Avui 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, una data que enguany commemora el seu trentè aniversari. En un dia com el d’avui, es pretén posar en relleu la «llibertat de fer pública qualsevol informació veraç sense censura i a través d’algun mitjà de difusió, amb les úniques limitacions establertes per la llei», tal com manifesta la pàgina web termcat.cat.
Des de la seva proclamació l’any 1993, aquest ha sigut l’objectiu principal per part de Nacions Unides, però malgrat això els atacs cap a tots aquells que es dediquen al món del periodisme i la comunicació sembla que no s’han deixat de repetir. Al mateix temps, s’han estès la desinformació i la informació errònia tant en línia com en altres mitjans, amb greus conseqüències per a les institucions que sustenten la democràcia, l’Estat del Dret i els drets humans.

30 anys de celebració / El naixement d’aquesta proclamació s’origina en l’Aniversari de la Declaració de Winhoek, on els representants dels mitjans de comunicació africans que participaven en un seminari organitzat per la UNESCO a la capital de Nambi, van elaborar un document que va recopilar els principis de la llibertat de premsa. En aquest arxiu es va expressar el concepte del periodisme com una premsa autònoma, on ni els poders públics ni els privats tenen cap participació ni control, sigui econòmic o polític.
Enguany, amb el 30è aniversari del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, s’ha creat el lema «Tot va bé» i s’ha convidat al fet que es publiqui arreu dels mitjans del món. Així doncs, amb aquest lema es vol convidar a pensar fins a quin punt la societat globalitzada actual és positiva i es planteja que «si no es parla sense censura de l’actualitat d’avui en dia, com podem protegir els drets humans?».

Burkina fasso/ No tots els periodistes han patit situacions límit en la seva feina. Quan es parla de llibertat se sol parlar d’influències polítiques o empresarials. Però hi ha països on també atempten contra la llibertat de premsa els grups terroristes, com a Espanya fa uns anys o com continua passant a diversos països del món. El 2021, dos periodistes espanyols, David Beriáin i Roberto Fraile van ser assassinats a Burkina Fasso (Àfrica), mentre gravaven un documental sobre caça furtiva d’espècies protegides. Van ser segrestats, segons va informar el govern, per un grup terrorista a la reserva natural de Pama.

colòmbia/ Per ser víctima d’aquesta cohibició i posar en perill la pròpia vida per tal de comunicar la veritat dels fets als altres, també és de rellevància el que va succeïr a Rafael Moreno. Un colombià apassionat del periodisme, que a la mínima que tenia una mica de temps entre les seves múltiples feines, donava cobertura a notícies del seu entorn i denunciava injustícies que descobria en la seva Córdoba natal. Moreno va ser assassinat fa pocs mesos per la seva investigació de grans desviaments de milions de dòlars en contractes públics. El colombià va ser amenaçat constantment perquè deixes d’investigar aquest afer, però el seu lema era «que em matin, no em silenciaran». Tot i la seva lamentable pèrdua, la gran tasca de Moreno no ha sigut en va, i el món del periodisme s’ha bolcat en el cas. 30 mitjans internacionals han decidit seguir la investigació i culminar la tasca del reporter de Colòmbia en defensa de la llibertat de premsa.

RÚSSIA / La coacció cap a la llibertat de premsa no és només un afer que succeeixi per autoria d’organitzacions terroristes que suposen un perill a escala internacional. Alguns estats autoritaris també asfixien al món del periodisme, dins i fora de les seves fronteres. Hi ha exemples notoris com el de Rússia, on el govern de Vladimir Putin cohibeix als mitjans de comunicació per tal que no transmetin informació verídica sobre la invasió a Ucraïna que ha desplegat el seu propi govern. El Kremlin obliga als mitjans a difondre informació seleccionada pel règim que afavoreixi la visió dels ciutadans russos cap a una actuació militar on estan succeint molts afers que al dirigent rus no li interessa que estiguin a l’abast de tothom. H