Xavi Carmona va ser el primer jugador de l’UE Engordany que va començar a tramitar la seva sortida del club a causa d’una suma d’una situació familiar, i els impagaments que pateix l’equip de la parròquia d’Escaldes-Engordany. El Periòdic ha tingut accés al jugador i poder conèixer la seva perspectiva sobre la crisi del conjunt negriblanc.Carmona, davant d’aquest escenari, va prendre la decisió d’abandonar Andorra en consens amb la seva família. L’encara jugador escaldenc, ja que al dia d’avui encara té fitxa amb l’equip, va passar 3 mesos sense rebre l’ingrés corresponent per part del club, el qual servia per mantenir a la seva llar, va ser el gran detonant per arribar a fer les maletes fins que es pugui solucionar la situació i tornar a l’Andorra. Carmona es manté a l’espera de què l’equip pugui garantir que podrà atorgar-li els ingressos que té de deute amb ell. No és una situació agradable pel jugador, que lamenta que un grup tan unit i genial, segons Carmona, hagi hagut de passar per aquestes circumstàncies. Els records que té dels seus companys tenen un gran valor per a ell, qui qualifica als seus companys com a persones increïbles amb gran passió pel futbol.Tot i això, Carmona reconeix que l’equip ja s’estava organitzant malament des de fa temps i ho va detectar en els seus inicis al club d’Escaldes-Engordany. El jugador va declarar que va acudir a Andorra i deixar el seu país per poder continuar desenvolupant-se en l’esport que estima, i per això se sent frustrat a l’haver estat en un club que no paga als seus jugadors i la situació és anòmala en els temps actuals, segons Carmona. El futbolista va destacar que el plantell necessita els seus ingressos per a poder subsistir i cobrir les seves despeses i el de les seves famílies, situació que el jugador qualifica de trista.Carmona va testificar que el plantell ja ha fet «tot allò que estava a les nostres mans i hem proposat moltes coses perquè la situació canviï, però sembla que no (pot canviar), i els jugadors estem en un estat on els futbolistes ens incomoda moltíssim i no ens agrada. Hem tingut moltíssimes reunions amb el cos tècnic, amb el president i, al final, només et donen llargues. Petites mentides o veritats a mitges. Sembla que les coses es vagin a solucionar, però mai arriba aquell dia que tots els jugadors i treballadors volen, que els arribi el seu sou a final de mes per a poder fer les seves coses i per a viure».