Avui és el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple. Aquest dia va néixer el 2009 per la Federació Internacional d’Esclerosis Múltiple (MSIF) i va ser la primera vegada que es va reunir tota la comunitat internacional per a compartir experiències sobre aquesta patologia. Amb aquesta jornada es pretén conscienciar a la població sobre aquesta malaltia que afecta a més de dos milions de persones en el món, a més de trencar barreres socials que pateixen els afectats, que en molts casos poden arribar a generar algun grau de discapacitat.

Què és?

L’esclerosi múltiple és una malaltia crònica que afecta el sistema nerviós central, i principalment els pacients estan compresos entre 20 i 40 anys, amb més incidència en les dones. Segons informa l’Associació de Tractament i Rehabilitació de les Afeccions Neuromotrius d’Andorra (TRANA), és la segona causa de discapacitat en els països desenvolupats.
Aquesta patologia també és coneguda com la malaltia de les mil cares, ja que es presenta en diferents símptomes segons la persona, fet que dificulta el diagnòstic. I és que aquesta patologia es genera al sistema nerviós central quan es lesiona la mielina -un material gras que protegeix les cèl·lules nervioses-, afectant així la forma en què els nervis condueixen els impulsos nerviosos. El sistema immunitari, doncs, ataca estructures pròpies de l’organisme produint brots en la majoria dels casos.
D’aquesta manera, l’esclerosi afecta notablement la qualitat de vida de les persones que la pateixen, sobretot si no hi ha un tractament adequat. Per aquest motiu, el diagnòstic precoç i un seguiment adequat és essencial per a controlar els símptomes i millorar la qualitat de vida. El suport psicològic i social, les teràpies complementàries i un tractament farmacològic són claus per a beneficiar la malaltia.
Tot i que no se sap la causa exacta de l’esclerosi, es creu que s’origina en persones genèticament predisposades a l’exposició de certs factors ambientals com infeccions, falta de vitamina D i alguns factors hormonals, motiu pel qual les dones tenen més risc a desenvolupar la patologia.

Símptomes

Tot i que és una malaltia que avui en dia no té cura, no és hereditària ni mortal. Els símptomes més comuns són la debilitat muscular; les alteracions en la vista; la sensació de formigueig, pinçaments o rigidesa; els problemes de memòria i pensament; la coordinació i l’equilibri i la fatiga. Cal destacar que els símptomes de l’esclerosi es poden controlar o fer que el procés sigui més lent.

Cada pacient experimenta símptomes diferents tot i patir la mateixa patologia, per aquest motiu és tan difícil de diagnosticar. De fet, el diagnòstic se sol fer descartant altres malalties.
Tot i que no són símptomes directes, la incertesa de la mateixa malaltia i tots els símptomes associats a ella, poden afectar psicològicament a molts dels pacients, que fins i tot poden desenvolupar trastorns com l’ansietat o la depressió.

Diagnòstic
El diagnòstic de l’esclerosi múltiple ve determinat per una avaluació clínica al pacient per part d’un neuròleg. Per tal de diferenciar la patologia d’una altra mena de problema neurològic, cal fer una ressonància magnètica, així com analitzar el líquid cefalorraquidi, que s’extreu mitjançant una punció lumbar.

Tipus d’Esclerosi Múltiple
Remitent- Recurrent
És el tipus majoritari i més freqüent en dones. Els símptomes després d’un brot disminueixen o desapareixen en un període que pot durar de dies a mesos.

Primària Progressiva
L’aparició dels símptomes es produeix de forma progressiva especialment els relacionats en els àmbits de caminar i la força motora.

Secundària Progressiva
És l’evolució de l’esclerosi múltiple remitent recurrent amb un empitjorament neurològic progressiu.

Progressiva recurrent
És el tipus menys comú i es caracteritza per una progressió constant de la malaltia. 

La cara visible: Judith Salazar

Amb motiu d’aquesta fita, des d’EL PERIÒDIC hem pogut parlar amb Judith Salazar, consellera general pel Partit Socialdemòcrata i que pateix esclerosi múltiple des de finals del 2017. Salazar explica que «la malaltia va començar amb una debilitat i dificultat a la part dreta del cos».

Exposa que el procés de diagnòstic va ser llarg, ja que primer li va fer una exploració neurològica  metge de capçalera i quan van veure que havia perdut força i manca de coordinació, li van fer una ressonància magnètica on van veure que li faltava mielina.
«Amb l’esclerosi hi ha el que es diu un diagnòstic diferencial, és a dir, vas descartant coses i fent diversos tipus de proves per a anar descartant altres malalties neurològiques. Tot i així, el diagnòstic és un procés llarg. En el meu cas, vam estar uns quatre o cinc mesos per a poder confirmar-lo», posa en èmfasi Salazar.

La consellera explica que els símptomes de la patologia són molts, perquè són diferents per a cada persona que la pateix. «Jo tinc el tipus més agressiu i he anat empitjorant amb el pas dels anys» i informa que la diferència d’un pacient amb esclerosi que fa un brot, és que en el seu cas la malaltia va començar a degenerar neurològicament des del primer moment.

Judith Salazar apunta que se li ha diagnosticat un 42% de discapacitat i tot i que no vol rebre cap ajuda econòmica i vol continuar treballant amb les mateixes condicions que abans de ser diagnosticada, «tinc dificultats motrius, especialment amb el cotxe, em canso molt més del normal, em costa caminar, he d’anar amb bastó i no puc escriure».

Visibilitzar la malaltia és essencial per a Salazar, ja que remarca que és una patologia bastant desconeguda, i gràcies a les campanyes de comunicació va agafant consciència. «Al no ser una malaltia molt comuna, no es coneix. Hi ha casos on és evident, per exemple a mi em veus caminar i ja veus que alguna cosa passa». La consellera remarca que és necessari visibilitzar l’esclerosi múltiple «perquè la gent comprengui el que suposa i d’alguna manera ens ho facilitin».

La testimoni parla sobre la importància del moviment associatiu i reivindica que cal més implicació per part d’ells. «Existeix una associació específica, però cal que vagi fent el que els correspon, que és ajudar i fer la tasca d’acompanyament als malalts, ja que és un procés que és complicat», argumenta la consellera general del Partit Socialdemòcrata, Judith Salazar.