El dia internacional de la dansa les companyies i escoles de dansa, organitzacions i particulars duen a terme activitats dirigides a una audiència fora del seu àmbit habitual. És un dia de festa que celebren tots els països del món amb espectacles especialment dedicats a la dansa a través de: classes obertes, assaigs a l’aire lliure, conferències, exposicions, publicacions a diaris i revistes, balls populars, programes a ràdio i TV, i espectacles de carrer, entre d’altres.

La dansa és un art basat en l’expressió corporal, generalment acompanyada de música. És una de les formes d’expressió més ancestrals de l’ésser humà que pot tenir fins artístiques, entreteniments o religiosos.

També es pot anomenar com “el llenguatge del cos” i es val d’una seqüència de moviments corporals que acompanyen de manera rítmica la música. També és entesa com a expressió d’emocions, ja que, en alguns casos, a través dels moviments es persegueix la intenció de comunicar els sentiments.

Hi ha moltes danses arreu del món i en les diferents cultures, cadascuna té les seves pròpies regles i passos que han de ser respectats per a la seva execució i requereixen l’entrenament i la qualitat particular de cada ballarí. A més a més, cada dansa es caracteritza per tenir la seva pròpia vestimenta.

Hi ha cinc elements principals dintre de la dansa. El cos, on el ballarí l’utilitza per expressar-se a través dels moviments que realitza amb una sola part del seu cos o amb vàries. L’espai, on es duu a terme el ball i el ballarí o ballarina interactua amb l’ambient que el rodeja. El temps, que és l’element que determina i guia els moviments en el ball. Segons el temps els moviments s’identifiquen segons la seva intensitat, velocitat i duració. L’acció són tots els moviments que fa el ballarí i que acaben constituint tota la coreografia. I per últim l’energia, que és l’element que determina la forma en què passa el moviment en si, tenint en compte les característiques com l’ús de la força, la tensió o bé el pes.

La intenció del missatge que es vol transmetre el Dia Internacional de la Dansa és celebrar la dansa, delectar-se amb la universalitat d’aquesta forma d’art i creuar totes les barreres polítiques, culturals i ètniques.

Cada continent té la seva dansa determinada, a Amèrica del nord és típic el break dance que forma part de la cultura del hip-hop. A Llatinoamèrica les danses folklòriques estan a l’ordre del dia i es ballen en parella. A Àsia la dansa del lleó es realitza amb moviments àgils i acrobàtics. A l’Àfrica ballen una coreografia moderna anomenada Gumboot. I a Europa trobem a Portugal els ranxos i al sud d’Espanya els grups flamencs i les sevillanes.

La Dansa a Andorra
L’Esbart es va crear l’any 1989 amb la voluntat de conrear i difondre les danses tradicionals. A partir de 1992, va derivar cap a formes més contemporànies, sense defugir la preceptiva folklòrica i tradicional. Aquesta nova identitat es va refermar gràcies a la renovació del seu repertori, integrat des d’aleshores per noves coreografies creades específicament per a l’agrupació.

El tipus de danses que es representen engloben Andorra i els territoris de cultura catalana. Un ampli repertori que inclou i combina danses totalment populars, coreografies dels mestres més coneguts i d’altres de creació pròpia. El folklore que va des dels balls típics de muntanya, passant per indumentàries de fantasia, mediterranis, costumistes, etc.

Tot plegat configura un ventall de danses amb una gran riquesa i diversitat coreografia. De la dansa tradicional d’arrel evolucionen cap a noves propostes coreogràfiques de creació.

Des de la TC Escola de Dansa d’Andorra, el director, Dioni Agilda ens explica que a la seva escola fan actuacions de danses urbanes. També tenen un apartat de competicions i porten grups d’Andorra a competir a Barcelona, amb nens d’entre 7 i 18 anys. Pel dia de la dona van actuar a la Galeria d’art O. Saumell, representant els quadres de l’exposició, una actuació molt arriscada i difícil.