La família, aquelles persones que no hem elegit, però donaríem el que fos per tenir-les sempre al costat. Aquelles que, per molt diferent que siguin a tu, et coneixen millor que ningú i, sens dubte, faríem el que fos perquè estiguessin bé i amb salut.
Avui se celebra el Dia Internacional de la Família, que té com a objectiu conscienciar a la gent sobre la importància d’aquesta en l’educació i la formació dels infants per a tenir un bon desenvolupament emocional i cognitiu, a més de reforçar els llaços familiars. Es va crear aquest dia l’any 1994 per les Nacions Unides, ja que en la família és el pilar fonamental de qualsevol societat.

Cada any s’escull un tema per a aquesta celebració, i enguany és «Les tendències demogràfiques i les famílies». Així doncs, es reflexionarà sobre les tendències demogràfiques en les diferents unitats demogràfiques.

La família, doncs, és el primer ambient i la primera socialització que té un ésser humà, on aprendrà nocions de la vida, valors, principis i normes. Ha de ser l’àmbit social on un nadó o infant es senti segur i tingui respecte i amor per a poder desenvolupar-se cognitiva, emocionalment i socialment. Tenir una família doncs, és un dret legítim i fonamental de la infantesa, ja que l’ambient en el qual creix un nen el defineix com a persona.

Així doncs, sobretot els pares són fonamentals i han de tenir suficient informació per a poder criar bé els fills. Si els pares són madurs i tenen intel·ligència emocional suficient, ells podran aprendre suficients eines per a ser-ho quan siguin grans. La família és una institució clau en l’educació del nen, dona sentit i transcendència a la vida.

I és que els nens passen la major part amb els seus pares d’ençà que neixen fins als tres o quatre anys. Per això és important ensenyar  als infants, hàbits, disciplina i valors correctes.

A mesura que es fan grans, els infants aniran madurant em quant la família els vagi ensenyant i madurat amb ells. Per això és clau mostrar confiança amb ells, evitar el control excessiu i ser sincers sobre el que es diu. També és crucial poder posar-se a la pell d’ells per a poder saber com se senten.

I és que, els humans necessiten establir vincles amb altres persones, ja que l’aprenentatge ve de la socialització, la proximitat física, el contacte, la calor i la carícia de les figures com els pares, els tiets, els avis, etc.

La importància de l’adopció/ Quan la família no pot complir amb l’educació de l’infant, pot ser entregat en adopció. Aquesta té com a objectiu velar per l’educació, la seguretat i la salut física i mental del nen, perquè es pugui desenvolupar en una família on pugui tenir estima i pugui tenir cura de l’infant. Així doncs, és fonamental saber que l’adopció és donar solució a un nen i no al desig dels adults de ser pares.

Així doncs, en la situació d’una adopció hi ha tres factors a tenir en compte: primerament el nen, els pares biològics i els adoptius.

Cal destacar que els pares biològics entreguen al fill després d’un període dur, on han hagut de passar per un procés de presa de decisions importants, i al final han hagut de mirar pel que realment importa: l’infant que està desemparat. La mare biològica que entrega un fill experimentarà un dol que l’acompanyarà gran part de la seva vida. Però l’infant també tindrà un dol per a superar, i no se sap fins a quin punt aquesta separació l’afectarà a la relació amb la família adoptiva i amb ell mateix en general. Tindrà a veure l’actitud, les relacions i la integració social que tindrà la nova família.

A més, a l’infant el canvi li suposarà una nova adaptació a un nou canvi de vida i nous temperaments, per això és aconsellable que el menor arribi a la nova famíli el més aviat millor. Els pares hauran d’estar mentalment preparats per a aquesta situació.
L’infant entregat en adopció és igual a altres nens respecte a gestació, però podria presentar anomalies físiques com la ingesta d’alcohol, drogues o fàrmacs.

La mare adoptiva pot presentar un major nivell d’estrés respecte a la salut dels seus fills, sobretot si l’infant s’hospitalitza per alguna raó, ja que pot sentir-se conductualment preparada.

Cal destacar sobretot, que per al fill, ser adoptat significa assegurar-se de sobreviure i tenir una bona educació, uns bons valors, i un lloc on pot sanar els traumes que tingui. En definitiva, tenir l’oportunitat de viure una bona vida.