• El cantautor es lamenta: «Si no cantes en català, ho tens molt difícil per tocar a Andorra»

Patxi Leiva, amb un exemplar del disc Mi cabeza desordenada Foto: TONY LARA

Ho advertíem dos mesos enrere, amb motiu del llançament de Mi cabeza desordenada, el seu primer disc. Dotze temes escrits, musicats, cantats i produïts per ell mateix: Patxi Leiva apunta alt. Molt alt. Tant, que n'ha tingut prou amb unes poques setmanes de vida de la seva criatura desordenada per lligar sengles bolos a dos dels grans temples de la música espanyola: el Palau de la Música de Barcelona (21 d'octubre) i l'Auditori Nacional de Madrid (18 de març). Paraules majors que li arriben a més en un moment especialment dolç, i amb les taules que li donen les seves aparicions habituals al Luxúria, el local de la capital on és fàcil veure'l –i sentir-lo– en aquesta altra singladura artística que respon al nom de Zipi & Zape i que comparteix amb el saxofonista Gerard Sánchez.

Els que tinguin mono de Leiva o encara no coneguin el seu directe supervitaminat, estan d'enhorabona: demà toquen al Luxúria. En canvi, sembla que caldrà esperar encara algunes llunes per al debut andorrà del Leiva més genuí, el de Mi cabeza desordenada. No hi ha manera que els programadors del país confiïn en (o apostin per) un artista que tocarà abans al Palau de la Música Catalana que –posem per cas– al Prat del Roure escaldenc. Un contrasentit que el cantautor s'explica perquè, diu, «si no cantes en català, tot són problemes».

Vaja: tot són problemes... si no es tracta d'una estrella estrangera. Un Sergio Dalma o una Omara Portuondo, sense anar més lluny. En aquest cas, les portes obertes, amb catifa vermella i tot. Una llàstima, en qualsevol cas, perquè Mi cabeza desordenada té totes les butlletes per donar la campanada: un tema bandera amb aires de hit –el que li dóna títol, busquin-lo al Youtube, i s'hi quedaran enganxats– i una desena de temes més que es mouen entre el rock més contundent (También mueren los poetas), la rumba (Aire), el reggae (Las inquietudes de Bubu), els mitjos temps (Sin ti) i la cançó d'autor canyera (Improvisa como puedas), amb la torna del clàssic Va, si va, amb què Zipi & Zape –i ara també Leiva– acomiada els seus concerts. Enregistrat a l'esitu als estudis de Pep Sala a Santa Eulàlia de Riuprimer, la gira de presentació del disc va començar al desembre a la sala La Vakeria, de Tarragona. I ja saben: busca data andorrana. La banda la completen Òscar Llauradó, al baix; Alfredo Reyes, al piano; Toni Ferré, a la bateria; Ernesto Carbonell, a les percussions, i naturalment, Gerard Sánchez, al saxo.

Per a més informació consulti l'edició en paper.