La Patry Jordan és una emprenedora i creadora de contingut espanyola resident a Andorra. Es defineix com aventurera, inquieta i apassionada de la seva feina. Fa 12 anys va decidir començar el seu camí dins el món de les xarxes socials i, des d’aleshores, ha aconseguit milions de seguidors a YouTube. Els seus vídeos han ajudat a moltes persones a endinsar-se dins el món de l’esport i a portar una vida saludable. 

–Està clar que la seva carrera és impecable i que ha triomfat en el món del fitness i de les xarxes socials però esperava això? O, més ben dit, la Patry Jordan de fa 20 anys podia imaginar això?
–Parlar després de la covid és molt fàcil, abans érem tots més ganduls, ens feia mandra introduir-nos al món online i donar-li prioritat. Durant la covid va ser quan la gent va animar-se a fer-ho. Jo vaig començar fa 12 anys, quan quasi no teníem internet al mòbil i costava molt més. No sabia on em portaria, sempre em moc molt per intuïcions i sempre intento unir les meves passions. 
Treballar per cobrar i tenir dies de festa no va amb mi, llavors sempre he intentat fer que allò que m’agrada i m’apassiona, sigui part de la meva feina.

–Va començar a les xarxes socials fa 12 anys. Fins llavors treballava a un gimnàs. Què la va portar a crear un canal de YouTube quan era un món pràcticament desconegut?
–La meva mare tenia un gimnàs, posteriorment el va tancar, llavors vaig donar classes a molts centres esportius fins a dirigir un gimnàs durant dos anys. Jo pensava en les sis classes que havia de fer cada dia, podent fer-ne només una i que la gent la veiés. També ho creia quan algú em deia que no podia venir a la classe i em demanava que la tornés a fer un altre dia. Va ser aleshores quan se’m va ocórrer gravar, tenia inquietud per ajudar. En aquell moment treballava a una empresa de comunicació i li vaig proposar al meu cap muntar un gimnàs virtual amb sales i em va dir que sí, però devia pensar que estava boja. Vaig començar per YouTube que em permetia penjar vídeos i que la gent els pogués visualitzar. I així també podia comprovar si hi havia interès.

–Què li deia la gent quan van veure que gravava vídeos?
–Al principi no vaig dir res a ningú. Inicialment se’m jutjava molt. Quan vaig començar a fer coses la gent deia que l’únic que volia era fer-me famosa, que no tenia res millor a fer que penjar vídeos a YouTube. Mai he fet cas al que em deien. De fet, quan treballava a l’agència m’havien de pagar comissions a final de mes i quan no ho feien ho reclamava i un dia em van dir que era una noia destinada a cobrar mil euros al mes. Sempre he cregut que no has de deixar que ningú et digui el que tu ets.

–Fa anys les xarxes socials no tenien el seguiment que tenen ara. Com van ser els inicis?
–Abans no hi havia ni Amazon, ni AliExpress, ni mòbils que gravessin, ni càmeres preparades per fer-ho. Per tant, gravava amb focus d’obra que em feia suar molt, una càmera que em vaig comprar de 2.000 euros i just em va trucar YouTube per fer un campus per aquelles persones que creien que tindrien potencial per poder penjar contingut a les xarxes i em van dir que aquella càmera no em serviria per res.
Al principi va ser molt difícil, però alhora molt divertit. Era un repte que ni tan sols sabies que podies monetitzar. S’havia de veure si a la gent li agradava. Per mi era veure un món que no coneixia, ja que jo no comunicava. He treballat molts anys en gimnasos i sabia fer pentinats, perquè vaig estudiar estètica, però no sabia com enfocar tot això en una plataforma digital. Abans era molt complicat, ara ho és, però per altres raons. Després de la pandèmia ens hem trobat amb una plataforma en què ara es dona tot gratis i on val tot. Està tot molt saturat i danyat. Sempre dic que hi ha oportunitats per tothom, has de saber com introduir-te i com donar aquest valor. A vegades es comença per l’ego de voler diners, fama i reconeixement i al final el que hauríem de fer és preguntar-nos què és el que vol el públic, que necessita i què podem aportar. Les coses s’han de fer amb la finalitat d’ajudar i per poc que ho facis sempre està bé. Tot depèn de com cadascú es pren la ruta.

–Ara les xarxes socials han canviat per l’auge de plataformes de vídeos curts com TikTok o altres com Twitch. Com creu que han canviat el contingut?
–Les xarxes han anat transformant-se durant els 12 anys, ho he anat veient.. No és fàcil arribar, però menys ho és mantenir-te, fer-ho és esgotador. La gent pensa que no fem res i que guanyem molt, però ni tots guanyen molt ni tots fan poc.
Al principi, per exemple, tot era un contingut molt didàctic i aquesta continua sent l’essència de YouTube. Ens trobem en un moment on no tenim temps, som molt inquiets, ens avorreix tot... a mi sincerament, aquesta situació em preocupa. Ara és tot més exprés, més ràpid i mires totes les receptes del món i no en fas cap. Ara tot està més enfocat a l’entreteniment. Les xarxes socials tenen coses molt bones, però té una doble cara, has d’aprendre a gestionar i saber filtrar per treure-li profit.

–Té molts seguidors fidels que entrenen cada dia o diversos dies a la setmana amb els seus vídeos. És una d’elles? Alguna vegada ha entrenat amb els seus vídeos?
–Depèn de l’època. No necessito anar al gimnàs per entrenar, per això tot el tema de fer exercici a casa, però també m’agrada sortir fora per aprofitar l’entorn. Ho faig aquí i amb el meu propi contingut quan tinc gent a casa o quan la meva parella vol entrenar amb mi, perquè no sembli que sóc jo la que mana. A vegades em va bé quan estic molt cansada o quan vull analitzar allò que he fet.

–Què se sent quan una dona contacta per fer-li saber els objectius que està complint en seguir els seus entrenaments?
–Lluito perquè sigui una qüestió que va molt més enllà, no només enfocada en perdre pes. La societat ens fa buscar la perfecció, però això crea malestar. Moltes vegades perden pes, es comencen a posar en forma i darrere d’això hi ha altres beneficis ocults, coses que no vas a buscar i venen soles com sentir-se millor, rendir més, augmentar l’energia...
Quan estan amb el programa de 12 setmanes i quan fem una sessió d’avaluació al final hi ha persones que et diuen he perdut 12kg, però no només això, he deixat a la meva parella, he canviat de feina, sóc una altra persona. A mi això m’agrada molt escoltar-ho, perquè et transformes d’una forma diferent. Per mi és molt gratificant, perquè m’encanta ajudar, sóc molt pro dona.

–Què opina sobre els comentaris que reben moltes dones sobre que els seus cossos no són fit per no ser extremadament prims?
–Estem en un moment on venem molta salut, però mengem més processats i ens movem menys que mai. Ens creem les nostres pròpies mentides, igual que quan parlem d’igualtat de la dona. Les xarxes socials fan molt de mal, hi ha molta pressió i a vegades no peses més per menjar més, hi ha molts factors. En el meu cas pesava 15 o 20 kg menys, donava sis classes diàries, sortia els caps de setmana amb bici, se’m marcaven els abdominals i no estava més sana, estava malalta i obsessionada. No podem etiquetar. Hi ha paràmetres i el que hem de mirar és d’estar dins d’un paràmetre saludable, però això per molta gent seria estar grassa i aquesta és una etiqueta que fa molt de mal. Hem de ser conseqüents i coherents amb la situació en la qual ens trobem.

–A l’estar exposada a les xarxes socials suposo que no tots els comentaris que rep són macos. Hi ha molt hate? Què li diuen?
–Hi ha molt hate a les xarxes. Estic molt entrenada, perquè porto molt de temps. Sempre anem a veure el que diu alguna cosa dolenta, però no contesto, perquè seria com donar més importància a la gent que opina malament, que no als que comenten coses positives. A tots ens molesta que diguin coses dolentes. Quan són crítiques constructives les escolto. De fet, quan tres persones o un grup et diu el mateix t’has de prendre el teu temps per reflexionar sobre allò que t’estan comentant.

–Creu que el què diran afecta al dia a dia de les dones? O inclús a mostrar els seus cossos tal com són?
–El què diran crea malestar a tothom, però sembla que quan un noi té panxa no passa res ni és tan greu. A vegades veiem algú musculat i pensem que el que veiem és el cos saludable i no té perquè, potser els cossos més musculats no són els més sans. La vida saludable és aquella activa i en la qual gaudeixes d’allò que fas. Però sí, els comentaris fan molt mal i creen molts complexes.

–Alguna dona que sigui la seva referència a la vida?
–No sóc una persona que sigui fan de ningú. Tot i així, m’agrada qualsevol dona que hagi aconseguit coses tot i haver tingut dificultats, per mi és una heroïna. O millor dit, aquella persona que tindria mil raons per estar amargada i està feliç. Mai sabem l’esforç que hi ha darrere d’una persona.

–Es nota que gaudeix del que fa, ja que no para de crear coses noves. De fet, avui 8 de març, dia de la dona, presenta un nou projecte. De què es tracta?
–Fa més d’un any que estem amb un projecte per mares i per dones en general per complir tot el cicle de la dona. Ara per exemple comencem amb embaràs, postpart i la menstruació, és a dir, alimentació i entrenament basada en el cicle. També farem diàstasis, fertilitat i tot el que acompanya aquest període. Tenim quatre pilars fonamentals: entrenament i alimentació és el que sempre fem tots, però també autocura i benestar emocional. Si no gestiones tot el que fas i no aprens a estar bé per dins, per fora no es reflecteix. Si no et cuides o no et dones prioritat, allò no funciona.
Els programes de ‘Mamimas’ tenen psicologia, entrenament, alimentació, matrona, ho englobem una mica tot.

–Què més li queda per fer a Patry Jordan?
–Sóc molt inquieta i amb moltes ganes de fer coses, no em motiven els diners o el reconeixement, sinó el repte i per aportar. Quan més gaudeixo fent alguna cosa, millor em van les coses. Fa sis anys, feia vídeos de bellesa, però va arribar un dia que allò no era bellesa, era riure i em vaig despertar i vaig decidir que era l’últim dia que gravaria aquell tipus de contingut, perquè em sentia ridícula. Hi ha moments que és complicat per tots els diners i campanyes que hi ha darrere, però jo necessito coses que m’aportin i sobretot gaudir. A vegades fa por, però si veus que no és el que vols ho has de deixar enrere.
Ara que ha acabat la covid m’encantaria tornar a fer algun tipus d’esdeveniment, com les quedades de ‘Potenciate’ que fèiem amb 2.500 persones. També tenim l’Escola Gym Virtual, plataforma Gym Virtual Center.
L’objectiu que tinc ara és donar-me i permís a mi mateixa. Estic fent un curs de coach i preparant un curs d’emprenedoria online, sobretot per persones que tinguin el seu ofici i el vulgui transformar digital.

–Quina diferència hi ha entre la Patry Jordan que coneix tothom i la que és a la seva vida privada?
–A les xarxes socials no contesto res, en canvi, a la meva vida sóc molt contestona. Sóc superemocional i odio les injustícies. Per defensar el que crec sóc capaç de qualsevol cosa, però a les xarxes socials intento contenir-me, ja que tinc molt caràcter. Però també sóc molt jo, hi ha aspectes que seria poc ètic transmetre a les xarxes socials.
Pel que fa a aficions, m’encanta esquiar, però tinc una lesió i no puc fer-ho. M’agrada la muntanya, els animals i passar temps amb la meva gent. No soporto endur-me decepcions, i per això no espero gaire cosa de la gent.

–Què li diria a la Patry Jordan de quan era petita?
–El meu lema és ‘jo puc amb tot’ i de petita m’hauria tirat a una piscina. Ara li diria ‘tu pots amb tot, però no et facis tant mal’. Li diria que calma, perquè sóc molt ansiosa i obsessiva a vegades. Aquesta autoexigència en aquest món acaba sent la moneda negativa. Mai he volgut perdre aquesta part de nena petita, la il·lusió, les ganes. El dia que ho perdi, potser serà el meu final. Mai hauria imaginat conèixer personalment i treballar amb Eva Longoria, Will Smith, esportistes olímpics, haver fet set portades de revistes, sortir a anuncis de televisió i, sobretot, arribar a les pantalles de tantes cases. M’agrada molt ser-hi, però això també és una gran responsabilitat. Hi ha gent a qui he pogut ajudar a transformar la seva vida.

–Com es definiria per la gent que no la coneix?
–’Sóc l’amiga que sempre hi és’. Amb mi no passa com quan quedes amb una amiga per anar al gimnàs i al final una de les dues agafa mandra i decideix no anar-hi. Jo sempre hi sóc, qualsevol persona pot conncetar-se i tenir-me al costat per entrenar. El meu objectiu és posar-ho fàcil i apropar l’esport d’una manera o altra.