El ministre Benet, el passat dijous al Circuit de gel del Pas de la Casa Foto: TONY LARA

Rebre una bronca quan és justificada no m'importa, però si allò que et recriminen és absurd, llavors no puc evitar contestar. Possiblement hagués hagut de dir la meva en aquell moment, però la veritat és que el meu cap no estava per aquestes tonteries, sinó en el tema d'actualitat que ens ocupava.

Per posar en situació, el passat dijous érem al Refugi Fra Miquel del cap del port d'Envalira cinc periodistes, tres fotògrafs i un càmera de televisió. Tots seguint els passos del ministre de Turisme, Claudi Benet, i del cònsol major d'Encamp, Miquel Alís, que visitaven la zona per començar a perfilar el que hauria de ser en el futur un nou reclam turístic per a Andorra. El tour dels polítics incloïa entrar a l'edifici de Sud Ràdio, el Circuit de gel i el Pas de la Casa. Tot i ser periodista de la secció d'Esports, hi vaig anar perquè tenia constància, per altres fonts, i no per la insulsa convocatòria oficial, que la visita també seria al circuit que esperava -i espera- amb els braços oberts una resolució digna per solucionar totes les seves mancances. Reunió que, per cert, no va passar de conversa informal.

A les 11.15 ja hi érem tots els mitjans de comunicació i per tant podia començar una roda de premsa que, ben mirat, abans d'arribar-hi tampoc estava massa clar de què anava si ens haguéssim guiat exclusivament pel comunicat del dia anterior. Quan el Govern -o qualsevol entitat esportiva, cultural, política o de l'àmbit que sigui- fa una convocatòria a través del seu gabinet de premsa, es diu la base del tema que es tractarà, i llavors els mitjans ja saben si és per la secció de cultura, esports, política, nacional, o simplement descartable per tema d'espai o de manca d'interès general. En aquell moment, el gabinet de comunicació va enviar el següent, i copio textualment: «Visita del ministre de Turisme, Comerç i Indústria, Claudi Benet, i del cònsol major d'Encamp, Miquel Alís, al cap del port d'Envalira i al Pas de la Casa». Una mica més avall, es llegia: «Hora: 11.15 hores», i si continuàvem llegint tornava a especificar: «L'atenció als mitjans de comunicació serà a les 11.15 hores». Així, en negreta, destacat.

En ser al cap del port d'Envalira a les 11.15, el ministre Benet va repetir una i altra vegada als periodistes i als fotògrafs que no entenia perquè cap mitjà de comunicació havia anat a la visita a Sud Ràdio, d'on venien tant ell com Alís. Algun fotògraf es mossegava la llengua perquè aquella hagués estat una foto de portada, els enviats de la tele no donaven crèdit perquè no tindrien cap imatge d'aquell lloc d'accés restringit fins ara, i la resta de periodistes parlàvem entre nosaltres del despropòsit. Cada plumilla és un món, però si a mi em diuen que es pot entrar a Sud Ràdio i fer fotos, un edifici tancat des de fa anys però d'una utilitat en el seu moment de gran impacte, i a més conéixer de prop i de boca d'algunes persones la seva història, jo m'aixeco a les quatre de la matinada si és necessari, i estic allà com un clau. Aquest sentiment jo signo ara mateix que el tenen també la majoria dels periodistes que van anar allà i la resta del gremi, perquè simplement som gent que volem saber.

Tot això tracta del sistema de comunicació del Govern. Que em perdonin si sóc massa sincer, però no conec a ningú de la professió que no hagi parlat malament alguna vegada d'aquest gabinet. És lamentable que la convocatòria fos tan asèptica, que no concretés res i, sobretot, que denotés una profunda manca de comunicació –i té nassos- entre el gabinet i els seus caps. Benet, ja a la visita al Circuit, insistia en la necessitat que els mitjans tinguéssim un vessant educatiu i de promoció del que hi ha a Andorra. No estic en desacord, més aviat al contrari, però tan de bo haguéssim pogut anar tots a veure Sud Ràdio i quedar-nos bocabadats del que l'envolta, i després haver pogut llegir a les nostres pàgines un dels fantàstics reportatges, amb foto antiga inclosa treta del fons de l'armari, del nostre company Andrés Luengo. Això hagués estat perfecte: una barreja entre cultura, promoció, història, nacionalitat i literatura, amb alguna dosi d'humor àcid i crítica constructiva, que també cal.

La promoció de l'acte hagués estat millor -impossible demanar-ho tot- si la roda de premsa hagués estat al final, i no abans, de totes les passejades i reunions, i si s'hagués decidit alguna cosa concreta, sobretot en el tema del circuit, que s'allarga tant en el temps com si fos l'Estadi Comunal, in eternum. Possiblement d'aquí a poc, o d'aquí a molt, rebrem una convocatòria de Govern per a una inauguració a una hora concreta en què l'acte haurà acabat, i els polítics de torn esperaran els mitjans de comunicació amb cara de pocs amics, la cinta tallada i guardada, i els aplaudiments i les encaixades de mans passades.

Per a més informació consulti l'edició en paper.