Avui, 24 de juny, se celebra el Dia Internacional de la Dona en la diplomàcia. Una jornada proclamada per consens per l’Assemblea General de les Nacions Unides en favor d’incentivar i visibilitzar la representació de les dones en els alts càrrecs diplomàtics, així com els desafiaments que enfronten en l’exercici dels seus càrrecs. Aquesta segona edició coincideix amb la celebració dels 30 anys de la creació del ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra. Un ministeri que, des dels seus inicis, ha pogut comptar amb una gran proporció de dones que han exercit la labor de la diplomàcia del país, amb l’objectiu de representar, defensar i vetllar pels interessos del Principat a l’exterior. Tot i que les limitacions d’un estat de petites dimensions han sigut difícils de convalidar amb totes les responsabilitats i deures internacionals, la política exterior andorrana ha anat creixent constantment des de l’any 1993. Andorra s’ha adherit, en aquests 30 anys, a 27 organismes internacionals i ha pogut establir vuit ambaixades i missions permanents a París, Madrid, Brussel·les, Viena, Ginebra, Estrasburg, Lisboa i Nova York. 

Molts projectes que s’estan duent a terme en tantes i diverses temàtiques que abasten des de, per exemple, convenis de no doble imposició d’impostos, que ajuden a dinamitzar l’economia del nostre país, fins a projectes de cooperació internacional. Tota aquesta evolució ha estat marcada per un gran component femení dins de la diplomàcia andorrana. Moltes dones del país han dedicat la seva vida professional i acadèmica, i això ha ajudat a millorar les oportunitats i la posició d’Andorra a l’exterior, beneficiant també el dia a dia dels ciutadans a partir de les possibilitats que el Principat pot adquirir des de fora de les seves fronteres. 

Avui es commemora la figura de totes aquelles dones que han destinat la seva trajectòria a fer créixer el país internacionalment i de portar-li les oportunitats internacionals que han ajudat a millorar el Principat. Una figura que ha aconseguit trencar la imatge del passat d’un món diplomàtic on tot eren homes uniformats amb esmòquing i corbata per a aconseguir una paritat en el cos andorrà, que tot i encara haver-hi passes a recórrer, es mostra com un avenç cap a la igualtat de gènere.

Diplomàtiques: Història d’Andorra

Laura Mora, Gemma Cano, Eva Descarrega, Imma Tor i Maria Ubach han conversat sobre el paper de la dona en la diplomàcia, els èxits aconseguits i els reptes per a assolir

La imatge que es tenia de la diplomàcia era la d’un seguit d’homes uniformats discutint sobre temes clau en l’escena internacional, un món amb moltes dificultats perquè  les dones poguessin arribar a tenir l’oportunitat d’arribar a posicions directives i no era tan freqüent veure dones exercint la professió. Però des del ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra, això mai ha sigut ben bé així. Des de la creació del ministeri fa 30 anys, el país ha pogut comptar amb un cos diplomàtic replet de dones que han tingut llibertat d’accés a aquesta professió i han fet créixer el Principat de forma internacional durant aquestes dècades. EL PERIÒDIC ha conversat amb cinc diplomàtiques andorranes de diferents perfils on han explicat la realitat de la dona diplomàtica, tant en l’àmbit nacional com internacional, així com el rol femení que ha portat al ministeri d’Afers Exteriors a desenvolupar l’activitat diplomàtica d’Andorra de forma exponencial fins al dia d’avui. La tercera secretaria Laura Mora, la introductora d’ambaixadors i cap de protocol Gemma Cano, l’ambaixadora d’Andorra a França i Mònaco i delegada permanent a la Unesco i l’Organització Internacional de la Francofonia (OIF), l’actual ministra d’Afers Exteriors Imma Tor i la seva predecessora Maria Ubach, han comentat com és la vida d’una dona diplomàtica i diferents aspectes que envolten la realitat de la dona en el món de les relacions internacionals.

Laura Mora és una jove diplomàtica de 30 anys del departament d’afers bilaterals que va entrar al ministeri d’Afers Exteriors fa sis anys, amb una pausa entremig per a poder formar-se encara més en el món de les relacions internacionals al College of Europe. Des de la seva perspectiva, la labor diplomàtica «no penso que sigui una feina més encarada cap a homes o dones». Des del ministeri, gran part del seu funcionariat són dones sota un lideratge femení per part d’Imma Tor. La jove diplomàtica també contempla la missió per a dur a terme el país a través del ministeri en l’ajuda a les dones en matèries de cooperació al desenvolupament, on destaca que «des d’Andorra, sempre s’ha prioritzat, en aquest nivell, ajudar a les dones i a les noies perquè sovint són les més afectades per circumstàncies. Ho hem vist a la pandèmia i en altres moments. Trobo que, si estem tractant d’ajudar a un col·lectiu, el fet de dur a terme aquestes accions pot afavorir el diàleg», on també destacava que «si específicament volem anar a buscar un target concret, com les dones i les nenes, penso que també és una bona manera d’involucrar a aquestes i aportar la visió de les necessitats que té aquest col·lectiu». 

Gemma Cano, que en la seva trajectòria de 20 anys en el món de la diplomàcia té també una llarga experiència en el món de la cooperació, també posava èmfasis en aquesta temàtica, en destacar que «la cooperació internacional andorrana sempre ha tingut unes prioritats molt clares d’impulsar la igualtat entre homes i dones, el seu empoderament de les dones, la inclusió de les nenes en tots els sistemes i en l’educació», a més d’altres prioritats on Andorra també aporta una gran ajuda a través del ministeri, com serien matèries de canvi climàtic i, especialment, els recursos hídrics. En aquest tipus de camps, Cano destaca que el paper de la dona diplomàtica en l’àmbit internacional «és de gran importància, des dels projectes en si mateixos fins a tota la cadena de decisió», especificant que moltes directores generals de cooperació internacional en els diferents països són dones.

La cooperació internacional d’Andorra sempre ha prioritzat la igualtat de gènere

Però la dona diplomàtica no ha de quedar-se només en àmbits concrets de l’ampli món diplomàtic. L’actual ministra Tor explica que, actualment, a excepció d’un director, el ministeri compta amb dones en els diferents càrrecs de directores. La ministra relata que «les dones d’Andorra han tingut i tenen un paper important en la construcció de la diplomàcia andorrana», subratllant que les possibles raons d’aquesta destacada participació femenina en la diplomàcia del país pot ser per a disposar «d’un costat més polivalent i una sensibilitat particular per a diferents temes». Tot i això, Tor destaca de la capacitat de la dona diplomàtica per a resultar clau en altres i diferents temàtiques, com «el rol que molt sovint tenen les dones en la resolució dels conflictes. És un paper que, algunes vegades en la història, ha estat minimitzat perquè aquestes actuacions que han pogut tenir les diplomàtiques no són les que es fan més públiques i no se les ha vist a les grans reunions internacionals, tot i que últimament sí». La ministra al·lega l’actuació de grans dones diplomàtiques que han tingut grans rols de mediació per a afavorir l’entesa entre diferents comunitats, tenint un rol important també en la reconstrucció dels països després de les disputes. Un exemple tangible el podríem trobar a Ruanda, on després del genocidi produït l’any 1994, «les dones són considerades en aquest país com les actrius principals de la pau perquè van tenir moltes accions per a contribuir al fet que les comunitats tutsi i hutu poguessin arribar a entendre’s i a conviure novament en el territori». Exemples com aquest expliquen les capacitats d’elles de què «a vegades podem tenir un sentit una mica més pràctic i la possibilitat de ser molt polivalents». Per aquest motiu, Tor desitja que les dones diplomàtiques «puguem assumir poder a totes les etapes d’una presa de decisió i, en particular, totes i cadascuna de les etapes d’un procés de pau en tota mena d’àmbits, com per exemple, el militar». Aquest és un àmbit en el qual moltes organitzacions internacionals fan molt per a potenciar la posició de la dona, ja que, històricament, no ha pogut obtenir representativitat. 

Tal com esmenta la ministra Tor, la dona diplomàtica ha demostrat ser polivalent i adaptativa en els molts àmbits de la seva professió. I encara queden reptes d’inclusió arreu del món diplomàtic internacional, on la presència de la dona encara d’haver de continuar fomentant per tal de ser justament paritària en molts àmbits. Així ho assenyalava l’ambaixadora Eva Descarrega, qui destacava que en la seva experiència a París i en els seus 26 anys dins del món de la diplomàcia, ha comprovat que existeix una diferenciació en la presència femenina en càrrecs directius depenent de la temàtica en la qual es focalitzen. Descarrega explica que «en l’àmbit de França, és un lloc estratègic, políticament parlant, per a la majoria dels estats del món, i especialment pels europeus, hi ha un percentatge d’un 25% de dones ambaixadores, perquè és un lloc molt polític, bàsicament. Després, per exemple, si ens fixem en la Unesco, passa al revés. Seríem un 55% les dones ambaixadores». Segons Descarrega, aquest fet deriva de perspectives errònies que correlacionen temàtiques i gènere. L’ambaixadora matisava que àmbits «com l’educació, la cultura o les ciències humanes, es veuen més com en l’àmbit femení. Per tant, hi ha més dones ambaixadores a la Unesco que a nivell bilateral on els temes són més polítics, i es pensa més en homes que en dones. Aleshores, naturalment, quan es pensa en una dona, es fa en determinats àmbits, i quan pensen en l’àmbit polític, es fa més amb homes que amb dones».

Aquest és un exemple dels reptes que queden per a superar en l’àmbit de la dona dins del món diplomàtic. Una altra dificultat intrínseca en aquesta professió que tot diplomàtic experimenta seria la conciliació entre l’àmbit professional i la personal. Les nostres protagonistes relaten que la vida d’un diplomàtic és molt sacrificada i no coneix d’horaris amables. Andorra, amb una població delimitada, ha de complir les obligacions que requereix tot un estat en matèria diplomàtica amb uns recursos menors que altres països amb més capacitat. Gemma Cano destaca que «els reptes d’Andorra són els mateixos que qualsevol estat. Al final, hem de complir amb els mateixos compromisos i fem part dels mateixos convenis i organismes. I la veritat, amb la poca gent que som a nivell de totes les institucions, i incloc també a la societat civil, es fa una feina monumental». Cano posa d’exemple la rutina de les ambaixades, on les diferències horàries poden ser un dur condicionant a l’hora de treballar o acudir a multitud de reunions d’elevada exigència professional i en àmbits d’elevat caràcter tècnic. Respecte a les dificultats d’aquesta feina, Cano entén que aquella persona que vulgui esdevenir diplomàtica, ha de ser conscient del ritme accelerat amb què es treballa, que no permet gaire temps d’oci o de família. Cano assenyala que «és una professió molt sacrificada a nivell personal, pel tema de conciliació i som equips petits» en el cos diplomàtic andorrà, exigint aquests professionals el millor de si mateixos per a estar al servei del país.

La combinació entre veterania i joventut és un pilar fonamental al ministeri

Per a fer front a les grans exigències que requereix el Principat, l’exministra Ubach destaca que «tant els homes com les dones són importants, i ha d’haver-hi sempre un equilibri». L’anterior ministra recalca que «la diplomàcia andorrana és molt jove, té 30 anys, i el ministeri sempre ha sigut molt femení, la majoria dels treballadors són dones». Tot i això, Ubach menciona que «m’agrada parlar d’equilibri entre dones i homes, perquè tot suma i sempre és molt positiu que hi pugui haver aquesta possibilitat de treballar entre els dos gèneres». A més, l’anterior ministra va destacar un element clau en el ministeri d’Afers Exteriors i en la diplomàcia andorrana. La correlació entre veterania i joventut és un factor intrínsec en la seva cultura organitzativa. Ubach va deixar a Tor un ministeri amb un bon conjunt de gent jove que, en les seves paraules, «puc afirmar que la feina d’aquesta nova generació serà molt beneficiosa per a donar un impuls en el ministeri d’Afers Exteriors». A més, l’exministra va voler fer «una crida als joves que encara estan estudiant, perquè valorin que hi ha aquesta feina de representar al nostre país internacionalment perquè pensin que és una carrera interessant. Em dirigeixo també a les joves que estudien una carrera de polítiques o que pugui portar cap al ministeri, on es duu a terme una feina molt interessant i que pot atorgar moltes oportunitats». 

Joves com Laura Mora, que va entrar en aquest món amb 24 anys. La tercera secretaria ha pogut aprendre molts coneixements de les diplomàtiques més veteranes, així com aportar noves perspectives a la diplomàcia andorrana. Mora relata que el fet de formar part del ministeri andorrà «és una molt bona oportunitat. És un repte formar part d’un equip tan jove, però a la vegada també tenim professionals amb molta experiència que ens fan una mica de mentors. Crec que és la part important el fet que el ministeri es compongui d’un gran col·lectiu jove, però que rep suport de figures amb molts anys dins la professió i fan de referents». Mora destaca la bona sinergia que es produeix entre ambdós conjunts, de forma que «els joves aportem una visió més juvenil en aspectes com la digitalització, les xarxes socials o ser més polifacètics, però sempre basant-nos el que hem après dels referents que hem tingut». Finalment, Mora esmenta que les diplomàtiques amb més experiència han esdevingut «dones referents sense les quals no hagués construït la meva carrera d’aquesta manera».