La Constitució del Principat d’Andorra reconeix la dignitat i la igualtat de totes les persones, i garanteix els seus drets, a més de prohibir qualsevol mena de discriminació.

Així doncs, la llei d’accessibilitat que es va presentar el 1995 reconeix a les persones amb qualsevol tipus de discapacitat que puguin tenir les condicions per tal que la igualtat i la llibertat de totes aquelles persones que presentin una discapacitat siguin efectives.

En el cas dels entorns urbans, la llei afirma que El Govern i el Comú han de garantir l’accessibilitat a les vies i els espais exteriors. Això vol dir que els passos de vianants, els paviments, els iguals en passos de vianants, les escales, les rampes, els sanitaris públics, els aparcaments, els semàfors, les papereres, les fonts públiques i qualsevol altre objecte urbanístic.

Així doncs, la llei afirma que qualsevol mena d’obra a la via pública ha de senyalitzar-se i protegir-se perquè aquestes persones puguin detectar fàcilment l’obstacle.

En el cas d’acumulació de neu o gel a les voreres, s’han de respectar els espais lliures de les dimensions previstes per als itineraris de vianants.

Així doncs, la llei afirma que totes les persones que tenen algun tipus de discapacitat no han de tenir cap problema per moure’s pel Principat.

Bonic, però accessible?

És Andorra accessible per a persones discapacitades? Tenen dificultats les persones amb discapacitat visual, auditiva i motora durant el seu dia a dia?

El Toni Fernández és músic i és cec d’ençà que tenia uns mesos, ja que va patir un càncer a l’ull i ara porta pròtesis. Ell explica que la planificació urbanística des del Govern i el Comú d’Escaldes -parròquia on resideix d’ençà que és petit- no és accessible, i menys ara mateix amb les obres de casa seva. A més, explica el cas d’una veïna seva de la parròquia amb discapacitat visual que va perdre un punt de referència, un pas de vianants- sense que se l’avisés. Va ser quan un agent de circulació la va avisar que allà -on la veïna del Toni havia creuat tantes vegades- ja no existia cap pas de vianants, i destaca que «si no ens preocupem d’assegurar el terreny doncs pot haver-hi problemes».

Fernández a més, explica que tot i que se sap algunes rutes per arribar a llocs, no pot arribar on vol, ja que no tots semàfors del país són accessibles.

Per altra banda, l’Alèxia Vallés té discapacitat auditiva, a causa d’una malaltia autoimmune que fa que perdi l’audició gradualment. Alèxia explica que un dels problemes més grans durant el dia a dia és anar al metge: «normalment no es baixen la mascareta per protocol, i no puc entendre bé el que volen dir». Afegeix a més que «he d’anar al metge amb la meva mare tenint 26 anys».

Vallés a més, destaca els dos anys de pandèmia, ja que no podia anar a comprar sola a qualsevol lloc amb normalitat perquè «no llegia els llavis dels depenents. Més d’un cop he agafat la targeta bancària i l’he passat sense saber quant em cobraven».
Finalment, el Xavier Fernández té mobilitat reduïda, i fa 33 anys que vaig amb cadira de rodes. És tècnic operador d’emergències, és a dir, les gestiona. Ell troba que en algunes obres hi ha certes mancances, per exemple a l’Avinguda Meritxell «no és accessible per a persones que porten cadira de rodes ni per a persones invidents que porten bastó».

El tècnic explica a més que durant el seu dia a dia es troba amb molts passos de vianants que no estan adaptats, i fins i tot places d’aparcaments per discapacitats al costat d’arbres o a o sobre d’una vorera».

Xavier Fernández explica que «al no haver-hi cap criteri en els organismes públics, tothom fa servir el criteri que vol.
Els tres protagonistes a més, han explicat que no han rebut mai cap subvenció del Govern la seva discapacitat, només en el cas del Xavier Fernández, que va ser atleta paralímpic: «si vols ser atleta el Govern et subvenciona una part».

Així doncs, tant el Toni i el Xavier Fernández, com l’Alèxia Vallés han tingut problemes en el seu dia a dia amb l’accessibilitat per tenir discapacitat.

Però, que serveix que l’urbanisme sigui bonic si crea problemes d’accessibilitat?