Que només els petons ens tapin la boca», aquesta va ser una de les pancartes que ahir es van veure a la manifestació organitzada per Acció Feminista.

A les 19.00 hores ja es podien veure dones vestides de lila a la plaça dels Coprínceps d’Escaldes-Engordany, que tot i la pluja van voler sortir al carrer a manifestar els seus drets.

A mesura que passaven els minuts arribaven dones de totes edats, des de nenes petites acompanyades de les seves mares, fins a dones de tercera edat, passant per adolescents i joves. Dones d’Andorra, dones dels països veïns i temporeres que han vingut a passar la temporada d’esquí.

Aquest és el cas d’una temporera argentina, la Carla, que ha vingut a la manifestació per reivindicar el dret de les dones aquí i a casa seva: «A Argentina es manifesta sobretot pels feminicidis que hi ha. Fa dues setmanes al meu poble va haver-hi un molt greu, i avui vinc aquí per lluitar per ella, per les dones de la meva família i les meves amigues».
Acció Feminista i els Castellers d’Andorra van ser els encarregats de posar-li ritme, alegria i poder a la manifestació. A les 19.30h  i amb el ritme de «Bella Ciao», la plaça es va començar a animar.

Es començaven a veure els primers cartells, aquells que es creen mitjançant un tros de caixa, retoladors i una mica de creativitat: «ens van treure tant, que fins i tot ens van treure la por», deia un. «Totes tenim una amiga que ha patit abusos, però cap tenim un amic abusador», alçava una noia jove. Molts altres cartells tocaven el tema de l’avortament: amb un simple «avortarem» o mencionant a l’església: «l’església alimenta el patriarcat» sostenia una altra dona. Altres, en canvi, parlaven sobre abusos i feminicidis: «jo et crec», «fins que no ens deixin de matar no deixarem de lluitar» i «valentes ja ho som, volem ser lliures», deien uns altres.

La noia que portava aquest últim cartell, la Tamara, és psicopedagoga i va explicar que «malauradament hem de continuar sortint per lluitar pels nostres drets i per obtenir una igualtat en tots els àmbits de la nostra vida, com per exemple la dificultat per accedir a càrrecs directius».

Poc després començava la marxa lenta, amb les sòcies d’Acció Feminista al capdavant, que cridaven càntics feministes com «Nosaltres parim, nosaltres decidim» i «Si ens toquen a una, ens toquen a totes» i «la vostra regressió, la nostra resistència». 

manifest/ Aquest càntic va ser el lema del manifest, que es va recitar quan van arribar a la plaça The Cloud. Acció feminista va parlar sobre l’assetjament laboral i van demanar més mesures de conciliació de la vida laboral. Van parlar també les poques dades que tenen sobre dades de violència de gènere, i sobre la falta de drets sexuals que pateixen les dones al Principat: «hem de ser lliures per decidir sobre el nostre cos. Cal despenalitzar i legalitzar l’avortament ja. No volem més pedaços que no solucionen els problemes reals», llegia Acció Feminista.