El grup parlamentari de Concòrdia ha comparegut avui en roda de premsa amb la representació del seu president, Cerni Escalé, i els dos consellers generals, Jordi Casadevall i Pol Bartolomé. L’objectiu de la reunió ha estat posar sobre la taula algunes de les qüestions més rellevants que s’estan tractant en aquest inici de legislatura, com són els diferents textos de modificació de la Llei del benestar, la Llei d’inversió estrangera i la Llei del sòl, amb especial èmfasi en aquesta última.

Llei del sòl

Tal com ha afirmat Escalé, els percentatges actuals de cessió urbanística «són insuficients». És per aquest motiu que, des del grup parlamentari, s’està treballant amb la intenció de «modificar la llei i establir la cessió obligatòria per sobre del 15%, la qual seria fixa». En l’actualitat, els percentatges actuals de cessió urbanística se situen en una «forquilla entre el 5% i el 15%», amb la possibilitat que els comuns «puguin reduir-la fins al 0% si ho creuen convenient». D’aquesta manera, es posaria fre als impactes que té la construcció de projectes urbanístics en el medi ambient i el paisatge del país, el qual no deixa de ser «el nostre principal museu», ha mencionat Escalé, posant una primera base entorn d’un mínim del 20%: «Hi ha d’haver una part més gran d’espais o, en tot cas, més ingressos per al sector públic».

A més, la proposició de modificació de la Llei del sòl contempla també agilitzar la cessió en espècie, de cara a afavorir l’ampliació del parc d’habitatge públic: «El que pretenem des de Concòrdia amb aquesta mesura és evitar la creació de guetos i afavorir la descentralització dels habitatges socials», ha declarat el president del grup parlamentari, afegint que la intenció d’aquest passa per no edificar «en zones allunyades del fons de la vall». Una iniciativa que respon a la casuística en què una parcel·la de terreny, si no està afectada per possibles riscos naturals, pot arribar a desenvolupar-se a condició que «es puguin fer arribar els serveis mínims». Totes aquestes propostes, però, apunten a una arribada estimada durant el segon semestre d’aquest any o a principis del 2024.

Llei del benestar

El conseller general Jordi Casadevall ha sigut l’encarregat de presentar la modificació pertinent a la Llei del benestar, la qual «anirà més enllà dels indicadors econòmics», amb l’objectiu així de valorar les diferents polítiques públiques: «La intenció és definir un indicador propi per tenir una eina que ens digui on estem i dotar l’estat de mecanismes per garantir el benestar de les generacions futures», ha explicat Casadevall. Una situació que fins ara no s’havia donat al Principat, ja que, com ha admés el conseller general, «Andorra no disposa encara d’una eina prou precisa per poder valorar aquest benestar».

Així doncs, aquest nou índex inclourà 13 indicadors, entre els quals es trobaran la qualitat del medi ambient, la salut pública, la problemàtica de l’habitatge, el grau de satisfacció ciutadana, la seguretat o l’educació, entre altres. Casadevall va afegir, a més, que des del partit liderat per Escalé no es pretén «generar una despesa suplementària», així com tampoc crear «un nou organisme de supervisió». Tal com aquest ha declarat, «volem que el text parli més de resultats que de mitjans».

Llei d’inversió estrangera

«El text de modificació de la Llei d’inversió estrangera partirà de la Llei del 2012 i no del projecte que va liderar l’aleshores ministre Jordi Gallardo a la passada legislatura». Aquestes han sigut les primeres paraules amb les quals el conseller general Pol Bartolomé ha presentat la darrera modificació presentada pel grup parlamentari, a través de la qual s’inclourà també «la limitació de compra d’habitatges per part de persones no residents». Tot i no avançar massa detalls sobre aquest nou text, des de la formació política sí que s'ha declarat la intenció de presentar d’ara fins al setembre les grans línies de la seva proposta «a diferents actors econòmics i representants de la societat civil», amb l’objectiu de possibles aportacions. A més, Bartolomé també ha afirmat que és necessari «mantenir els tràmits d’autoritzacions», però «reforçant en tot moment el control d’aquests», encoratjant així al Govern encapçalat per Xavier Espot a fer-ho efectiu en pro d’evitar un possible «efecte crida».