Un cop més, i ja en van uns quants, el dossier Grifols i les seves múltiples derivades tant de caràcter tècnic com sanitari i, òbviament, polític ha evidenciat ser una font inacabable de dubtes, clars-obscurs, polèmiques i enfrontaments.

El conseller de la minoria i representant de X’Ordino, Enric Dolsa va manifestar-se crític i en desacord amb els procediments de la majoria comunal, i en especial del Cònsol Major, per haver tramès la documentació del projecte de construcció del laboratori P3 a Govern sense passar per la comissió d’obres i urbanisme del Comú. 

En declaracions posteriors al Periòdic d’Andorra, Dolsa manifestava que «independentment que sigui un projecte d’interès nacional, aquest ha de complir les ordenances d’Ordino» i advertia que «la corporació ha de complir amb els processos i amb la normativa comunal de forma estricta i si no compleix no dubtarem a fer el que toqui perquè es compleixi». 

Amb aquestes paraules, el polític ordinenc ha volgut posar de manifest l’elevat grau de girs inesperats, opacitats i dubtes que genera el projecte Grifols, en especial per la forma com s’estan fent les coses de la mà del cònsol major. Dolsa insisteix que aquest és el projecte més important i complex dels darrers anys perquè que afecta a tota la població, la d’Ordino i la de la resta del territori nacional.

En la mateixa línia que Dolsa, Bàrbara Pàmies, nova consellera de Movem Ordino en substitució de Jean Michel Armengol, va ser contundent respecte a Grifols «seguirem en una posició totalment contrària al projecte Grifols. Amb la informació que hem cercat i de què disposem entenem que existeix un risc molt elevat, el risc zero no existeix. D’altra banda, la cessió de terreny públic de qualitat, per a una empresa que ben pocs llocs de treball oferirà a gent del país i que ni tan sols deixarà a Andorra les eventuals patents que se’n derivin de la seva activitat no apunta a gaires beneficis per al nostre país.»

El cònsol major d’Ordino, es va intentar justificar afirmant que Grifols és una empresa sòlida, una multinacional importantíssima, reconeguda dins del sector i, per tant, que compleix totes les garanties, en un clar exercici per obviar l’actualitat pública i notòria del nefast estat de gestió financera i orgànica de la companyia, afegint els massius acomiadaments que està duent a terme arreu del món.

Pel que sembla, i tot apunta que així serà, el dossier Grifols no està ni de bon tros a la recta final i encara ens oferirà uns quants capítols extres amb sorpreses incloses.

Caldrà anar seguint l’actualitat derivada del projecte.