Demòcrates per Andorra va anunciar ahir que vol impulsar una nova llei del català i que aquesta ja transcendeixi la dels anys noranta. Així ho va explicar el candidat de la formació taronja, Xavier Espot, en unes declaracions fetes ahir davant de la seu del ministeri de Cultura, a l’Hotel Rosaleda d’Encamp, acompanyat del número tres de la llista nacional, Carles Ensenyat. 

«En els darrers quatre anys hem fet esforços en les diferents campanyes de foment i els cursos gratuïts de català, però sabem que la llengua no és només una qüestió purament vehicular sinó que és una eina de cohesió i és bàsica per a la identitat del nostre poble; és per això que ha arribat el moment de fer una nova llei que vagi més enllà de l’actual marc legislatiu» va dir.

«Ara cal tenir una aproximació molt més intensa i fomentadora a l’ús del català i ja no només com a llengua oficial sinó com a llengua pròpia, i per això pensem que és el moment de fer un pas més» va afegir el candidat demòcrata. Entre les accions que incorporaria el text legislatiu hi ha una ampliació dels cursos, un lot de benvinguda per donar a conèixer les diferents opcions i també «fer una reflexió profunda i veure de quina manera es vincula el coneixement de la llengua en relació amb els permisos de residència i treball». Espot va apuntar al rol «d’exemplaritat» que ha de tenir Andorra entre tots els territoris de parla catalana en tant que «és l’únic país en què és llengua oficial». 

Una de les possibilitats que podria donar-se seria la facilitat d’obtenir el permís de residència de 10 anys abans, en cas de coneixement de la llengua. No obstant això, Espot va indicar que «cal fer una anàlisi ponderat i valorar-ho també amb el sector empresarial». També va apuntar que «cal fer una reflexió si per algú que porti molts anys al país, cal valorar si aquest requisit ha de ser quelcom més exigent».

Sobre les queixes dels darrers mesos a les xarxes socials i sobre la manca de coneixement del català en llocs de feina d’atenció al públic, Espot va comentar que «és evident que no podem demanar a la societat que utilitzi el català si l’administració no és exemplar. I això no és només el servei de tràmits sinó el conjunt d’entitats públiques i parapúbliques. Per això la nova llei ha de tenir una part molt fomentadora de l’ús del català». Quant a l’obligatorietat el català en les professions liberals, Espot va recordar que «l’ús del català en aquestes professions està tractat amb els col·legis amb els quals es va fer la modificació de la llei i també es va tenir en compte tot el cabal comunitari de normativa perquè no hi hagués cap problema».

El candidat demòcrata, tot i que va reconèixer que s’han aplicat sancions, va afegir que «arribar a sancionar no és fàcil» i que «els ciutadans tenim un rol de responsabilitat a fi i efecte que es compleixi la llei. Però hi ha d’haver un marge de tolerància, necessitem mà d’obra estrangera que acaba d’arribar i cal que tinguin un marge. A banda de denunciar, tenim un deure i esforçar-nos a no canviar la llengua perquè no és pas un senyal de mala educació, sinó al contrari per ajudar-los, fet sempre des de la cortesia».

Finalment, el candidat taronja  va parlar del trasllat de l’arxiu nacional al costat de l’Hotel Rosaleda, fet que permetrà «crear sinergies amb el ministeri de Cultura» i que quedarà ubicat «en un edifici segur i apte per a la seva conservació». A més a més, va advocar perquè la nova ubicació en facilitarà la consulta per part de la ciutadania.