Casa Cristo, Encamp Foto: ÀLEX LARA

L'Inventari general del patrimoni té des d'aquesta setmana dos nous inquilins: la Casa Cristo d'Encamp i cal Closca del Pui, a la capital. Es tracta de sengles cases de «menestrals» –segons el servei de Patrimoni– fundades entre mitjans del segle XVIII i principis del XIX i que constitueixen dos exemples gairebé únics de cases de «petits pagesos» que van proliferar al que l'historiador Pere Canturri anomena el segle d'or d'Andorra. Un període d'especial bonança econòmica alimentat per l'emergent indústria de les fargues i que va provocar un inusitat creixement demogràfic. És en aquest context on cal situar l'erecció de Cal Closca, un dels pocs edificis antics que es conserven al barri del Pui d'Andorra la Vella, fundada per la família Caló a prinicpis del XIX i que va ser ocupada fins a principis del XX. La seva principal característica constructiva és que s'aixeca directament sobre la roca, que li serveix de fonament i determina el peculiar asentament dels murs en forma de talús. Consta de planta baixa, pis i golfes, i va ser restaurada fa pocs anys pels actuals propietaris. Casa Cristo, de la seva banda, apareix documentada a mitjans del XVIII com a ca l'Estrella. La família que li dóna l'actual nom la va adquirir a finals del XIX, i a finals del XX va passar a mans del comú, que la va convertir en museu etnogràfic. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, i constitueix –com cal Closca– «un exemple que catalogació són compatibles», i un «reconeixement als seus propietaris per salvaguardar dues cases que són expressió històrica de la societat rural de muntanya».

Per a més informació consulti l'edició en paper.