L’escriptor Eloy Moreno demà ve a Andorra per a signar tots els seus llibres publicats fins ara i conèixer als seguidors que té al país. Per a tots aquells que vulguin assistir a la signatura de llibres és a les 18.00 hores al ‘Llibre Idees’ de l’Illa Carlemany. Des d’EL PERIÒDIC l’hem entrevistat per a fer un repàs de la seva trajectòria i sobretot, aprofundir en les temàtiques de les seves novel·les. 

–Què significa per a vostè l’escriptura?
–Significa poder explicar coses. Sobretot en els meus llibres el que narro són situacions molt quotidianes que tothom ha viscut, però que ningú comparteix ni s’atreveix a dir-les en veu alta. De fet, cadascun dels meus llibres té temàtiques delicades. Per exemple, ‘Invisible’ toca el tema del bullying i es parla de com se sent algú que està patint això. En el cas de la meva última novel·la ‘Cuando era divertido’ parla sobre quan s’acaba l’amor en una parella. Són coses que tots sabem, tots hem vist, però ningú parla obertament d’això. Les meves novel·les tracten temes que normalment no se solen tocar. Quan els lectors llegeixen les meves novel·les em comenten que ells senten que poden estar dins de les històries dels meus exemplars.

–Va estudiar Enginyeria Informàtica, una formació molt diferent de l’escriptura. Quin va ser el punt d’inflexió que li va fer decantar-se per escriure i explicar històries? 
–Jo sempre dic que soc escriptor per casualitat. Un o dos anys abans vaig veure que a Internet hi havia un concurs literari de relats curts de deu pàgines i vaig dir: «per aquesta extensió no perdo tant». Com sempre m’ha agradat molt l’art en general com la fotografia i la música, vaig voler provar sort. Finalment, vaig escriure el relat i vaig guanyar el concurs. En aquest moment vaig dir «a veure si sé escriure i mai ho he provat». Llavors em vaig presentar a tres concursos de relats curts i vaig guanyar dos o tres. A partir d’aquí vaig decidir passar del relat curt a la novel·la.

–Quan comença a escriure una història té l’objectiu clar que vol que aconsegueixi el lector una vegada hagi acabat la història o aquest es desenvolupa a mesura que escriu?  
– Jo sempre tinc molt clar el final. Els meus llibres els començo a escriure pel final. M’agrada molt saber com acabarà un llibre, de fet, les meves novel·les són molt de finals. Intento buscar una temàtica que no s’hagi tocat en moltes novel·les, que no ho hagi llegit o que s’hagi tocat molt de passada. Busco el final i a partir d’aquí em poso a escriure. Però, clar com intento que els meus llibres no es repeteixin, cada vegada és més complicat trobar temàtiques noves.

–Escriu històries i sinopsis commovedores. Per què li agrada tant no aprofundir molt en el resum dels seus llibres? 
– Perquè a vegades, crec que les temàtiques dels meus llibres són complicades i potser posar directament de què va el llibre li treu tota la màgia a l’exemplar. Les meves històries al principi són una mica caòtiques, hi ha moltes idees juntes, no saps que està passant. És com un trencaclosques que vas formant a poc a poc i que al final tot té un sentit. Llavors si jo explico de què va el llibre, al final li trec aquesta màgia. Al final els meus lectors estan acostumats al fet que no hi hagi sinopsis ni res darrere. Un llibre és com un regal que si te’l donen desembolicat, perd una mica la màgia. Prefereixo que vagis als meus exemplars sense saber molt bé que et trobaràs.

–Va estar dos anys per a escriure la seva primera novel·la ‘El bolígrafo de gel verde’ . Com recorda el procés? 
– Van ser dos anys i també una cosa a la qual jo no estava acostumat perquè em dedicava als ordinadors. Vaig estar dos anys escrivint la novel·la d’amagat fins que la vaig publicar, potser per la vergonya, ja que jo no em dedicava a això. Va ser un procés bonic perquè mai havia fet res semblant, m’encanta llegir i era com dir, «intentaré estar a l’altre costat». Encara que haig de reconèixer que també va ser un procés dur sobretot quan ja vaig tenir el llibre escrit, el tema de distribuir-lo, donar-te a conèixer, moltes vegades anava a llocs i ningú et feia ni cas. Va ser un any complicat.

–Va decidir autopublicar la seva primera novel·la i imagino que no va ser fàcil. Què li feia confiar tant en ella i lluitar fins a aconseguir que la venguessin en llibreries com La Casa del Llibre de Castelló? 
–És cert que vaig tenir un moment en el qual vaig estar a punt de dir: «S’ha acabat». Jo era funcionari en un ajuntament i tenia el meu treball fix. Però el que m’animava a seguir era que les persones que m’havien comprat el llibre, tornaven a comprar un altre exemplar per a regalar. En aquestes situacions em comentaven quant els havia agradat i jo els contestava que el llibre estava agradant, però que el problema era que no em coneixia ningú. Llavors vaig intentar donar-me a conèixer i gràcies al boca-orella, la cosa va començar a funcionar més, més i més. El meu motor era que els pocs que l’estaven llegint, els estava agradant.

–L’any 2011 va guanyar el Premi Onda Cero Castelló per la novel·la ‘El bolígrafo de gel verde’. Què se sent en rebre un reconeixement de tal calibre?
–Va ser el primer que vaig guanyar i em va fer molta il·lusió perquè ho vaig rebre a la meva ciutat, a Castelló. Va ser una mica el reconeixement a l’esforç. Amb aquest premi Onda Cero fa un homenatge a una empresa, escriptor o grup per l’esforç fet. Un altre dels premis que també em va fer il·lusió va ser el Premi Cento Literatura Juvenil d’Itàlia l’any 2021 a millor novel·la juvenil d’Itàlia per ‘Invisible’. Fa il·lusió que et premiïn en un altre país que no és el teu. 

–En el llibre ‘Invisible’ parla del bullying i del sentiment de voler ser invisible en moltes situacions. Per què va decidir donar veu a aquest tema i regalar-li una història del seu puny i lletra? 
– És un tema que mai hauria pensat a escriure perquè jo mai he sofert bullying de petit. En general, les històries dels meus llibres surten perquè algú m’explica alguna cosa. En el cas de ‘Invisible’ va sorgir perquè estava amb una amiga meva prenent un cafè en una cafeteria i de sobte, no sé perquè vam començar a parlar de moltes coses i va aparèixer el tema de l’assetjament escolar. La meva amiga es va posar a plorar i jo en aquest moment no vaig entendre molt bé que estava passant. Quan es va calmar, em va confessar que ella de petita, durant dos anys quan anava a l’Institut, havia sofert bullying i no li havia explicat a ningú, ni als seus pares. Ho estava compartint amb mi i pràcticament no ho sabia ningú. A mi em va impactar molt que després de 20 anys continués plorant quan se’n recordava del moment. Allà va ser quan em vaig adonar que el bullying no és només una cosa de nens, sinó que d’adult ho arrossegues. Em va impactar tant aquesta història que vaig començar a investigar, a parlar amb psicòlegs i a partir d’aquí, va sortir el llibre.

–Relacionat amb la pregunta anterior, també ofereix conferències sobre: ‘Tècniques de prevenció del bullying’, ‘Màrqueting sense recursos’ i ‘Fes-ho, i si tens por, fes-ho amb por’. Quin és el feedback que ha rebut en aquestes xerrades? 
– Tinc sort que en els meus llibres tant com ‘Tierra’, ‘Invisible’ o ‘Diferente’, aquests tres els estan posant com a lectura en centres educatius a Espanya, estan en uns 500 instituts. Moltes vegades fem videoconferències perquè físicament m’és impossible anar a tots els centres. En aquesta trobada virtual el que fem és comentar el llibre i em pregunten coses o curiositats de la novel·la. Això fa 20 anys era impossible, llegir-te un llibre i l’endemà estar en una videoconferència amb l’autor parlant. Per a ells és molt bonic veure a la persona que ha escrit el llibre i poder preguntar els dubtes que tenen. Per a mi, és molt enriquidor perquè em dona diferents perspectives de la mateixa història. N’acostumo a fer dues o tres videoconferències diàries.

–Celebra trobades virtuals amb centres educatius una vegada han llegit o treballat algun dels seus llibres. Què ha après en aquestes trobades?
– Amb el públic més infantil, surt de tot. Al final jo crec que és igual l’edat que tinguin, que sigui per a instituts o col·legis, l’important és el moment de trobar-te amb ells. Als qui els xoca més aquest moment és als petits, els impacta veure a l’autor d’un llibre. Hi ha mil anècdotes, però hi ha una que recordo: Un nen d’uns deu o onze anys em va escriure un correu que començava així «no sé si estàs mort o viu, però jo t’envio el correu igual». Com ells llegeixen molts llibres d’autors que ja no estan vius, ell va voler provar.

–Demà 20 de maig té una signatura de llibres a ‘Llibre Idees’ una llibreria d’Andorra la Vella. Què sents cada vegada que tens una trobada amb els teus lectors?
– És la primera vegada que estic a Andorra pel tema del llibre, ja que al país vinc cada any amb la família perquè m’agrada molt esquiar. Alguna vegada que he passejat pel centre comercial de l’Illa Carlemany, he parlat amb el personal de ‘Llibre Idees’ i també algun lector m’ha escrit dient que perquè no anava a Andorra. Llavors vam parlar amb la llibreria i la veritat que em fa molta il·lusió venir, ja que és la primera vegada que vinc a signar com a escriptor. Porto tot el mes fent signatures, m’he creuat Espanya i ara és bonic venir a Andorra. En les signatures sempre surten històries molt boniques perquè venen a que els signis, però a més t’expliquen la història que han sentit en llegir el teu llibre o qui li ha regalat la novel·la. Sempre comparteixes dos o tres minuts amb cada persona i et conten la seva història i el que hi ha darrere de cada llibre.

–Ens pot avançar algun projecte en el qual estigui treballant? 
–El llibre de ‘Invisible’ ha arribat a tant que fins i tot hem gravat una sèrie amb Disney +. El rodatge l’acabem fa dues setmanes, que jo he estat diversos dies en ell i de fet apareixo en algun ‘cameo’. La sèrie s’estrena a Disney + mundialment i crec que sortirà l’any que ve entre juny o setembre. La sèrie s’ha gravat a Madrid i voltants. Altres projectes que tinc entre mans és que s’ha parlat amb una productora per a fer la sèrie de la novel·la ‘Tierra’. I el projecte més pròxim tinc una producció de contes infantils i estem amb el quart lliurament que sortirà després de l’estiu.