• La reorganització sanitària busca frenar la «descoordinació entre nivells» i evitar els costos per proves duplicades

Bonet i Coll exposen els eixos bàsics del nou model sanitari, ahir Foto: ANA / J.A.G.

El Ministeri de Salut, Benestar i Treball va exposar ahir la situació dels eixos de treball per a la reorganització del model d'atenció sociosanitària, encarat a reduir despeses, optimitzar recursos i millorar la connexió entre nivells. Un dels eixos bàsics és la implantació del metge de capçalera referent, que ha de convertir-se en el gestor i consultor del pacient durant tota la seva vida, tal i com va explicar la titular del ministeri, Sílvia Bonet. Aquest metge referent, però, serà opcional tant per al pacient com per a l'usuari. És a dir, el pacient podrà decidir si continuar amb el sistema actual o opta per aquesta nova figura sanitària.

Bonet va informar que el ministeri efectuarà, «en les properes setmanes» la prova pilot amb metges i pacients, una fase que s'allargarà de tres a sis mesos, segons va informar la directora de Salut Pública, Margarida Coll. A partir de llavors el metge referent podrà començar a implantar-se al sistema. Seran els propis metges de capçalera els que sol·licitaran poder integrar-se en aquesta tipologia mèdica. La ministra va informar que aquests hauran de complir uns requisits i seguir una formació mèdica personalitzada.

El metge referent serà «el primer contacte mèdic del pacient amb el sistema». Sempre que l'usuari ho desitgi (la ministra va informar que es podrà canviar de metge referent en qualsevol moment) serà la seva referència durant tota la vida. La figura haurà de tenir en compte el seu historial mèdic, però també el seu context social, cultural i econòmic, a més de la seva situació familiar.

Juntament amb la implantació d'aquesta nova figura, el ministeri treballa en dos eixos més. Per una banda, les xarxes de salut i sociosanitàries. Se n'han definit cinc: la de cures pal·liatives, la d'atenció a la diabetis, la d'atenció sociosanitària a domicili, la de salut mental i la materno-infantil. Les tres primeres seguiran el mateix calendari de proves pilot establert en l'eix del metge referent. Les altres dues encara es troben en fase d'elaboració dels itineraris.

Les xarxes busquen integrar totes les estructures assistencials en un únic cas mèdic, al mateix nivell, i per una població diana definida, va informar la ministra.

Finalment, el tercer eix de reestructuració, i també el menys avançat tal i com van reconèixer Coll i Bonet, és la història clínica compartida, per tal que tots els professionals mèdics disposin de la informació anterior per atendre als pacients i evitar demanar proves ja realitzades o nous estudis mèdics. L'Agència Andorrana de Protecció de Dades s'ha integrat en l'equip per tal de garantir la privacitat dels pacients en aquest procés, que encara no té data d'implantació. La ministra va assegurar, en qualsevol cas, que serà l'usuari el què decidirà què compartir del seu historial i qui autoritzarà a donar-lo als especialistes.

Descoordinació entre nivells / Bonet va reconèixer que els eixos han de de servir per eliminar l'actual «descoordinació entre els nivells d'atenció sociosanitària» i millorar els canals comunicatius, els quals «no són suficientment fluïds». Aquests aspectes porten a «despeses innecessàries» i a la duplicitat de serveis, com les proves i analítiques. Bonet vol un servei més ordenat, ja que la coordinació actual «es basa en el voluntarisme dels professionals, i el que volem és que es basi en la realitat de la tasca diària» a partir d'establir «unes línies de treball», va manifestar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.