Dolsa compareix per respondre al Cònsol Major d’Ordino
El conseller va rebatre els arguments que Mortés va referenciar sobre ell
Ahir a la tarda, Enric Dolsa va voler comparèixer davant la premsa a l’Hotel Coma d’Ordino, per exposar els seus pensaments sobre les declaracions fetes pel Cònsol Major d’Ordino, J.Ángel Mortés, referint-se a Dolsa i a les seves intervencions durant les reunions de comú respecte l’afer Grífols. El conseller va voler oferir una roda de premsa fora de la casa comunal, ja que considera que va ser un acte inapropiat per part del Cònsol realitzar aquella intervenció amb possibles interessos electoralistes. És per això que Dolsa va decidir comparèixer fora de l’àmbit institucional, i tractar la temàtica en un ambient més apropiat.
El conseller de X’Ordino va reconèixer que es va mostrar sorprès en tenir coneixement de les declaracions de Mortés ja que «aquell matí s’habia produït una comissió d’obres i no es va parlar de la seva estratègia que va dur a terme a la tarda», va declarar Dolsa. L’ordinenc va afirmar que «la seva compareixença va ser totalment inapropiada i penso que ho va fer amb molt mala fe. El perquè ho penso és perquè aquest matí, durant la reunió de comú, he volgut fer una rectificació a l’acta de l’últim acte del 9 de març, i quan es parlava dels edificis de Grifols. Jo, per equivocació, vaig emprar la paraula edificis públics, però a la posterior roda de premsa després del comú, vaig parlar d’edificis singulars». Aquest error va ser assenyalat pel Cònsol Major ordinenc, al·legant que aquest concepte no existeix, «i ell se la fa com una cosa abismal contra mi, i si es veu la compareixença, pràcticament, diu que soc tonto i de què no entenc res d’urbanisme, perquè aquesta figura no existeix», va declarar Dolsa. Tot i així, el conseller va referir-se, a la roda de premsa posterior a aquella sessió de comú, a edificis singulars. Aquesta errata va ser utilitzat per Mortés per realitzar una exageració mediàtica desproporcionada per una simple confusió dialèctic. «Allò va ser un error per la meva part, però el que no pot fer ell mai, és aprofitar això per fer campanya electoral, com està fent des de Casa Comuna, amb la bandera al costat i explicant aquestes bajanades a la població», va estipular Dolsa.
El conseller de X’Ordino va preguntar-se sobre «on és el concurs públic» que no va haver de passar Grifols per la construcció del laboratori P3? Dolsa estipula que «es tindria que haver fet un plec de base internacional, i que qualsevol empresa d’aquest tipus, es pogués presentar en aquest edicte a Andorra. I em consta que, d’haver sigut així, malgrat que jo no estigui d’acord amb el fons, algun laboratori francès important hagués vingut».
Respecte al risc sanitari zero, Dolsa es va mostrar contundent a l’hora d’afirmar que la neutralització total del risc que comporta un laboratori P3 «no existeix en res, i menys en aquests temes». Dolsa va replicar a l’exministre de salut, Martínez Benazet, que utilitza de forma freqüent l’argument de què l’hospital d’Andorra compta amb un laboratori de característiques similars que el que vol construir Grifols. El de X’Ordino va al·legar que, si aquest és el cas, «on estan els ratolins (experimentals)? Ja que hi ha pressupostats 1 milió d’euros pel manteniment dels ratolins. Per tant, on estan els rosegadors a l’hospital i en què s’estan gastant aquest milió d’euros?».
Tot seguit, Dolsa feia referència a la diversificació econòmica que, segons Mortés, es fomentarà amb el laboratori P3. El conseller ordinenc va al·legar que «l’economia no es diversifica amb companyies que siguin deficitàries. L’economia es diversifica amb organitzacions que aportin valor afegit i, a més a més d’aquest valor afegit, aporten beneficis». Dolsa va mencionar el canvi produït en la finançament del laboratori, que ha passat de 25 milions d’euros a 36 milions d’euros, fet que va ser qualificat com «al·lucinant». Relacionat amb aquest canvi sobtat de la inversió, Dolsa va recordar una reunió telemàtica realitzada durant les èpoques més restrictives de la pandèmia, on van acudir Martínez, Marquina, Gelabert, els cònsols ordinencs i ell mateix. En aquesta reunió, el conseller va preguntar si aquests 25 milions seran d’inversió estrangera, rebent la negativa de la resta d’assistents i responent que serien d’endeutament pel país, i que ara seran 36 milions. En aquest punt, Dolsa es va preguntar que, en el cas que Grifols marxes en 15 dies segons ho diu el conveni,«en el moment on s’hagi dut a terme tot aquest préstec, qui s’haurà de menjar tot això serà el Govern?»
Dolsa va indicar quin és el seu desig «és que no es faci. Ni francesos, ni Grifols. Perquè una cosa està clara, que amb el laboratori aquí, avui en dia, ningú m’ha aclarit que ens aporti res». El de X’Ordino aclaria que, a més, el risc que es puguin produir incidents és perillosament elevat, a més de generar una imatge mediàtica a l’exterior que dificultarà, en gran manera, l’arribada de noves persones que vulguin venir a viure i treballar a Andorra.
Respecte el Pla d’Urbanisme, el conseller ordinenc va acusar a Mortér de “penjar-se medalles, diguen que ara fan una modificació del pla d’urbanisme, cosa anormal i atìpica” ja que les revisions respecte aquest es produeixen cada 6 anys, sent els darrers canvis del 2019. Segons el conseller, el cònsol s’excusa d’aquesta sobtada alteració per “no ficar tantes grues”, però ja, en l’última modificació del pla d’urbanisme ja es va realitzar amb la advertència de Dolsa de que el pla portaria “un allau de projectes” constructors a la parròquia i el Cònsol va negar reitaradament que aquest fet es pugues produir. Al desembre de 2019, abans de les eleccions parròquials, el pla d’urbanisme va ser aprovat i Dolsa afirma que “el resultat el tenim aquí”. I ara, el Cònsol Mortés, vol realitzar una reforma que frenï aquest creixement d’edificacions “com si fos un salvador”, declarava el de X’Ordino. A més, ha afirmat que els propietaris han trasmés la seva disconformitat entorn aquesta situació. Dolsa va comentar que aquesta modificació per part de Mortés esta recolzada per l’article 103.2 de la llei general. La majoria ha enviat un document de petició a Govern, perque agafin a nivell excepcional, varis punts legislatius i sigui possible realitzar les reformes que acompleixen la voluntat del Cònsol Mortés.