PUBLICITAT

Canòlich: 800 anys de germanor

L’aplec de Canòlich se celebrarà aquest dissabte, esdeveniment intrínsec dintre de la cultura laurediana

Per Joan Jiménez

Festivitat de Canòlich del 26 de maig del 1973.
Festivitat de Canòlich del 26 de maig del 1973. | ANA/Fons Fèlix Peig

Aquest últim dissabte de maig, com ja és tradició, se celebrarà una edició molt especial de l’aplec del santuari de Canòlich de Sant Julià de Lòria, i és que aquest any se celebraran els 800 anys des de la troballa de la talla de la Mare de Déu de Canòlich. Situat a 1.635 metres d’altitud, al capdamunt de la parròquia laurediana, el santuari aconsegueix cada any esdevenir punt de trobada de multitud de persones en pos de celebrar aquesta esperada data. Ja sigui per motius religiosos, d’oci o esportius, l’aplec de Canòlich aglomera a tota mena de persones que es reuneixen en una església simbòlica i representant de la cultura andorrana i parroquial. La recerca de promulgar la generositat i la capacitat de compartir entre els assistents, són dues de les fites que s’aconsegueixen amb la celebració d’aquesta trobada entre peregrins, que fa aflorar la germanor entre els lauredians i altres visitants de fora de la parròquia que no es volen perdre tampoc la cita.

Durant tot aquest mes, per celebrar de forma excepcional i fer d’aquesta commemoració de 800 anys d’història un esdeveniment especial, Sant Julià de Lòria ha pogut gaudir del «Mes Canòlich», una celebració que ha portat a terme múltiples activitats per a celebrar la troballa. Fins i tot el propi Papa Francisco vol sumar-se en certa forma a la festivitat, que rebrà a un grup de lauredians en audiència privada. Esdeveniments destacables n’hi ha molts, però la missa de l’1 de maig, amb el seu corresponent pic de campanes, presidida per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives, va ser el tret de sortida. També destacar la presentació del llibre «Petita història de Canòlich», escrit per Jordi Pasques i il·lustrat per la famosa Pilarín Bayés, amb el qual els més menuts de les llars de la parròquia de Sant Julià de Lòria poden gaudir i conèixer la tradició del santuari que aconsegueix cada any ser punt de trobada, reflexió i espiritualitat dels lauredians. Al llarg del mes, la festivitat només ha fet que incrementar la seva activitat i augmentar l’expectació pel gran esdeveniment d’aquest dissabte, on ja s’han reservat els icònics pans pel tradicional repartiment que es duu a terme durant l’aplec. La tradició d’aquesta entrega assenyala que els pans són beneïts pel propi mossèn, i que cada família ha de tenir dos pans com a mínim, com a símbol de germanor i generositat, a més de poder gaudir menjant-lo amb les tradicionals danses que es porten a terme.

El temps ha anat passant i la festivitat s’ha anat adaptant als nous temps, millorant els seus accessos per exemple. Tot i que en el llibre de Pasques i Bayés menciona que «pujar a Canòlich el dia de la festa vol dir renovar la fe ancestral», l’antic camí era una autèntica travessia amb certes dificultats d’accessibilitat, atorgant un mèrit a aquells peregrins que travessaven la muntanya per acudir-hi. Però tot i així, res feia dubtar en aquells que desitjaven assistir a l’aplec, o inclús celebrar la seva boda, com s’ha pogut comprovar en un vídeo que mostra el primer casament que es va fer a l’església a la dècada de 1960, on es pot observar com els nuvis i els convidats pujaven des de Fontaneda. Tot i que aquesta dificultat engrandeix la singularitat del santuari i de l’esdeveniment, aspectes com la construcció de la carretera, fan que aquesta festa sigui més inclusiva per a acollir a tothom que vulgui assistir, fent exemple dels valors que aquesta festivitat representa: germanor i solidaritat.

En paraules de la cònsol menor, Mireia Codina, «Estem treballant des de ja fa temps perquè tothom de Sant Julià senti que té el seu lloc a Canòlich». Aquesta festivitat té un gran simbolisme que ha marcat molt la vida dels lauredians durant moltes generacions. Una emocionada Codina recordava els dinars que ajuntaven a múltiples famílies de la parròquia al prat que envolta l’església. Aquest tipus d’activitats s’ha mantingut, fomentant un sentiment de comunitat i identitat laurediana que fa gaudir d’«un lloc molt emblemàtic amb unes vistes increïbles, que transmet voler asseure’s allà i gaudir, és especial». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT