• El nombre de llistes parroquials, només 14, és el més baix des de les eleccions del desembre de 1993

Garrallà, Armengol, Gabriel i Albós presenten la candidatura parroquial de Demòcrates per Andorra al cònsol de la Massana, Josep Maria Camp, ahir Foto: ana / nm

Des de l'aprovació de la Constitució el 1993 mai no hi havia hagut tan poques candidatures parroquials com hi haurà el 3 d'abril. El biapartidisme s'ha imposat al territori donant com a resultat un total de 14 llistes parroquials, vuit menys que el 2009 quan la presentació de candidatures territorials per part dels Verds i Andorra pel Canvi va elevar el nombre fins a assolir una xifra rècord de 22 llistes.

Aquest cop, però, ni els Verds ni ApC no han presentat llistes parroquials, la qual cosa redueix les possibilitats de victòria –tant al territori com a nivell nacional– a dues opcions: o els socialdemòcrates (PS) o els demòcrates (DA).

Excepció laurediana / Amb l'única excepció de Sant Julià, on Unió Laurediana –propera a DA, però no integrada a la coalició– manté la seva autonomia. Ja ho va fer amb el PLA l'any 2001, com també ho havia fet la Unió Parroquial d'Ordino amb la Unió Liberal el 1997. 

ANDORRA LA VELLA

E centredreta fa 'tabula rasa' a la capital

La candidatura parroquial d'Andorra la Vella era l'assignatura més complicada de superar per als Demòcrates d'Andorra. El centredreta de la parròquia fa anys que està dividit, amb lluites intestines que han contribuït a assegurar l'hegemonia dels socialdemòcrates a la capital. Per tancar la llista territorial calia posar d'acord els liberals que encara formen part del PLA, els exliberals que van marxar a Andorra pel Canvi i els centristes del desaparegut CDA, ara alineats majoritàriament amb el PRA. Els noms que havien anat sonant durant els darrers dies no suscitaven prou consens, fins que es va proposar els de Sílvia Riva i Meritxell Verdú, considerades ambdues de l'òrbita liberal però mai fins ara directament implicades a la primera línia política. Un dels noms que també havia sonat amb força, per bé que finalment va declinar ser candidata, va ser el de la que va ser ministra de Finances dels gabinets liberals de Marc Forné, Susagna Arasanz. La decisió de presentar Riva i Verdú respon, en certa mesura, a la voluntat de fer tabula rasa al centredreta de la parròquia. Els demòcrates donen per perduda la territorial d'Andorra la Vella, però volien evitar que un mal pacte els restés vots a la llista nacional en una parròquia amb un cens de 6.604 electors.

La llista parroquial dels socialdemòcrates és de perfil més clàssic: dos consellers generals, Carles Blasi i Jan Cartes. Blasi ja va ser escollit a la circumscripció parroquial el 2009 i el 2005 i Cartes va deixar el Comú de la capital per entrar al Consell General el juny del 2009 –era setè a la llista nacional–, després de la investidura de Jaume Bartumeu com a cap de Govern.

ESCALDES-ENGORDANY

Noms tradicionals, aliances renovades

Els noms de les dues candidatures territorials presentades a la circumscripció d'Escaldes-Engordany fa anys que estan presents a la política, tan a nivell parroquial com nacional. Curiosament, a la primera circumscripció parroquial que el PLA va guanyar –el 1993, el 1997 i el 2001– els liberals s'han quedat sense representant als dos primers llocs de la llista. Els dos candidats van encapçalar dues llistes nacionals diferents a la del PLA a les primeres eleccions del període constitucional: El desembre de 1993 Miquel Aleix era el cap visible de l'Agrupament Nacional Democràtic i Vicenç Mateu el líder d'Iniciativa Democràtica Nacional. La història és capritxosa: La victòria dels liberals a Escaldes el 1993 va fer que Aleix s'hagués de conformar amb la cadira del subsíndic –la del síndic va ser per a Josep Dallerès, d'Encamp, on sí va guanyar l'AND–. Amb el suport dels liberals i exliberals farà ara tàndem amb Mateu per reconquerir una parròquia que va votar PS el 2005 i el 2009.

I si la candidatura demòcrata és de pes, la socialdemòcrata no es queda curta: Jordi Font, conseller general del PS les dues últimes legislatures, farà tàndem amb l'actual ministre de l'Interior, Víctor Naudi. Ambdós són noms llargament vinculats amb el PS i les opcions de centreesquerra a la parròquia. Tant Font com Naudi han format part de diverses candidatures comunals, parroquials i nacionals des de 1993. La sort va trigar a somriure'ls: el 1995, el 1997, el 1999, el 2001... es van fer un tip de perdre eleccions, fins que el 2009 Font va vèncer a la territorial i i Naudi va anar de número dos a la llista nacional guanyadora que encapçalava Bartumeu.

SANT JULIÀ DE LÒRIA

Pocs canvis i menys enigmes

PS i Unió Laurediana presenten pràcticament les mateixes candidatures a la circumscripció parroquial de Sant Julià. UL repeteix el tàndem d'exministres liberals, però amb l'ordre invertit: aquest cop Roser Bastida serà la número u i Montserrat Gil la número dos, per bé que aquestes subtileses tenen poca importància quan el sistema electoral és majoritari.

La llista socialdemòcrata estarà integrada pel portaveu del Govern Bruno Bartolomé –que el 2009 anava a la candidatura nacional– i pel coordinador del comitè local socialdemòcrata, Rossend Areny. El lloc de Bartolomé a la nacional l'ocuparà ara Josep Roig, que fa dos anys va fer tàndem amb Areny a la circumscripció parroquial.

El PS té poques opcions de victòria a Sant Julià, per bé que en aquest cas la reducció al bipartidisme –ni ApC ni Segle21 presentaran candidatura– té més possibilitats de beneficiar els socialdemòcrates que no pas als liberals. La incògnita és, doncs, saber com es repartiran els vots que el 2009 van anar a parar a ApC, un electorat que tradicionalment ha estat més a prop del PS que no pas d'UL. Si el PS supera la barrera simbòlica del 40% de vots –només a Sant Julià no l'ha passada– ja serà un bon resultat per al partit.

Pintat posa traves a la llista del PS / A Sant Julià va ser on es va registrar l'únic incident en la presentació de candidatures d'ahir. El cònsol major lauredià, Josep Pintat, es va negar a acceptar la llista del PS perquè mancava un certificat que provés que l'administrador de la candidatura, l'escaldenc Gerard Cadena, era de nacionalitat andorrana i estava inscrit al cens electoral. El Comú lauredià no en tenia prou amb una trucada al seu homòleg escaldenc i va exigir la certificació física. Cadena ja havia participat a les eleccions de 1997, anant de número dos a la territorial d'Escaldes de l'AND amb Miquel Aleix. Com ja va passar fa dos anys, quan el PS va portar a la junta electoral la candidatura de Canillo perquè Celine Mandicó no havia renunciat al seu càrrec de consellera de Comú, l'incident es va saldar amb l'admissió a tràmit de la llista en qüestió.

ENCAMP

El centredreta intenta de nou l'assalt al feu del PS

Ja és quasi una tradició: el PS és intractable a Encamp. Però el feu socialdemòcrata per excel·lència –noti's que abans va ser-ho de l'AND, però sempre amb Miquel Alís i els germans Dallerès a la cuina– comença a donar símptomes d'esgotament i el centredreta vol aprofitar-ho intentat l'enèssim assalt. Demòcrates per Andorra va presentar una candidatura que uneix tot allò que no és PS a la parròquia –excepte els Verds, és clar–. El secretari general d'Units per al Progrés i fins ara conseller general d'ApC, Carles Ensenyat, encapçalarà la candidatura. Amb ell farà tàndem el qui va ser ministre d'Educació i Cultura del gabinet de Forné entre 2002 i 2005, Xavier Montané. La candidatura simbolitza la unió del que havia estat el Partit Demòcrata i el Partit Liberal, una unió ja assajada a les generals del 2005 i –especialment– a les comunals del 2007.

Els socialdemòcrates compten amb l'alleujament de saber que els Verds no faran candidatura parroquial, fet que evita que puguin perdre vots pel flanc esquerre. La llista del PS es pot considerar en bona mesura com una llista continuïsta: La retirada de Josep Dallerès es veu compensada per Francesc Rodríguez, exAND i etern número dos i tres del PS. Pilar Riba, present el 2005 i el 2009, repeteix.

LA MASSANA

El 'superministre' López torna a la parròquia

A la Massana el PS ha seguit amb la tònica de presentar com a candidats persones que han ocupat càrrecs rellevants a l'Executiu. La llista territorial l'encapçalarà l'actual ministre d'Economia i Finances i virtual número dos del Govern, Pere López. López, originari d'Andorra la Vella per bé que resident a Sispony des de fa anys, ja va liderar la candidatura socialdemòcrata al Comú el desembre del 2007 i, tot i que va perdre, va obtenir uns resultats raonablement bons en una parròquia tradicionalment hostil als socialdemòcrates. Amb ell farà tàndem, Sònia Cano, ella sí, de Sispony de tota la vida.

La candidatura demòcrata és el reflex del pacte assolit pels liberals i l'antic Grup Democràtic Parroquial a la Massana: el fins ara conseller general Daniel Armengol encapçalarà la llista amb Sofia Garrallà, representant de l'extint GDP. Armengol ja va vèncer a la circumcripció de la Massana el 2009, en unes eleccions molt renyides amb els socialdemòcrates liderats pels ara ministres Vicenç Alay i Claudi Benet. Aleshores l'acompanyava el president del comitè parroquial del PLA, Amadeu Rossell, que aquest cop es quedarà a casa.

ORDINO

2 exministres contra l'aliança PS-GUPI

Com a Sant Julià, a Ordino dues exministres liberals integraran la candidatura parroquial de Demòcrates per Andorra: la que va ser ministra d'Exteriors amb Albert Pintat, Meritxell Mateu, i la titular de Medi Ambient als gabinets de Forné, Olga Adellach. El nom de Mateu va ser una sorpresa d'última hora: el primer lloc de la candidatura estava reservat per a algú proper a Acció Comunal d'Ordino, molt previsiblement l'exsubsíndic Josep Àngel Mortés, però a l'últim moment Mortés va renunciar i l'escollida va ser Mateu, originària d'Escaldes –va formar part de la candidatura parroquial escaldenca el 2005– però ara resident a Ordino. Adellach, màxima representant del PLA a la parròquia, va guanyar a la circumscripció territorial el 2001 i el 2005.

La candidatura territorial socialdemòcrata és un reflex del ja tradicional pacte entre el PS i el GUPI. Franz Armengol –que el 2009 va anar de quart a la llista nacional– reemplaça ara l'actual subsíndic, Esteve López, al capdavant de la candidatura parroquial. El número dos és per al fins ara conseller general del GUPI Jordi Cadena. Sense una tercera llista –fa dos anys va concórrer també ApC– les opcions de victòria del PS es debiliten.

CANILLO

Reconciliació d'antics rivals i conversions

Les dues candidatures parroquials que competiran a la circumscripció de Canillo són un símbol de fins a quin punt és voluble el panorama electoral del Principat. Els dos candidats demòcrates, Celina Mandicó i Martí Salvans, no fa gaire eren rivals a nivell comunal. A les eleccions comunals de 2003 Mandicó va ocupar el número sis de la candidatura del PLA i Salvans va encapçalar la llista centrista d'Unió per Canillo. Ja fa temps que l'actual cònsol i impulsor de Demòcrates per Andorra, Enric Casadevall, va començar a teixir l'aliança amb els centristes de la parròquia que ara surt a la llum.

La candidatura socialdemòcrata també presenta alguna reconversió. La llista l'encapçala Judith Salazar, que ja va ser candidata el 2009 obtenint un gens menyspreable 42% dels sufragis en una parròquia on el PS no havia presentat mai candidatura. Amb ella farà tàndem Liliana Lamoroux, que va formar part de diverses candidatures liberals o properes als liberals fa més d'una dècada. El 2001, Lamoroux era suplent a la llista parroquial del PLA a Canillo, encapçalada per Josep Areny. El 1999 havia format part de la candidatura d'Unitat i Renovació de Jordi Jordana. Van perdre contra Bibiana Rossa, amb la qual havia concorregut el 1995.

Per a més informació consulti l'edició en paper.