Andorra és un país que ha fet de la causa dels refugiats una prioritat des de molts punts de vista. El Principat va acollir, segons les dades oficials del Govern, 295 persones que actualment es troben al país sota aquesta condició. El 2022 va ser un any on es va desenvolupar un dels conflictes que va provocar una crisi migratòria de gran rellevància a causa de la guerra d’Ucraïna. La invasió russa d’aquest territori va obligar a més de vuit milions de persones, segons ACNUR, a fugir desesperadament per evitar els horrors del conflicte.

En aquesta emergència, Andorra va implicar-se en tot allò que va poder i va acollir 278 persones refugiades al país. El projecte d’acollida va ser qualificat com un èxit per part del país, arribant a considerar-se el model andorrà d’acollida de refugiats com un model a seguir per part de les Nacions Unides. Virginia Gambia, representant especial del secretari general de les Nacions Unides per als infants i els conflictes armats, va donar molt èmfasis a la tasca d’acollida duta a terme per Andorra quan va esclatar la guerra a Ucraïna. Gamba va visitar el país fa un any i va felicitar Andorra per les seves tasques d’acollida de persones afectades durant la crisi. Si bé el fet que el Principat no pot acollir un número molt elevat de persones a causa de les seves capacitats, Gamba va veure en el país un model en el qual es podien inspirar altres estats a l’hora d’abordar aquesta temàtica.

Uns testimonis de primera mà d’aquesta situació són la família Lukianenko, una família ucraïnesa que va haver de fugir del seu país per la guerra. Vira i Andrii, els pares de família, van ser entrevistats pel PERIÒDIC i van manifestar que «aquesta situació deixa empremta en la salut física i mental de les persones. El període de postguerra també serà difícil, i l’esgotament físic i mental que tenim serà clau pel futur del país. Mai tornarem a ser els d’abans». I és que el patiment d’aquestes persones no és només el fet de fugir forçosament del seu país amb les poques pertinences que poden agafar si tenen l’ocasió, sinó el fet també d’haver de dur a terme una llarga travessa per a poder arribar a un entorn segur on poder refugiar-se. A més, una vegada han pogut arribar al lloc de destí, poder integrar-se i continuar amb les seves vides amb la consciència de la situació greu que es viu en el seu país d’origen és un repte majúscul que han d’afrontar. La marxa forçosa per la qual els refugiats han d’abandonar la seva llar és causada per causes terribles que no deixen altra sortida que una evacuació immediata del seu país per tal de poder salvaguardar la pròpia vida. La família Lukianenko declarava al PERIÒDIC que la situació viscuda en la guerra d’Ucraïna era una autèntica catàstrofe, declarant que les forces d’invasió russes «no només s’apoderen de territoris, sinó que també afusellen famílies senceres, violen dones i nens i torturen a totes les persones que es resisteixen». El greu perill que suposa la permanència al país en aquestes condicions són les que obliguen una persona a haver de demanar asil lluny de casa.

Però la guerra d’Ucraïna no és l’única causa emissora de refugiats. Un altre cas és el dels 17 refugiats sirians que es troben actualment a Andorra, on el règim de Bashar Al-Assad ha provocat la pèrdua d’oportunitats de desenvolupament de la població i la persecució i assassinat de milers de ciutadans van provocar un èxode massiu del país d’Orient Pròxim. Per tal de poder sobreviure, més de la meitat de la població ha hagut d’abandonar casa seva i més de 4,9 milions de sirians han esdevingut refugiats. Amb aquestes causes, 17 sirians, d’entre les quals hi ha quatre famílies, van arribar al Principat i han sigut acollides de forma satisfactòria. El darrer 17 de maig arribava l’última família de Síria a Andorra la qual va arribar gràcies a l’ajuda de la Comunitat Sant Egidi. El Consell General va aprovar el 2017 la llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, que es va sumar a la signatura del protocol de Sant’Egidi que va fer possible un corredor humanitari que servís per auxiliar als refugiats. A Andorra, se’ls ha ofert les gestions i la cobertura de les necessitats bàsiques, tramitació de la documentació d’immigració i de la CASS, i el suport dels menors en el centre educatiu, aprenentatge de català o recerca laboral. Aquest tipus d’accions en aquesta matèria humanitària fan d’Andorra un país d’acollida.