Avui, 11 d’abril, se celebra el Dia Mundial del Parkinson. Un trastorn neurodegeneratiu que afecta el sistema nerviós de manera crònica i progressiva i que, actualment a Espanya, pateixen més de 150.000 persones. Una xifra que inclús pot arribar a triplicar-se, ja que s’espera que en els pròxims 25 anys augmenti encara més a causa de l’augment d’esperança de vida que travessa el nostre país veí. 

La malaltia del Parkinson es caracteritza per la pèrdua de neurones en la substància negra, una estructura que es troba a la part mitjana del cervell. Aquesta pèrdua el que fa és provocar una falta de dopamina en l’organisme, que al seu torn fa que el control del moviment es vegi alterat i doni lloc a símptomes motors típics, com poden ser la tremolor en estat de repòs o la rigidesa dels músculs.  

A més, si precisament aquesta malaltia té algun factor a tenir en compte és que es pot manifestar a qualsevol edat, malgrat que és més freqüent que ho faci en la dècada dels cinquanta – denominada llavors com «inici primerenc» – i els seixanta – més del 95% dels afectats –. Tal com mostren les estadístiques, s’estima també que entre el 15% i el 25% de les persones afectades pel Parkinson tenen algun familiar que l’ha desenvolupat prèviament.

SÍMPTOMES/ Els símptomes motors i d’altres no motors són les afectacions més comunes que es presenten durant l’afecció del Parkinson. Tot i això, cal mencionar que no tots els afectats compten o es mantenen els mateixos símptomes, així com tampoc l’evolució d’aquests és la mateixa en tots els casos.

Principalment, les afectacions que comporta la malaltia se solen associar a les dificultats motores, havent-hi molts d’ells relacionats amb el moviment, el trastorn del son o la pèrdua de l’olfacte. 
Pel que respecta als símptomes no motors, aquests es poden classificar en quatre grups diferents: els neuropsiquiàtrics, en els que podem trobar símptomes com les al·lucinacions, els deliris o la demència; els del son, dividits en aquells que afecten la somnolència diürna, l’insomni o el son fragmentat; els autonòmics, que afecten la disfunció sexual; i els digestius, on trobem les nàusees i l’estrenyiment. 

Des de les institucions mèdiques, i amb l’objectiu de poder realitzar un diagnòstic aviat, es recomana estar atent als símptomes que pugui presentar la persona afectada, ja que alguns d’aquests són  moviments involuntaris que desapareixen en dormir i els quals empitjoren amb l’estrès.

TRACTAMENT/ El diagnòstic del Parkinson és fonamentalment clínic perquè es basa en l’exploració general i neurològica del pacient i de la història clínica. Tot i que no existeix un tractament definitiu per curar aquesta malaltia, en els pacients amb un estat inicial del Parkinson s’han aconseguit tractar els símptomes amb l’objectiu que el pacient pugui ser autònom el major temps possible. 

Pel tractament farmacològic es recepten uns medicaments per potenciar la formació de dopamina al cervell o millorar-ne l’acció. En el cas del tractament quirúrgic, la cirurgia actua sobre la part del cervell que està afectada. Aquesta intervenció només es proposa a determinats pacients i el criteri que s’utilitza és no tenir demència i no tenir una edat molt avançada. Aquest tipus de tractament ajuda a controlar les tremolors del pacient. 

Altres tipus de tractament que els metges poden suggerir als seus pacients són la rehabilitació física que ajuda que els malalts no perdin el seu to muscular, la logopèdia per treballar l’entrenament vocal i finalment, la consulta psicològica per rebre recolzament i que pugui enfrontar millor les dificultats diàries que comporta el Parkinson.

Progressió de la malaltia en gent gran/ Cada persona presenta una progressió diferent de la malaltia, però en el cas de la gent gran es pot donar en cinc etapes diferenciades. 
En la primera etapa és on comencen els símptomes, malgrat que no interfereixen en la vida quotidiana. En algunes ocasions, aquests símptomes són: tremolors i moviments incontrolats en la meitat del cos. 

Aquests símptomes s’intensifiquen en la segona fase, on ja se solen donar en els dos costats del cos. Normalment són tremolors o rigidesa de les extremitats. Uns símptomes amb els quals els pacients han d’aprendre a conviure i adequar les seves activitats diaries davant la presència de les limitacions. 

En la tercera fase, aquests són més causats i és on sol començar la pèrdua d’equilibri i el risc de caigudes. També existeix una major dificultat en la realització de les tasques diàries i és precisa assistència domiciliària. 

En la quarta etapa, la mobilitat encara es més reduïda, per la qual cosa el pacient pot requerir d’un caminador o de la companyia d’una persona. En aquesta fase, la persona que pateix la malaltia del Parkinson no hauria de viure sola. 

Finalment, la cinquena etapa és la més avançada de totes i és on es presenten símptomes com la rigidesa extrema o la demència. En aquesta fase es requereix un cuidador de manera continuada que faci companyia al pacient afectat. 

Consells per a la convivència/ La convivència amb una persona amb Parkinson no sempre és fàcil. 
En primer lloc, es recomana seguir les indicacions del metge i acompanyar al pacient al logopeda, psicòleg o fisioterapeuta. També és important incentivar el moviment pautat i acompanyat, de la persona malalta. Un altre factor a tenir en compte és donar conversa al pacient i evitar que pugui tenir sentiments de soledat. 

És recomanable promoure l’autonomia del pacient amb Parkinson i motivar que aquest faci les tasques diàries com rentar-se les mans i la cara, vestir-se o menjar sense ajuda. Són actes que els ajuden a sentir-se realitzats.