Avui dia 22 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Mare Terra, una efemèride oficial proclamada per les Nacions Unides l’any 2009. Aquesta celebració va començar l’any 1970 amb l’objectiu de conscienciar a la humanitat sobre els problemes generats per la superpoblació, la contaminació, la conservació de la biodiversitat i altres preocupacions ambientals, tot i que el primer antecedent del Dia de la Mare Terra va ser dos anys abans quan el Servei de Salut Pública dels Estats Units va organitzar el Simposi d’Ecologia Humana perquè estudiants de diversos llocs sentissin a científics parlar sobre els efectes de la detorització ambiental en la salut humana.
Cada any es tria un lema. Aquest any és «Invertir en el nostre planeta», implicant governs, empreses i tots els ciutadans a que s’esforcin a aconseguir un planta verda i sostenible.

Des del Ministeri d’Agricultura i Sostenibilitat d’Andorra, es continua treballant plans i estratègies. Segons explica a El Periòdic, el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell «en tenir un pla o una estratègia tens un horitzó pel qual es defineixen diferents accions concretes per a treballar».

En aquests moments des del ministeri s’està treballant amb horitzons del 2035 o 2050, amb accions com l’estratègia energètica nacional de lluita contra el canvi climàtic, o les estratègies de residus, d’economia circular o diversitat. Rossell explica que també fan moltes accions com«campanyes de conscienciació, tot el treball en l’àmbit de les escoles, Andorra Sostenible o el projecte d’escoles verdes».

Pel que fa a les polítiques mediambientals relacionades amb el canvi climàtic, el secretari d’Estat explica que «amb la transició energètica, i recentment amb la crisi energètica, hi ha hagut arreu d’Europa i arreu del món, un tema molt sensible i molt preocupant» i afegeix que no només és un tema específicament d’Andorra, ja que «l’empremta que tenim nosaltres a escala internacional és molt poca, perquè les nostres emissions representen el 0,0007% de les emissions mundials, però això no impedeix que s’ha de treballar i s’ha de continuar treballant amb aquests aspectes».

Rossell explica que lligat amb aquest tema també es troben les emissions del trànsit i el tema de mobilitat i per això va apuntar que es disposa d’aquesta estratègia nacional de mobilitat per a reduir aquestes emissions directes dels vehicles de combustió.

«S’ha pogut fer una gratuïtat del transport públic andorrà, que molt pocs països ho tenen, per a intentar millorar tots aquests aspectes de mobilitat. Evidentment, s’han de millorar altres aspectes com les freqüències, la pròpia gestió del transport, però ja és un gran pas de tenir la gratuïtat», assenyalava Rossell tot afegint que tots aquests passos conjunts eren per fomentar el transport col·lectiu per davant del transport privat.

Des del ministeri també s’han executat altres tasques com la creació de la taxa de carboni que permet alimentar d’altres projectes com el projecte ‘Renova’ de rehabilitació d’edificis.

El secretari també exposa que hi ha altres aspectes que potser no són tan preocupants pel dia a dia, però pels que hi ha una estratègia, com pot ser el cas del paisatge o la biodiversitat perquè «són aspectes que volem conservar i preservar», explicava Rossell.

Comparació amb països veïns// El secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat també apunta que globalment tenen millor qualitat de l’aire que els països veïns tot i que assenyalava que «això no impedeix que hi ha punts del territori on tenim punts de tensió amb aquests nivells de qualitat de l’aire, o a l’hivern amb situacions d’immersió tèrmica on no es dispersen els contaminants i, per tant, tenim com una espècie de tap que es forma aquí a la vall central i que acumula contaminants». 

Segons explica Rossell, el tema dels sorolls és un dels altres punts forts del Principat «globalment pel que fa als sorolls tenim un territori que tenim menys sorolls que grans ciutats, però això no obsta perquè en zones on per exemple hi ha obres hi hagi soroll», tot i així explicava que a Andorra «tenim una gran sort que és que tenim molt territori de natura i aquest territori està molt ben conservat».