’associació Diversand a mà d’unes quantes mares de persones trans, tot i que elles van ser les que van voler ampliar l’associació per a tot el col·lectiu LGTBIQ+. Actualment són uns 30 socis, afirma Vargas, i explica que cada mes els arriben fitxes per a ser nous socis. Ella va assistir a la seva primera assemblea l’any 2019, i al 2020 ja va començar a ser part de la junta. 

Diversand té diversos objectius, segons explica Vargas: «el nostre objectiu principal és l’educació, concretament visibilitzar totes les realitats que hi ha i que existeixen aquí a Andorra, per això fem formacions a qualsevol centre educatiu que ho desitgi, ja sigui als professors mateixos o activitats dirigides als alumnes». A més, explica la importància d’educar en la diversitat: «és imprescindible que els professors sàpiguen com actuar quan tenen algun alumne que forma part del col·lectiu, sobretot en el cas de la infància trans, ja que és un dels més vulnerables». 

La membre de la junta també detalla que a l’associació els arriben cada vegada més persones, tant majors com menors d’edat, que volen fer la transició d’un gènere a un altre, i informa que els canvis de nom encara no són senzills: «és una situació on a vegades les persones que ho demanen es poden sentir incòmodes en alguns moments, i nosaltres estem treballant perquè aquests canvis de nom siguin molt més senzills». A més, explica que des d’igualtat està iniciat un procés per a poder facilitar la transició a les persones trans que ho desitgin, però per això encara cal una implementació molt més clara, i «és important que tots els col·lectius de metges estiguin ben informats». 

Així doncs, la idea de l’associació és que «Andorra i el món sàpiga que estem aquí, que existim i que tenim unes necessitats específiques», argumenta Vargas, i afegeix que «moltes vegades es pensa que que aquestes minories són això, minories; però darrere de cada persona hi ha un cas particular que li pot afectar més o menys». I tot i que l’associació va néixer en mans de mares de persones trans i moltes de les persones que demanen orientació ho són, «l’associació sempre ha estat adreçada a totes les persones del col·lectiu. Per això es diu Diversand», comenta, «perquè volem diversitat dins l’associació». 

A Andorra el col·lectiu LGTBIQ+ està cada vegada més visibilitat i s’escolten més les necessitats  d’aquest i de l’associació, tot i això Vargas explica que «encara hi ha molta feina i molt recorregut per a fer». En comparar la situació al país amb la d’Espanya, explica que «al país veí es parla molt de la realitat trans, tot i així hi ha molts col·lectius d’odi cap a aquestes persones. Potser a Andorra no es visibilitzen tant aquests col·lectius d’odi i això ens dona una esperança per a continuar amb els nostres objectius». Tot i això, reconeix que a Espanya hi ha molta més visibilitat, sobretot a ciutats grans com Barcelona o Madrid, ja que el pride més important a Europa es fa a la capital espanyola, i el barri de Chueca està ple de locals i espectacles durant tot l’any que aquí no es fan. 

Les persones LGTBIQ+ joves a Andorra cada vegada es mostren amb més llibertat de ser qui són: «moltes persones es mostren de manera molt lliure, i sovint s’expressen amb la moda, que és més andrògena i no és masculina ni femenina. Les persones més grans, en canvi, tenen més dificultats per a sortir de l’armari», explica Vargas. 

Per altra banda, a Diversand no els acostumen a arribar testimonis que expliquin que han viscut casos de violència: «Ens han arribat alguns casos en alguna discoteca, però el que és més habitual és la violència no física: persones que no tenen el suport de la seva família i el seu entorn». 

Enguany, Diversand no ha organitzat cap manifestació pel Dia Internacional de l’Orgull, ja que segons explica la membre de la junta, estan fent canvis interns: «Vam decidir parar per a tornar amb més força a altres esdeveniments que podem tenir durant l’any, i sobretot per a l’orgull de l’any vinent».