Demà se celebra el dia Mundial de l’Autisme. El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn de desenvolupament que es demostra amb dues característiques nuclears: per una banda els problemes de comunicació i interacció que pateixen els pacients dins de la societat i per altra conductes i pensaments molt rígids. Aquests dos símptomes són el nucli de l’autisme, però n’hi ha més. 

La neuropsicòloga de l’Associació del Trastorn de l’Espectre Autista a Andorra, AUTEA, Montse Mases, explica que l’austisme es defineix com una condició perquè «en realitat t’incapacita en moltes situacions com ara la integració social, però per altra banda tenen condicions molt bones com la focalització dels detalls i es poden especialitzar en un tema que els interessi molt. Això últim s’anomena «interès restringit». 

Mases explica que l’autisme en dones és molt diferent que el dels homes ja que elles utilitzen el que  s’anomena masking, una tècnica que consisteix en copiar la interacció que veuen en la gent del seu voltant per poder-se integrar en la societat. «En adoptar un paper per encaixar, es senten exhaustes i a l’acabar el dia necessiten un temps on s’aïllen socialment per poder descansar», apunta la Carolina Pastor, la directora tècnica d’AUTEA i neuropsicòloga. 

Una de les integrants de l’associació és la Martina (nom fictici) , té 18 anys i té autisme. Reconeix que ella fa masking «tot i que intento no fer-ne però a vegades és innevitable, ja que des de petita imites comportaments d’altres persones i després aquest comportament el fas automàtic, com si fos part de la teva personalitat, però esgota molt». De fet Mases declara que aquest camuflatge social és potser el causant d’altres trastorns mentals com són l’ansietat i la depressió. 

Diagnòstic

En el cas de les dones, sovint no són diagnosticades en la infantesa ni en l’adolescència, de fet «actualment venen dones autistes a AUTEA que han sigut diagnosticades amb 30 o 40 anys que han passat tota la vida camuflant-se i patint tota la vida aquesta ansietat», explica Mases. 

A més a més, la neuropsicòloga creu que «és imprescindible que una persona que creu que té TEA es faci diagnosticar, tan anant al metge de capçalera, al Servei de Salut Mental o a AUTEA mateix» , per poder tractar com més aviat millor els símptomes i la qualitat de vida de la persona. 

De fet, des d’AUTEA han creat el Grup d’Ajuda Mútua de Dones, per aquelles «que han sigut diagnosticades tard i han estat patint durant molt temps, i ara per fi se senten compreses». La Martina, fins i tot assegura que per primer cop a la vida «estic en una colla de dones que m’entenen i saben el que he passat». 

La majoria d’aquestes dones han patit bulling en la infantesa i en l’adolescència el qual els ha deixat seqüeles greus com és l’ansietat i la depressió. En el cas de la Martina, l’adolescència també va ser complicada: «sempre em feien de costat, em deien que era la rara i sentia que no encaixava enlloc. Fins i tot la família em deia que sóc l’especial».

Característiques

L’autisme és un trastorn que dura tota la vida, no es pot curar, però si es poden tractar els símptomes que l’incapaciten més. Pastor també diu que en el cas de l’autisme femení pot anar a la inversa i haver-hi una hiperespecialització i una comunicació social massa intensa, una part desconeguda per a molts.

Els familiars de les persones autistes sovint diuen que «estan en el seu món i no estan connectats», una informació confirmada per Pastor que assegura que «tenen un món emocional i intern enorme i el tracte que reben dels seus iguals pot tenir un impacte molt gran en la seva vida». 

Cal destacar que el bon pronòstic de les persones autistes està relacionat amb la qualitat del tracte que tenen. Pastor remarca que si una persona està dins la vida d’una altra autista, tindrà un impacte en la seva vida important.

Autoregulació i hipersensibilitat

Les persones autistes a més solen tenir una alta sensibilitat sensorial. Això es veu reflectit en situacions com una molèstia de la llum, incomoditat amb algunes textures o sentir alguns sorolls més forts que altres. 

«Aquesta sobrecàrrega sensorial els pot portar a posar-se molt nerviosos, tenir problemes d’ansietat, i en molts casos a desenvolupar conductes disjuntives, problemes de desafiament, posar-se nerviosos, etc» explica Mases.

La manera que tenen d’autoregular aquesta sobrecàrrega i l’ansietat és gaudir dels seus interessos restringits. En el cas de la Martina la història, sobretot la militar, és una d’elles. «També puc estar investigant durant hores i fins i tot dies de la cultura coreana, escoltant K-pop i veient K-dramas».

Però a més, els autistes fan l’anomenat stimming, que són aquells moviments repetitius com l’aleteig, moure els peus o diferents objectes. A més, també hi ha d’altres moviments interns, com repetir coses a la ment o contar. La Martina explica que ella utilitza stimming en situacions com «balancejar-me bastant, o obrir i tancar el tap del bàlsam labial».