La relació que Andorra establirà amb la Unió Europea una vegada se signi l’acord d’associació requerirà a les empreses del Principat adaptar-se a nous estàndards de sostenibilitat, unes obligacions que, arran de l’Acord de París, demanaran a les empreses «gestionar els impactes que la seva activitat genera cap a l’exterior» per tal d’accedir a fonts de finançament i adaptar-se a les mesures que estableixin els diferents estats. Així ho va afirmar la directora ESG del bufet Cuatrecasas i responsable de la pràctica d’empresa i drets humans, Elisabeth de Nadal, que avui participarà en el XXIV Cicle de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) que se celebrarà a Anyós Park.

Mentre s’allarguen les negociacions amb Europa, de Nadal va posar en relleu que l’empresa andorrana també s’ha de sentir interpel·lada amb les obligacions que s’estableixen des de Brussel·les, ja que quan les empreses del país es relacionin amb altres d’europees «d’alguna manera els hi demanaran una gestió d’acord amb aquests estàndards». A més, va manifestar que l’accés al finançament està a hores d’ara «molt condicionat per criteris de sostenibilitat». En aquest sentit, de Nadal va apuntar que «Andorra té un sector financer important del qual les empreses europees es beneficien per obtenir millors condicions».

Entrant al detall de la seva intervenció durant el Cicle de l’EFA, la ponent posarà el focus en concretar què és la sostenibilitat i l’ESG, dos conceptes que «assenyalen la responsabilitat per part de les empreses de gestionar els impactes que té la seva pròpia activitat cap a fora». Així, de Nadal va assegurar que «estem molt acostumats a gestionar els riscos de la pròpia activitat econòmica, però en el marc de la sostenibilitat estem parlant dels riscos que l’activitat econòmica genera cap a l’exterior» en aspectes com ara el medi ambient, les emissions que es generen i com afecten el canvi climàtic, l’ús dels recursos naturals que fa la cadena de producció de l’empresa i l’impacte en els drets de les persones.

Precisament, i pel que fa a aquest darrer punt, l’experta va manifestar que s’ha de tenir en compte com l’activitat d’una empresa també pot afectar de manera directa o indirecta a les persones. «Una empresa andorrana que es dedica a l’hostaleria i que vol fer un supercomplex hoteler a la muntanya per atreure un determinat tipus de turisme ha de tenir en compte l’impacte que aquella activitat provocarà en l’entorn i en la vida de les persones d’aquella zona», va exemplificat de Nadal. 

Al llarg de la seva intervenció durant el cicle, també aprofitarà per fer «un petit recorregut temporal que ens ajudi a entendre perquè han sorgit ara aquestes noves responsabilitats de les empreses en matèria de canvi climàtic i de drets humans, sobretot en el context d’una economia globalitzada». Un punt que, tal com va avançar, respon a la voluntat d’Europa d’arribar a ser el primer continent climàticament neutre que fa una transició cap a la descarbonització de l’economia respectant els drets humans. Posteriorment, l’experta farà el punt sobre el marc normatiu de la Unió Europea tenint en compte que les decisions dictades des d’aquest òrgan «viatgen amb l’activitat de les empreses a fora del mercat europeu» i, per aquest motiu, «a l’empresa andorrana li ha d’interessar».

Finalment, es reflexionarà sobre els fonaments d’aquestes noves conductes de les empreses i, aprofitant les altres dues ponències de la jornada, es parlarà de la «relació estretíssima» que hi ha entre la sostenibilitat, la tecnologia i el canvi climàtic, «tres reptes molt importants que tota empresa, sigui del tamany que sigui, ha de tenir al capdamunt de la gestió que realitza», segons informa l’ANA.