El secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat en funcions, Marc Rossell, va rebre ahir al matí a la delegació d’experts del Secretariat de la Convenció del Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), que s’han desplaçat fins a Andorra. Uns dels objectius d’aquesta trobada és «identificar els diferents aspectes que consten dins de l’inventari nacional d’emissions d’efecte hivernacle per a anar trobant punts de millora i rebre les recomanacions corresponents que són l’inici de diversos projectes que es podran dur a terme en l’àmbit andorrà», va explicar Rossell als mitjans de comunicació. 

La jornada de treball, on també hi col·laboren els tècnics de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic (OECC), s’allargarà fins divendres 12 de maig. Aquesta convenció es desenvolupa en el marc de l’Acord de París que encomanava als països que el van ratificar a ampliar i reforçar la transparència dels informes lliurats a les Nacions Unides i que permeten fer una anàlisi exhaustiu de les emissions de CO2 que generen els països i així, examinar el compliment dels compromisos internacionals. 

Les vies de millora provenen dels sectors de l’energia, indústria, usos del sòl i dels residus

Respecte a les vies de millora el director de l’OECC, Carles Miquel, va comentar que «som conscients que Andorra ha de continuar millorant i ha d’estar en un progrés continu del seu inventari nacional de gasos d’efecte hivernacle». És per això que en aquest informe de transparència bianual que el Principat presentarà a Nacions Unides, consten quatre vies de millora que el país vol dur a terme. «El 95% de les emissions d’Andorra provenen del sector de l’energia i el coneixem bé», va comentar Miquel fent referència a la primera millora. La següent és la del sector de la indústria i l’ús de productes industrials, de la qual el director de l’OECC va comentar que tot i que representa a una petita part del país «considerem que tenim un marge de millora important a engegar durant els pròxims anys». A continuació hi ha el sector dels usos del sòl amb el 45% de l’absorció d’aquestes emissions «que tenim i que es produeixen a través dels usos del sòl, dels canvis d’aquests usos i dels boscos». Aquesta última absorció s’anomena capacitat embornal i és el potencial que té el país per a absorbir els gasos de CO2 que es generen i, per tant, no generen efecte d’hivernacle. Gràcies a la caracterització d’aquest element i juntament amb l’ARI, s’ha constatat un increment de més del 60% la capacitat d’absorció dels boscos del país. Finalment, l’última via està relacionada amb el sector dels residus que inclou la gestió d’aquestd i la de les aigües residuals. En aquesta via «considerem que podem arribar a tenir poc marge de millora, però estem oberts a totes les aportacions que ens pugui fer el secretariat», va confessar Miquel. 

DANYS DELS GASOS D’EFECTE HIVERNACLE/ Els gasos d’efecte hivernacle com a tal no representen una font de contaminació. «El que fan és contribuir a l’augment de les concentracions de diòxid de carboni globals i aquestes provoquen que l’efecte hivernacle s’amplifiqui», va explicar Miquel. Aquest fet té un impacte en relació amb l’escalfament global. El fet que hi hagi concentracions de diòxid de carboni i metà a l’atmosfera, cada cop superiors, genera i amplifica aquest efecte hivernacle. La distorsió sobre el propi clima: augment o disminució de les temperatures en diferents llocs del planeta, sequera, intensificació de les precipitacions extremes o amplificació de les onades de calor. Tot això té un impacte en l’àmbit ambiental i també socioeconòmic.  

Finalment, el cap de delegació d’experts del secretariat de la convenció del marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, Dominique Revet, va destacar que a finals del 2024 els països hauran de lliurar un document de transparència en el qual «cal molta informació i cal ser més transparent», amb les dades que es recullen.