Des de fa un mes aproximadament, l’escola andorrana d’Andorra la Vella compta amb una Estació d’Exposició Directa (EED) a la seva teulada, amb la finalitat de recollir dades que serveixin per a analitzar el deteriorament de materials de construcció provinents d’edificacions declarades com a patrimoni cultural.

Segons informa Andorra Recerca i Innovació (AR+I), aquesta EED consta de quatre cares orientades al nord, sud, est i oest. A cada cara hi ha instal·lades quatre mostres de diferents litologies, així com quatre metalls històrics utilitzats en la construcció, a més de disposar de múltiples sensors: una estació meteorològica que registra valors de precipitació, vent (direcció i velocitat), temperatura, humitat relativa de l’aire i pressió atmosfèrica. També té sensors més específics que mesuren la radiació solar a les diferents cares i la temperatura i la humitat relatives de l’aire al voltant de cadascuna d’elles.

Tot plegat forma part del projecte espanyol RESCUhE, el qual té la finalitat d’estudiar i analitzar el deteriorament dels materials exposats segons les orientacions i els climes, instal·lant-se a altres ciutats com Madrid, Alacant o Lugo. A Andorra, paral·lelament i en col·laboració amb el departament de Patrimoni Cultural, s’ha afegit a l’estació de l’escola andorrana, una mostra representativa del patrimoni cultural andorrà de la zona per a estudiar-ne també el seu deteriorament.

El projecte ve finançat pel ministeri de Ciència i Innovació del govern espanyol i té com a objectiu principal estudiar la vulnerabilitat de la pedra emprada en el patrimoni cultural en els diferents climes de la península Ibèrica; veure com influeix l’orientació de les façanes a la intensitat del deteriorament que pateix; i, per últim, modelitzar com aquest deteriorament i vulnerabilitat canviarà en el futur pel canvi climàtic. Andorra Recerca i Innovació està com a col·laborador del projecte, el qual està liderat per l’IGME-CSIC i l’UAM.