• El fill de l'humorista presenta demà al Comunal el revival Reugenio amb 'Con todos mis respetos'

Reugenio, el doble d'Eugenio que des del 2009 passeja els acudits del mestre pels escenaris catalans Foto: EL PERIÒDIC

N'hi ha que s'han passat les últimes setmanes, des que es va conèixer la presència de Reugenio al cartell de la Temporada, repassant l'obra completa d'Eugenio Jofra, Eugenio per als amics, l'home de negre enganxat a un Ducados i a una copa de vodka que va patentar alguna de les tornades més recordades de l'huomr hispà contemporani, des del canònic Saben aquel que diu, fins a Muxo ruso, en Rusia i aquell gloriós Culo, hijo, he dicho culo. Eugenio, ja ho saben, va traspassar al 2001. Amb nocturnitat i traïdoria, per cert. I ara fa dues temporades va ressuscitar –si més no, en escena– gràcies a aquest singular projecte que respon al títol de Reugenio i que va bastir el fill de l'humorista, Gerard Jofra, per homenatjar els 40 anys dels inicis de la trajectòria artística del progenitor.

Era el 1968, i Eugenio acompanyava llavors la seva dona Conchita a la guitarra al duet Els Dos. L'humorista no havia de néixer fins a mitjans anys 70. I per casualitat. Diu Jofra (fill) que un bon dia que Eugenio es va quedar sol a l'escenari l'empresari del pub li va demanar que, per omplir el buit, expliqués un dels acudits que li acabava d'explicar en privat. «Quan va veure la reacció dels espectadors li va proposar que a partir de l'endemà combinés cançons i acudits. I els va doblar el caixet». Per cert: aquest visionari que el va descobrir per al món era ni més ni menys –revela Jofra (fill)– que l'Amadeu en qui es va inspirar Eugenio per a l'acudit del colom i el Sirili –¿recorden? Petit que és el món. «És que molts personatges que després sortien als acudits eren reals», diu. ¿No seria Jofra (fill), i per ventura, el nen del Culo, hijo, he dicho culo? «No, no vaig ser jo qui li va preguntar aquell epifànic ¿Qué has dicho, papá? Però la veritat és que provava els acudits a casa. El primer filtre el passava amb la família, i li servia per calibrar la reacció del públic. Així van néixer acudits mítics com el del búho, el del rus i el de l'eclipsi i el cuartel».

El Reugenio que arriba demà al Comunal de la capital és un doble de l'original. És veritat. Però l'espectacle reuneix sota el títol de Con todos mis respetos una setantena d'històries clàssiques –a Eugenio no li agradava dir-ne acudits. Hi són tots els que han passat a la memòria col·lectiva de vàries generacions d'oients. Oients, sí, perquè la majoria dels fans el van descobrir i seguir a través del caset i preferiblement en cotxe, que era –sens dubte– l'escenari ideal per escoltar els acudits d'Eugenio. Menys la família Jofra, que tenia el rar privilegi de sentir-los de viva veu de l'hunorista. Els temps canvien, i Jofra (fill) va obrir al 2009 una pàgina web monumental on és possible escoltar (i descarregar) absolutament tota l'obra publicada, des de l'iniciàtic Eugeniadas, enregistrat al 1979 al Sausalito –la sala que el mateix Eugneio regentava des del 1977– fins a El genio de Eugenio, el setè i últim recull d'acudits.

Eugenio a la vista / Val a dir que Eugenio va deixar un monumental llegat de més de 10.000 acudits –històries, vaja– que forniran els pròxims de Saben aquel que diu..., que així és com es diu la productora de Jofra (fill). I que consti, no tenia negres: «Mai. Li agradava molt llegir, dominava el francès i treia molt de material de les seves lectures. També s'alimentava dels que li explicaven, adaptant-los al seu llenguatge. I el cert és que tenim autèntiques joietes inèdites que per desgràcia es van quedar al calaix i que si no fos per la pirateria ja estarien probablement al mercat. Però ens estem rumiant la forma perquè arribi als seus seguidors. I això sí que ho puc avançar, hi haurà sorpreses.» No serà ben bé material inèdit, però a l'abril Reugenio torna al SAT de Barcelona amb un espectacle completament renovat. I atenció, ja es veurà si amb cigarret, perquè la polèmica llei antitabac espanyola prohibeix els actors fumar en escena. Es fa difícil imaginar-se un Eugenio no fumador. Així, que, ¿com s'ho farà Reugenio? «Fins ara no hem tingut cap denúncia. Si arriba, deixarem el Ducados i recorrerem als cigarrets d'herbes. Tampoc crec que per fer riure calgui fumar. ¿Que distorsiona un personatge que està lligat a un tub de vodka i a un cigarret a la mà? Sí, perquè probablement sense el fum Eugenio no hauria sigut Eugenio. Però potser encara estaria entre nosaltres...»

I l'última pregunta: ¿tindrien lloc el posat tan poc correcte de l'humorista i els seus acudits eterns en la televisió actual? «Eugenio eren les seves pauses, el seu tempo, la seva caiguda d'ulls. Era un paio que mirava la càmera i se la cruspia. Això és or, a televisió. I ell ho tenia.» Per cert, Jofra (fill) no saltarà demà a l'escenari: ell és l'ideòleg del revival Eugenio. Qui encarna l'humorista és un actor que ha aconseguit mantenir fins ara l'anonimat. I no serem nosaltres qui –coneixent-ne la identitat– la revelarem aquí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.