Andorra la Vella,18/03/23

Som una plataforma ciutadana i apartidista que es manifesta en contra de la implantació d’un laboratori de recerca immunològica al país, pels motius següents:

1.-Actuació del Govern molt opaca i mancada de professionalitat:

- En primer lloc, el Cap de Govern i un ministre, firmen el 28/04/21 un pacte de socis, que en aquell moment és contrari a la llei vigent. Un conveni ple d’errades manifestes, i amb parts escrites exclusivament en anglès, contravenint la “Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial”. Conclusió, cap dels signataris, ni els seus assessors, es van llegir la darrera versió, es van limitar a estampar-hi la signatura.

- Tres setmanes després de signar el pacte de socis “contra legem”, el Consell General modifica la Llei d’Ordenació del Territori i Urbanisme, així com el Codi de l'Administració, per tal de poder declarar a posteriori com d'interès nacional “la recerca en immunologia”, i així poder tirar-ho endavant. És a dir, que el Consell General, a proposta de Govern adapta les lleis a la seva conveniència i a la d’una empresa privada estrangera.

- Perquè no s’ha consultat, segons preveien les lleis en vigor en el moment de la signatura del “pacte de socis”, cap altra empresa o institut de renom internacional especialista amb la recerca en immunologia, i obrir així de forma diàfana un concurs públic internacional per permetre de forma transparent la concurrència d’altres empreses?

• Com pot declarar-se la implantació d'un laboratori de tipus P3 de recerca en immunologia d'interès nacional ?

Aquesta arbitrarietat, no està en cap normativa d'un país democràtic.

2.-Riscos que comporta el laboratori tipus P3:

• Es tracta d'un laboratori de tipus P3 el qual comporta per essència riscos importants pels treballadors i per a la població. Nombrosos accidents ja han estat repertoriats en aquest tipus de laboratoris. Segons els EUA, la Covid-19 molt probablement hagi sorgit d’una fuita d’un laboratori de Wuhan.

• Cal plantejar-se si, per qüestions de dimensió, tenim capacitat com a país per afrontar aquest eventual risc reputacional i econòmic ,per les indemnitzacions que eventualment se’ns podrien reclamar. En aquest darrer supòsit Andorra desapareix com a país, en fer fallida.

• Riscos sanitaris importants perquè en un P3 es pot treballar amb animals verinosos i microorganismes potencialment mortals, com ara: grip aviar, àntrax, tuberculosi, dengue, VIH, Creutzfeldt Jakob, SARS-CoV 1 i 2, ràbia etc. Les fuites de material biològic potencialment mortal, és un risc que cal considerar i gestionar.

• Un accident pot provocar contaminacions biològiques importants per a les persones d'Andorra i també pels països veïns.

- Quina gestió dels residus es farà? I dels rossegadors infectats? Quin és el nivell de seguretat que s’aplicarà?

• Qui controlarà aquest laboratori? A Andorra no tenim els organismes de control sanitaris necessaris per fer-ho. Haurem de pagar als organismes estrangers competents (tipus CNRS o CSIC) per fer-ho? Quin sobrecost tindrà?

• La “Llei de recerca i innovació biomèdica” de febrer 2023, és una llei genèrica, de màniga ampla, feta a mida per a l’aterratge de Grifols a Andorra.

• Grifols afirma que hi farà recerca immunològica. La recerca immunològica és molt general. Cal saber en concret sobre que s’investigarà, i els riscos associats.

• - El Govern d’Andorra, mitjançant el pacte de socis, està obligat a donar prioritat en la contractació als productes hemoderivats i d’altres fabricats per aquesta empresa privada (negoci rodó per l'empresa, tot un país de client), trencant el tradicional abastiment d’hemoderivats en base a conveni públic amb França, país del que fins ara, per preu, qualitat i seguretat, ens abastíem. Garanties que, de facto, perdrem si passem a dependre d'una multinacional, la finalitat de la qual es el negoci, i no pas la salut.

- El risc sísmic d'Andorra està comprès entre VII -VIII, en l'escala MSK (període de retorn de 475 anys), que és la quina s'utilitza a Europa per als càlculs estructurals en base a la norma sismoresistent. Fent conversions matemàtiques obtenim que en un període de 25 anys (concessió Grifols), la probabilitat de que hi hagi un sisme igual o superior a VII-VIII, amb danys a estructures de formigó armat i trencament de juntes en canonades, doncs amb risc evident de fuita de patògens potencialment mortals, és del 5%. Un risc no negligible.

- No es disposa de cap estudi d’organisme independent sobre si l’empresa podrà aconseguir una assegurança d’una companyia legalment establerta a Andorra, a tot risc, per assumir els riscos generats pel laboratori, inclusiva els de pèrdua de valor del mercat immobiliari de les proximitats, i d’atractiu turístic.

3.-Implantació d’unlaboratori P3 a Ordino, Reserva de la Biosfera?!

- Si bé, en la zona de la Reserva de la Biosfera (RB) on es pretén ubicar aquest laboratori es permet fer activitats industrials, aquestes han d’ésser activitats relacionades amb el país, sigui sobre la biosfera, sobre la fauna, sobre la flora (cultius de plantes, estudis sobre la fauna etc.) sobre la cultura. No trobem coherent que a l’interior d’un indret on es pretén preservar la biodiversitat, paradoxalment es procedeixi a posar-la en perill. Contràriament al que havia afirmat l’exministre Martinez, en referència a que “hi ha un laboratori de tipus P3 dins de la Reserva de la Biosfera d’Anaga a Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries)”, ho vàrem verificar, i no és cert. Dins de la UE no hi ha cap laboratori P3 situat a l’interior d’una RB, i segons algun mitjà de premsa, a nivell mundial tampoc n’hi ha. El d’Ordino seria el primer. Serà això motiu per perdre el distintiu RB a Ordino?

- Ordino amb un altíssim percentatge de fuites a la xarxa de potables, ha hagut d’obrir una rasa dins del parc Natural de Sorteny per poder anar a captar la font de la Serrera, això contra tota lògica conservacionista i de l’esperit de qualsevol RB mínimament creïble. Ten això relació amb la futura arribada del laboratori i l’increment dels consums d’aigua potable que requerirà?

- Prèviament a la presa de decisions, no s’ha realitzat preventivament cap avaluació d’impacte ambiental sobre la implantació del laboratori a Ordino.

4.-Incoherència jurídico-econòmica:

- Govern, per primer cop, cedeix un terreny públic durant un període de 25 anys a una empresa privada. Valor estimat del lloguer equivalent, uns 13 M€.

- Segons declaracions públiques del CEO de Grifols davant del Cap de Govern en la presentació pública a Ordino, la inversió que fa el Govern (200.000 € anuals durant 25 anys) + viaducte d’accés al terreny (780.000 € addicionals) + la cessió de la parcel·la (13 M€) + assessoraments per modificar lleis a mida per Grifols + Organisme de supervisió?, etc., Tot aquest esforç inversor, no aportarà cap benefici, atès que les patents fruit de la recerca, es registraran a nom de Grífols Irlanda, i no pas a Andorra. Caldrà fer artificis comptables per justificar que no hi ha beneficis, o fins hi tot pèrdues.

- En conseqüència, Govern tindrà el 20% de les accions de PYIRC (Centre d’investigacions immunològiques dels Pirineus), però no hi haurà ingressos a Andorra pel fruit del treball de recerca realitzat. No es cobraran beneficis, ni l’estat ingressarà res per tributació en base a l’impost de societats.

- No es disposa de cap estudi de viabilitat econòmica fet per experts independents, que valori les aportacions econòmiques directes com indirectes, que l’arribada del laboratori P3, aportarà a l’estat andorrà.

- Al Consell d’Administració de la societat creada, hi ha dos ministres a títol personal, un dels quins ja no és ministre, i l’altre ho és en funcions. En d’altres països, aquests càrrecs els assumeixen funcionaris d’alt nivell, adequadament preparats per a la gestió econòmica i sanitària de l’empresa.

- Que reportarà això al país? Segons Govern servirà de pol d’atracció d’altres empreses del sector sanitari.

- No compartim aquesta impressió, donat que no es generarà sinèrgies amb les empreses del país, ni n’atraurà de fora per fer un pool d’interès estratègic, atès que es tracta d’una empresa altament especialitzada, ja que més del 50% del pressupost de funcionament estimat es dedica a nòmines del personal 2,5 M€, a l’animalari (1 M€ de rosegadors humanitzats genèticament, per experimentació), 2,1 M€ per a la gestió de les patents (N.B.: es comptabilitzen com a despesa, però no els eventuals ingressos).

- Inicialment van dir que generarien 65 llocs de treball, en les darreres manifestacions ja parlaven únicament de 40 llocs de treball, 30 dels quins d’alta qualificació. Potser es repatriïn 3 o 4 investigadors andorrans a l’exili, i para de comptar, la resta, segons s’ha informat, seran investigadors júnior estrangers pilotats des de fora pels sènior, dels que indirectament Govern amb la subvenció anual de 200.000 € ja pagarà, per a que amb el fruit del seu treball generin patents fora d’Andorra.

- Un altre problema és el consum d'aigua que tindrà el laboratori. Es calcula per cada treballador consumirà entre 5 i 6 vegades més com a mínim, que el ciutadà mitjà d’Andorra. El Ministeri de Medi Ambient últimament va alertar del consum excessiu tant de la llum com de l’aigua, i que ens esforcéssim tots a estalviar... Com s’entén això?

- Considerant que d’ençà de la pandèmia la multinacional Grifols ha reduït beneficis, empitjorant la qualitat del seu endeutament (que arriba als 10.000 M€), amb un rati: endeutament / EBITDA > 8, dels més elevats en borsa, havent estat obligada a acomiadar recentment 2.300 treballadors, amb dos canvis de CEO en poc temps, amb una caiguda del valor de les accions a octubre de 2022 al 24% del valor màxim que tenia al 2020, i sobretot haver d’afrontar el fort enduriment sobtat de les condicions de finançament propiciades pels bancs centrals, tot plegat està encarant Grifols cap a un risc cert d’esdeveniment de crèdit, i que per limitar la debacle, és força probable que l’empresa decideixi no abordar la inversió andorrana prevista, havent el Govern ja iniciat les obres del viaducte, entre d’altres despeses indirectes. En aquestes condicions, cal plantejar-se: Disposa Govern d’alguna garantia compensatòria per si GRIFOLS finalment incompleix el contracte del 28/04/21?

- La construcció d’un laboratori P3 no estava en cap dels programes electorals, i les autoritats tant nacionals com les comunals, no permeten la realització d’un referèndum per decidir sobre l’acceptació per part de la població.

- L’advocada francesa Virginie de Araujo, va fer un informe en el que es conclou: Contracte molt mal fet i a més desequilibrat, excessivament favorable a Grifols, l’empresa multinacional ten recursos de sobra i deuria d’adquirir terrenys i pagar impostos.

- Dues autoritats andorranes, una consellera General i un conseller de Comú, han denunciat a la Batllia d’Andorra les presumptes irregularitats del pacte de socis, demanant l’aturada cautelar del “pacte de socis”. El procediment ha arribat fins al tribunal constitucional, on en totes les instàncies s’ha sentenciat que cap de les dues autoritats son competents per ser part en aquest procediment. Llavors la pregunta espontània que es planteja al comú dels mortals, és evident: Si les autoritats polítiques en àmbit parroquial i nacional no són competents per denunciar les presumptes irregularitats del contracte Govern-Grifols, llavors qui ho es? Llastimosament no ho sabrem fins que el tribunal Europeu d’Estrasburg es pronunciï. Possiblement ja serà massa tard per evitar fets consumats.

5.-CONCLUSIONS

- No estem en contra de realitzar recerca en immunologia, només faltaria! Però Ordino com a RB no és el lloc idoni des d’una perspectiva ambiental. Andorra des d’una perspectiva global, no és el lloc idoni per muntar un laboratori de tipus P3 atès que pot acabar essent un paradís en legislació biomèdica, pel simple fet que no està supervisat per la UE, i sobretot perquè el país per dimensió, no ten recursos tècnics de qualitat per poder controlar la idoneïtat del disseny, la construcció, la gestió i encara menys la supervisió quotidiana d’un laboratori de recerca tipus P3, ni tant sols pot tenir suficients bombers formats per fer front a un incident greu de tipus microbiològic. No sols representa això un risc evident per a Ordino i Andorra, si no que representa també un risc per a la UE atès que la dispersió de patògens mutats, potencialment mortals, no coneix de fronteres.

Tot aquest assumpte és excessivament tèrbol, tant en les formes, com en el fons.Hi ha riscos sanitaris greus per Andorra i també per a la comunitat internacional, i la inversió feta per l’estat andorrà serà ruïnosa, ja que no es preveuen contraprestacions ni sinèrgies per a Andorra.